Resultats de la cerca

Fou enviat pel seu patró Mattias de Medici a estudiar a Roma amb L Rossi i MA Pasqualini, i a París, on es guanyà el favor del cardenal GR Mazzarino i de la reina Anna A París interpretà les òperes Orfeo 1647, de Rossi, i Serse 1660, de F Cavalli Viatjà per totes les corts europees, arribà a ser cavaller de cambra de Lluís XIV i a obtenir la nacionalitat francesa, però hagué d’abandonar França quan el 1661 morí Mazzarino, el seu protector Altra vegada a Roma, feu la seva darrera aparició com a cantant a la casa Rospigliosi el 1668 Retornà a França el 1679, on es dedicà a la política i a la…

Fou cantor a la catedral de Pistoia 1650-60 Esdevingué mestre de capella a Orvieto, Ferrara, Pistoia i a l’església romana de Santa Maria Maggiore Gaudí de la protecció del duc de Toscana Ferran II i de Francesc II d’Este, el darrer dels quals li encarregà la composició de l’oratori Lo scisma nel sacerdozio 1691, que no s’ha conservat Com a compositor de música sacra, és un important precursor d’A Scarlatti Compongué concerts espirituals, motets i misses per a vuit, nou i deu veus Juntament amb A Scarlatti i B Pasquini, formà el grup de compositors d’òpera més rellevants de la segona meitat…

Pertanyia a una destacada família de músics, en la qual sobresortiren els seus germans Atto i Alessandro Estigué al servei del gran duc de Toscana, i el 1644 treballà, a París, per al cardenal Mazzarino El 1645 ocupà un lloc com a organista de la catedral de Pistoia, de la qual fou mestre de capella des del 1657 La seva contribució musical més important és en el terreny de l' opéra-comique italiana Fou un dels primers a conrear el nou gènere, en el qual obtingué uns grans resultats i molt d’èxit Un dels seus títols més destacats fou Il Girello 1668

Professor en diverses universitats italianes i estrangeres, evolucionà des de l’idealisme de Gentile fins a un espiritualisme cristià, inspirat en Agustí, Pascal i Rosmini, pensadors als quals dedicà importants monografies Fundà 1946 el Giornale di metafisica , i la seva obra, traduïda quasi íntegrament al castellà, influí tot l’àmbit de parla castellana A més de diversos estudis sobre Plató, la història de la filosofia en general i la filosofia italiana i actual en particular, publicà, entre altres obres, L’interiorità oggetiva 1951, Atto ed essere 1956 i Dall’attualismo allo…

Guionista amb Roberto Rossellini Germania anno zero , 1948 i Giuseppe De Santis Riso Amaro , 1949, de primer realitzà documentals sobre temes socials, dins una línia de compromís polític, que continuà encara en el llargmetratge Achtung, banditi 1951 El 1954 dirigí Cronache di poveri amanti , basada en la novella homònima de Pratolini, una de les produccions més importants del neorealisme italià, i que li valgué el Premi Internacional del Festival de Canes Dirigí també La muraglia cinese 1958, documental, Il gobbo 1960, Il processo di Verona 1963, Banditi a Milano 1968, Roma bene 1971,…

Frare franciscà, Sabbatini fou alumne de GB Martini a Bolonya i de FA Vallotti a Pàdua El 1767 acceptà el càrrec de mestre de capella a Marino, i el 1772 ocupà el mateix lloc a l’església dels Sants Apòstols a Roma El 1780 fou cridat per a substituir Vallotti a Pàdua, però no acceptà Sis anys més tard li tornaren a oferir la plaça, que finalment ocupà fins a la seva mort El seu prestigi el portà a ser, des del 1807, un dels vuit membres de la Secció Musical de l’Accademia Italiana En la seva tasca teòrica, Sabbatini se situa en l’Escola de Pàdua, continuant la difusió de les idees de l’…