Resultats de la cerca

Vida i obra Monjo de Montserrat 1932, de nom seglar Jordi, s’ordenà de sacerdot el 1941 Es doctorà en teologia a Salamanca 1945 i es llicencià a Roma en Escriptura per la Pontifícia Comissió Bíblica En 1954-55 anà a Palestina, on estudià especialment a l’École Biblique de Jerusalem Ensenyà a Montserrat i a la Facultat de Teologia de Catalunya de Sant Cugat del Vallès Publicà Bases de una metodología teológica 1954, Grammatica syriaca 1954 i Grammatica aramaico-bíblica 1959 Posteriorment collaborà en la Bíblia de Montserrat traducció, comentari i notes de l’ Apocalipsi el 1958, i…

És autor d’una traducció anotada i comentada de la Bíblia, anomenada la Bíblia d’Alba 1422-30

Professor a Erfurt 1514, en fou expulsat 1521 per la seva adhesió al luteranisme Treballà en una bíblia poliglota Biblia pentapla , 1563-65 en hebreu, arameu, grec, llatí i alemany, de la qual publicà l’Antic Testament

Entrà a la Companyia de Jesús el 1895 Després d’haver-se doctorat en filosofia a la Universitat Gregoriana de Roma, on fou professor de teologia bíblica 1919 i 1921, ensenyà a la facultat teològica dels jesuïtes, a Tortosa, a Barcelona i a Sant Cugat del Vallès, des del 1912 Fou un dels fundadors de l’Asociación para el Fomento de los Estudios Bíblicos en España i de la Sociedad Mariológica Española, i membre de la Comissió Bíblica Pontifícia, i de l’Obra del Sant Evangeli És autor de Las epístolas de San Pablo 1940, San Pablo, maestro de la vida espiritual 1941, La Asunción de María 1947 i,…

Després del 1820 dirigí a Barcelona el Diario Constitucional , i més tard l' Indicador Catalán , en els quals publicà llargs articles sobre qüestions religioses Alhora participà en un projecte de traducció de la Bíblia al castellà, sota el patrocini de la British and Foreign Bible Association Expulsat de Barcelona amb els caps liberals exaltats el 1823, fou portat presoner a França Posteriorment continuà collaborant en els projectes de traducció de la Bíblia

Format a l’Acadèmia de Viena 1811 S'uní a Roma 1818 als natzarens natzarenisme Pintà dins l’estil de la Itàlia del primer cinquecento , que anà dotant d’una progressiva estilització Anunciació , Nationalgalerie de Berlín Fou director de l’Akademie der bildenden Künste de Dresden i del Zwinger Museum 1846-71 Les seves illustracions de la Bíblia foren difoses a la península Ibèrica pel litògraf Ramon Tarragó La Santa Biblia en imágenes , Barcelona 1887

Monjo de Montserrat, on ensenyà teologia i fou bibliotecari, es formà a l’École Biblique de Jerusalem 1930-48 Traduí i comentà els profetes i alguns dels llibres sapiencials de la Bíblia de Montserrat 1935-66, així com de l’edició manual de la mateixa Bíblia 1966-67 Preparà l’edició del Llibre de Job 1968 i deixà una traducció i comentari dels Salms , remarcable per la fidelitat al text hebreu Publicà algunes monografies històriques i exegètiques

Fill del poeta Sebastià Sánchez i Juan , féu els estudis eclesiàstics a Barcelona i Salamanca Ordenat de prevere 1957, s’especialitzà en Bíblia a Roma i Jerusalem Professor de la Facultat de Teologia de Catalunya i de l’Institut de Teologia de Barcelona, fou membre de dues comissions de les Societats Bíbliques Unides i collaborà assíduament en revistes teològiques i bíbliques, entre les quals cal citar la  Revista Catalana de Teologia i el Butlletí de l' Associació Bíblica de Catalunya , de la qual fou membre El vessant de biblista es reflectí sobretot en una intervenció…

Professor a Altdorf 1751 i a Halle 1753, s’oposà al pietisme per la seva teologia racional Dels primers que aplicà el mètode criticohistòric a la Bíblia, distingí l’essencial de la religió fe de la seva formulació tradició i obrí així el camí a la lliure interpretació de la Bíblia Això no li impedí de polemitzar contra KFBahrdt , HSReimarus i GE Lessing , representants de l' Aufklärung Entre les seves obres, cal destacar Abhandlung von freier Untersuchung des Canon ‘Tractat sobre el lliure examen del cànon’, 1771-75

Els estudis de crítica textual de la Bíblia el portaren a cercar i copiar còdexs a les biblioteques de França, Anglaterra, Itàlia i el Pròxim Orient 1840-1844 Anà dues vegades més a Santa Caterina del Sinaí 1853 i 1859, on descobrí el famós Codex Sinaiticus segle IV L’edità 1862, juntament amb altres nombrosos còdexs de la Bíblia i dels apòcrifs, i publicà set edicions crítiques del Nou Testament grec 1841-1872 Polemitzà contra les vides de Jesús de Renan i de Strauss, en defensa de la historicitat evangèlica