Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
Josep Antoni Verdaguer D’Albertí i Carbonell
Història
Dret
Advocat, auditor de guerra i funcionari reial.
Cursà estudis de dret i es llicencià a la Universitat d’Osca 1797, on també es doctorà en la mateixa disciplina Després d’estudiar dos anys de dret canònic a la Universitat de Cervera, el 1800 entrà com a advocat a la Reial Audiència de Catalunya A partir de 1802 fou nomenat assessor i jutge ordinari, càrrecs que exercí en diverses poblacions, baronies i corregiments Torrelles de Foix, Santes Creus, Sant Pere de Ribes, Querol, etc Nomenat regidor reial de Vilafranca del Penedès i de la Junta Provisional del Gobierno de España e Indias, fou també corregidor de Logronyo També per designació…
Pedro Martínez Rubio y Gómez
Cristianisme
Eclesiàstic.
Virrei de Sardenya 1652 Doctor en dret, fou degà del capítol de Terol Passà a Itàlia, on fou auditor de la Sacra Rota romana i bisbe de Palerm Deixà una Relación acordada del reino de Cerdeña
Tomás Azpuru Ximénez
Cristianisme
Prelat aragonès.
Canonge de Múrcia i auditor de la Rota Carles III li encarregà les gestions per a la supressió de la Companyia de Jesús El 1758 havia estat elegit bisbe de Tortosa, i el 1770, arquebisbe de València, però no en prengué possessió
Josep de Ninot
Cristianisme
Eclesiàstic.
Canonge de Girona, fiscal de la inquisició i auditor del tribunal de la Rota Bisbe de Girona 1664-68 i de Lleida 1668-73 Hom li atribueix un tractat anònim, en castellà, imprès a Saragossa el 1668, sobre la Calificación que merecen los delitos de herética pravidad en los reinos españoles
Francesc de Rojas-Borja i Artés
Cristianisme
Eclesiàstic.
Estudià lleis a Salamanca Nomenat auditor de la Rota per la corona catalanoaragonesa, visqué uns vint anys a Roma, fins que fou nomenat arquebisbe de Tarragona 1653 Celebrà dos concilis provincials el 1654 i el 1659 El 1663 fou traslladat a Àvila i posteriorment a Cartagena Les seves Decisiones Sacrae Rotae foren impreses a Lió el 1662
Joaquim Sagnier i Villavecchia
Història
Militar
Història del dret
Jurista i militar.
Germà d’Enric Sagnier i Villavecchia Es doctorà en dret 1893 i ingressà en el cos jurídic militar, en el qual arribà al grau d’auditor general 1923, càrrec que exercí a Valladolid, Burgos i Barcelona Fou diputat a corts per Arenys de Mar 1903-06 i 1910-17, alcalde de Barcelona 1913-14 i director de penals
Josep Molinés i Casadevalls
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fou rector de l’església del Pi, de Barcelona, i més tard auditor i president del tribunal de la Rota, a Roma Filipista, intentà que el papa ClimentXI es decantés a favor de Felip V Refusà els bisbats de Tortosa, Càller i Saragossa El 1713 fou elegit inquisidor general Hom publicà un recull de les seves Sacrae Rotae Romanae Decisiones 1728
Lluís Calpena i Àvila
Cristianisme
Eclesiàstic i predicador.
Ordenat sacerdot el 1886, fundà el collegi d’estudis superiors de Novelda A Madrid, on anà a residir, fou canonge de San Francisco el Grande 1894, capellà de la capella reial 1896 i auditor de la Rota És autor d’escrits de caràcter apologètic i històric Fou un dels predicadors més famosos de l’època, i publicà els seus sermons La luz de la fe en el siglo XX 1912-17
Antoni de Sentmenat i de Cartellà
Antoni de Sentmenat i de Cartellà
© Fototeca.cat
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fill de Joan Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i d’Oms Fou canonge i ardiaca de Barcelona, auditor de la Rota, bisbe d’Àvila, ardiaca de Nendoz a la seu de Sant Jaume de Galícia, cardenal 1789 i patriarca de les Índies, almoiner major i procapellà del rei, gran canceller i conseller d’estat, prelat domèstic del papa, assistent al soli pontifici i vicari general dels exèrcits i armada
Julià Ballester
Cartografia
Cartògraf, paborde de la catedral de Mallorca.
Estudià teologia i lleis Secretari d’Antoni Despuig, l’acompanyà quan aquest era auditor a Roma, i després quan fou nomenat arquebisbe de Sevilla Deixà inèdita una descripció de la catedral de Sevilla i una notícia històrica i genealògica de la casa Despuig Ram de Montoro Però la seva obra més coneguda és el mapa de l’illa de Mallorca, gravat per Josep Montaner el 1785 i patrocinat pel futur cardenal Despuig, el qual hi afegí una notícia històrica sobre els pobles de Mallorca