Resultats de la cerca

Les seves obres —novelles i narracions— ofereixen sovint una temàtica inspirada en la terra nadiua Cal destacar-ne De godin die wacht ‘La deessa que espera’, 1903 i Het dure moederschap ‘La bella maternitat’, 1907, novelles, i Orpheus in de dessa ‘Orfeu a la dessa ', 1903, narració

Amb Yeats i George Moore, fundà el 1899 l’Irish Literary Theatre, i després Abbey Theatre 1904 Publicà estudis folklòrics i peces dramàtiques Seven Short Plays 1909, The Image 1910 Escriví, a més, Our Irish Theatre 1914

Vida i obra Estudià al Collegi Alemany de Barcelona Publicà a la premsa articles de crítica literària i artística, contes i traduccions de l’alemany Fou redactora de “La DonaCatalana” i collaborà a “La Nau”, La Revista , Revista de Catalunya , “Mirador” i D’Ací i d’Allà , entre d’altres És autora d’ Un poeta i dues dones 1935, novella que reflexiona sobre la naturalesa de l’art a partir de les relacions establertes entre personatges de sexe oposat També publicà Els habitants del pis 200 1936, un recull de narracions en què la fantasia es fusiona amb la realitat El 1937 feu una lectura de…

Mostrà una forta personalitat i es relacionà amb els músics més influents de la França del seu temps D’ascendència irlandesa, els seus pares eren gent culta amb amistats entre els intellectuals de l’època Augusta cresqué a Versalles, on estudià música amb l’organista de la catedral, Henry Lambert, i amb el clarinetista H Klosé Més tard fou deixebla de C Franck, el qual n’opinava que tenia un estil compositiu massa ampullós S’interessà principalment per l’òpera, gènere per al qual escriví, per exemple, Héro et Léandre 1875, Astarté i Lancelot du Lac De totes les seves obres…

Filla del filòsof Leonci, per influència de l’emperadriu Pulquèria, regent del seu germà Teodosi, es convertí al cristianisme El 421 es casà amb l’emperador Teodosi II Exercí una gran influència a la cort, principalment en l’ajut als medis intellectuals i en la restauració de la Universitat de Constantinoble 425 Enemistada amb Pulquèria i acusada davant el seu marit, es retirà a Jerusalem, on s’interessà per les doctrines monofisites i compongué obres religioses

Dotada d’un registre de soprano d’extensió excepcional, començà de molt jove la seva carrera professional El 1942 s’uní a l’orquestra del compositor Moisés Vivancos, amb qui es casà el mateix any i amb el qual enregistrà els primers discs El 1946 es traslladà als Estats Units, on es nacionalitzà el 1955 i on causà un gran impacte, tant per la seva veu i les seves actuacions com per l’exotisme del seu aspecte, fet que ella mateixa contribuí a difondre afirmava ser descendent directe d' Atahualpa , adaptant-lo a les modes de Hollywood Publicà discs d’èxit Flahooley , 1951 Legend of the Sun…

Des dels quatre anys cantà al cor de l’església de la seva parròquia Estudià música a les universitats de Howard i Michigan i al Conservatori Peabody de Baltimore El 1968 guanyà el Concurs Internacional de la Ràdio Bavaresa de Munic i un any més tard debutà a la Deutsche Oper de Berlín com a Elisabeth Tannhäuser , de Richard Wagner Després interpretà al mateix teatre el paper de Comtessa d’Almaviva Les noces de Fígaro , de WA Mozart, que també enregistrà El 1972 fou Aïda al Teatro alla Scala de Milà, sota la direcció de Claudio Abbado Després de diverses i reeixides actuacions a Londres,…

Estudià a la Universitat de Chicago i fou professor al Florida Agricultural and Mechanical College El 1944 guanyà el premi O Henry Memorial per Health Card , una història curta sobre la injustícia social La seva obra tracta principalment de la petita burgesia de raça blanca del sud dels EUA, en novelles que foren molt populars, com The Foxes of Harrow 1946, The Vixens 1947, The Golden Hawk 1948, Flood Tide 1950, A Woman Called Fancy 1951 i The Saracen Blade 1952 novelles que foren criticades per manca de rigor històric i per la segregació racial Hom considera que la seva millor obra és The…

Després de graduar-se a la Universitat de Harvard el 1975, obtingué el doctorat al Massachusetts Institute of Technology MIT el 1979 Posteriorment, fou professor adjunt 1979-83 i associat 1983-85 a la Graduate School of Business de la Universitat de Stanford El 1985 s’incorporà a la Universitat de Princeton, on ha desenvolupat la major part de la seva carrera acadèmica, i del Departament d’Economia de la qual fou president 1996-2002, i durant la qual destacà pels estudis de control de la inflació Des d’aquest any fins al 2005 fou membre del Consell de Govern de la Federal Reserve System , i…

Era el fill segon de la família Rincón d’Astorga, d’origen espanyol, establerta a Sicília el 1624 El 1698 estrenà a Palerm La moglie nemica perduda, i de seguida marxà cap a Roma Allí entrà a formar part del cercle de l’ambaixador espanyol i conegué el poeta Biancardi, amb qui emprengué una vida errant i aventurera Sembla que cap al 1709 anà a Barcelona, on l’arxiduc Carles d’Àustria havia establert la seva cort reial i pogué estrenar i dirigir la seva òpera pastoral Dafni A Barcelona es feu amic de Caldara i junts anaren a Viena i passaren al servei de Carles, ara emperador 1711, on s’…