Resultats de la cerca

Fou apoderat per a Catalunya del duc de Medinaceli Diputat a les corts de Cadis, de les quals fou president 1814, només hi actuà a les darreres sessions votant contra les senyories, defensant el proteccionisme i fent rebaixar la contribució sobre Catalunya fou el qui plantejà la debatuda qüestió que els diputats catalans ho eren de Catalunya i no per Catalunya Liberal moderat, el 1820 fou elegit diputat amb el màxim nombre de vots Durant la legislació 1820-21 propugnà la formació del mercat espanyol publicà el mateix any la seva important intervenció del 5 de novembre de 1820, i votà per la…

Vida i obra Probablement, estudià a Barcelona, on es doctorà en dret Es casà l’any 1670 amb Maria Perpinyà, filla d’un ciutadà gironí, amb qui tingué nou fills Residí a Girona, on participà en el govern municipal mentre exercia el seu ofici i escriví tractats jurídics A la seva mort deixà una extraordinària biblioteca jurídica d’uns 700 títols És autor d’una edició crítica del 1685 dels Statuta civitatis Eugubii , d’Antonio Canciolo, i de les Constitutiones Synodales Diocesis Gerundensis , publicada 1691 per encàrrec de Miquel Pontich, bisbe de Girona, una mena d’actualització dels costums de…

Exercí de sacerdot i es dedicà a l’ensenyament Publicà diversos escrits sobre temes populars mallorquins, entre els quals Taula de ditxos, frases i refrans mallorquins 1899, Diccionari de sinònims mallorquins 1899, Sopes escaldades i pancuit 1899, Agranadures, espigolades i axarnons 1899 i Nociones de Historia Sagrada 1916

Exercí de sacerdot i es dedicà a l’ensenyament Publicà diversos escrits sobre temes populars mallorquins, entre els quals Taula de ditxos, frases i refrans mallorquins 1899, Diccionari de sinònims mallorquins 1899, Sopes escaldades i pancuit 1899, Agranadures, espigolades i axarnons 1899 i Nociones de Historia Sagrada 1916

Llicenciat en arquitectura i urbanisme 1947 i doctorat en arquitectura 1965 fou durant molts anys vocal delegat de Girona a la junta de govern del Collegi d'Arquitectes de Catalunya i Balears Responsable del Servei de Restauració de Monuments de la Diputació de Girona, des del qual intervingué, entre el1975 i el 1986, en nombrosos monuments de les comarques gironines, especialment petites esglésies, algunes de gran importància històrica, com ara Sant Julià de Boada, o grans monuments, com ara el monestir de Sant Pere de Galligants, l’església de Sant Nicolau de Girona, el claustre i la torre…

És autor de l’altar major 1762 i del retaule i l’altar de Sant Josep, per al convent de mínims de Santa Maria del Camí

S’inicià el 2007 amb el Club Esportiu INEF de Barcelona, amb el qual disputà la Copa d’Europa de tamborí clàssic 2008, 2009 i altres torneigs internacionals de les modalitats clàssic, sala i platja Fou fundador de la Federació Catalana de Tamborí, de la qual és vicepresident des del 2009 També forma part de la junta directiva de la Fédération Internationale de Balle au Tambourin

Pioner d’aquest esport a Catalunya Creà la secció de tamborí del Club Esportiu INEF Barcelona, i en fou el responsable 2005-12 Com a jugador i entrenador de l’equip participà en múltiples edicions en la Copa d’Europa, tant a l’aire lliure com en pista coberta, i guanyà la Lliga Catalana 2012 Amb la selecció catalana, disputà un Campionat d’Europa en pista coberta 2011 i un Campionat del Món a l’aire lliure 2012 Ha participat en nombrosos torneigs de tamborí de platja, i destaquen els títols aconseguits a Berlín 2010, Colònia 2011 i Catalunya 2012 El 2009 participà en la fundació de la…

La seva cançó Tous les garçons et les filles 1962, amb la qual guanyà un disc d’or 1963 al seu primer àlbum del mateix nom, la projectà a la fama Convertida en una celebritat i referent del pop francès, actuà amb altres cantants francesos de renom, feu de model, actuà en algunes pellícules Une balle au coeur , 1965  What’s New Pussycat , 1966 i competí, entre d’altres, als festivals d’Eurovisió 1963 i de San Remo 1966 Cantà i enregistrà també en anglès i en alemany Altres discs seus són  Le premier bonheur du jour 1963, Mon amie la rose 1964, L’amitié 1965, Ma jeunesse fout…

Vida De jove participà en el teatre amateur local, si bé aviat marxà a Barcelona, on treballà per a Ignasi F Iquino com a lletrista i coautor de revistes i comèdies teatrals, utilitzant el pseudònim de Julio Aldana Més tard collaborà amb Iquino en el món del cinema fent de guionista dels seus films i com a cap del departament de guions de la productora IFISA De la vintena de guions que escriví sobresurten els d’ El tambor del Bruch 1947-48, La familia Vila 1949 i Brigada Criminal 1950, d’Iquino Encara sota la seva empara debutà com a codirector en la coproducció francoespanyola La canción del…