Resultats de la cerca

Vida Ingressà a la catedral de Milà el 1402, on fou cantor, mestre de capella i, des del 1405, organista El 1407 deixà la catedral i entrà al servei de l’arquebisbe de Milà Pietro Filargo, a Pavia Aquest fou escollit antipapa pel juny del 1409 -Alexandre V- i Matteo el degué acompanyar a Bolonya, on fixà la seva residència A la mort d’Alexandre, ocorreguda pel maig del 1410, tal vegada passà al servei de Joan XXII L’any 1414 retornà a la catedral de Milà, on es jubilà per l’octubre del 1416 A part de cinc glòries i un agnusdei en estil motet Ave sancta mundi salus i de dues ballate…

Combaté a Constantinoble contra els turcs i fou governador de Gènova 1401-09 Presoner a la batalla d’Azincourt 1415, fou portat a Anglaterra, on morí El 1399 havia fundat l’orde de l' Écu vert à la dame blanche en defensa de les dones És un dels autors de l’obra de tema amorós Livre des cent ballades 1388

Fundà el Théâtre d’Art 1890, sense cap finançament estable, com a reacció enfront del teatre naturalista hi eren escenificades produccions de Rimbaud, de Mallarmé, de Verlaine, de Maeterlinck i d’altres Fundà les revistes “Le Livre d’Art” i “Vers et Prose” 1905 El 1912 fou elegit príncep dels poetes Publicà Ballades françaises 1897 i següents, formalment renovadores Les Chroniques de France , recull de drames històrics en forma de balades dialogades, són escrites en un llenguatge arcaïtzant

Estudià a Orleans, viatjà per Europa al servei de Carles V i lluità al costat de Carles VI i de Lluís d’Orleans Escriví més d’un miler de balades i uns 200 rondós Sabé comunicar originalitat als temes que tractava, als quals barrejava allusions a la seva vida L’art de ditier et de faire ballades 1392, que seguia la tradició contemporània cortesana de la literatura, influí en La Fontaine Miroir de Mariage , inacabat, és un pamflet antifeminista

Cap al 1370 estigué al servei de la cort papal d’Avinyó Li han estat atribuïts dos tractats teòrics La seva contribució més important en aquest terreny és el Tractatus de diversis figuris , on es descriuen diverses formes noves de les notes i els seus significats rítmics De la seva producció com a compositor tan sols s’han conservat unes quantes obres profanes sis ballades i un rondeau a tres veus, en les quals utilitzà els complexos recursos de notació explicats en el seu tractat

Organitzà un gran nombre d’actes culturals i participà en la direcció de nombrosos organismes i entitats dedicats a la preservació i difusió del patrimoni cultural català Impulsà, entre d’altres, les Cent Conferències de Castellterçol, en les quals participaren intellectuals i polítics i organitzà les ballades de sardanes dels diumenges als anys cinquanta i seixanta, en ple franquisme Presidí la Comissió Abat Oliba ,  i també fou un dels fundadors del Patronat de la Casa-Museu Prat de la Riba, de la qual ocupà el secretariat Formà part, així mateix, del jurat del premi periodístic dedicat a…

És autor de ballables i d’uns 300 títols sardanístics Fou component de les cobles La Principal de Granollers, Pla-Pey, Catalònia i La Lira de Sant Celoni com a intèrpret de tible, flabiol o trombó Fou conegut en el sardanisme pel seu estil de composició engrescat, popular i efectista que li donà una àmplia popularitat en els aplecs i ballades, amb títols com Ara em toca a mi , Per tu, Vadó , L’aplec de Cardedeu o Anem a saltar , i obligades com La meva estimada Enèrgica , Els dos refilaires o Quatre valents En d’altres mostrà un estil més acurat que li feu merèixer importants…

Fill de Cosme Vidal i Rossich Format a Llotja, a Sant Lluc i a l’Institut de les Arts del Llibre Exposà, sol o en exposicions collectives, a Barcelona i Madrid Pintà a París el 1920, i el 1932, de nou a Barcelona, féu una important exposició Es dedicà molt a la illustració i a l’exlibris El 1939 s’exilià, i després s’installà a Mònaco amb el seu germà Lluís Des d’allà exposà per tot França —una nova estada a París el 1945 accentuà el seu expressionisme colorista— i a Itàlia, i reprengué la illustració de llibres de bibliòfil entre altres, Les ballades de Maistre Françoys Villon…

S’inicià en la música a la Fundació Escolar de Sant Josep de Cluny de Caldes de Malavella, i complementà els seus estudis de manera autodidàctica Fou pianista de l’orquestra popular Jadris Es destacà com a compositor de ballables, gènere que abandonà els anys quaranta en entrar al gènere sardanístic Ajudat inicialment per Pere Mercader, anà esdevenint l’autor més programat en les ballades de sardanes El seu estil, senzill i fortament influït pels ballables, especialment el pasdoble, feu que el sardanisme popular de l’època de la dictadura el convertís en un ídol Mas…

Inicià els estudis de piano a tres anys i posteriorment continuà la seva formació a la High School of Performing Arts i també a la Mannes School of Music de Manhattan, on cursà composició i direcció d’orquestra amb C Bamberger Més endavant estudià de manera autodidàctica, amb lliçons puntuals de mestres com M Horszowski i A Balsam El 1967 actuà en el Festival de Música de Marlboro, juntament amb Rudolf Serkin, Alexander Schneider i Pau Casals Un any més tard debutà al Carnegie Hall El 1972 guanyà el Concurs Internacional de Piano de Leeds Alterna la interpretació com a solista i com a membre…