Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Paquita Esteban Banús

Paquita Esteban Banús
CN Barcelona
Natació
Nedadora.
Membre del Club Natació Bar-celona, es donà a conèixer en guanyar la primera travessia “petita” del port de Barcelona i proclamar-se campiona de Catalunya infantil de fons 1954 S’especialitzà en esquena i a Catalunya fou dominadora d’aquest estil en el període 1955-61, en què assolí set campionats absoluts consecutius, set rècords en els 100 m i cinc rècords en els 200 m En l’àmbit estatal fou campiona absoluta dels 100 m tres cops 1958, 1959, 1960 i dels 4 × 100 m estils quatre cops 1955, 1959, 1960, 1961 Participà en els primers torneigs amb Portugal, Suïssa i França, i fou quinze vegades…
Neus Pujol Banús
Rem
Piragüista.
Membre del Club Nàutic Mig Segre, destacà adjudicant-se el Campionat de Catalunya júnior en K1 2002 i participà en diverses edicions del Campionat d’Espanya en categoria sènior A més, guanyà la medalla de plata en el Campionat d’Espanya de ràfting 2002, juntament amb Anna Pujol, Imma Latorre i Assumpta Latorre
Josep Sanchis i Banús
Història
Metge i polític.
Estudià magisteri, medicina i ciències físiques i químiques a València Installat a Madrid, s’especialitzà en malalties mentals i fou catedràtic de psiquiatria Ingressà en el PSOE 1928 i presidí la casa del poble madrilenya Diputat 1931 a les corts constituents de la Segona República, s’hi distingí per les seves intervencions sobre la llei del divorci Dins el partit tractà de conciliar les diverses tendències Publicà diversos articles científics i és remarcable la seva conferència Por qué soy socialista 1930
Carles Banús i Comas
Militar
Enginyer militar.
Tinent des del 1872, lluità en la tercera guerra Carlina fou ferit i fet presoner en l’acció de Gironella 1873 i anà de poc que no fos afusellat Ascendit a tinent coronel, fou encarregat de la comandància de Maó i, amb el grau de coronel, fou professor d’art i història militar a l’acadèmia de Guadalajara 1877-90 i director del laboratori d’enginyers de Madrid Era membre corresponent de l’Academia de la Historia de Madrid El 1929 fou ascendit a general de divisió Publicà, entre altres obres, Minas militares 1886, Estudios de Arte e Historia Militar 1889, Napoleón 1796-1815 1915, Historia de la…
Joan Baptista Aguilar-Amat i Banús
Zoologia
Zoòleg, conservador de malacologia del Museu de Biologia de Barcelona (1929-36).
Estudià els molluscs dels Països Catalans, com també els d’alguns territoris d’Àfrica i del sud d’Àsia Collaborà amb Artur Bofill i Poch i Frederik Haas en els estudis sobre malacologia catalana També és notable el seu treball en el camp de la mastologia Establí un catàleg dels mamífers trobats i citats a Catalunya fins el 1931
Josep Sanchis i Bergon
Història
Metge i polític.
Llicenciat en medicina 1881, s’especialitzà en malalties nervioses i assolí un gran relleu professional Fou president del Collegi de Metges de València i de la Federació Espanyola de Collegis Mèdics Afiliat al partit liberal, fou alcalde de València 1906-07 i patrocinà la fundació de l’Associació Valenciana de Caritat 1906, que presidí Publicà nombrosos treballs en revistes mèdiques Fou pare de Josep Sanchis i Banús
Aurelià Gargalló Gargalló
Ciclisme
Ciclista i dirigent esportiu.
Guanyà els 50 km de l’Sport Ciclista Català 1915, la Copa Banús 1917, el Campionat de Sants de 100 km 1919 i els Sis Dies de Sants 1920 El 1918 fou nomenat secretari de l’Agrupació Catalana de Ciclistes i després d’abandonar la competició l’any 1920, s’incorporà a la junta directiva de l’SC Català Presidí la Comissió Esportiva del Comitè Regional de la Unió Velocipèdica Espanyola 1935 i fou el representant espanyol al Critèrium Internacional de ciclocròs
Leonardo Fernández de Ávila
Música
Orguener andalús.
Exponent de l’orgueneria barroca, fou orguener de la capella reial, "Profesor de Matemáticas y Maquinaria Armónica" a la cort, conseller tècnic d’Esteban de Terreros en la redacció dels termes organístics en el Diccionario castellano ed 1786 i mestre de músics i orgueners, com ara Antoni Soler, Jordi Bosc i de Verí, Francisco Antonio Díaz o Joseph García Les seves obres cabdals foren els orgues de l’epístola i de l’evangeli de la catedral de Granada 1744-49, instruments que amplià posteriorment 1765-66, i el de la capella del Palau Reial de Madrid 1756-71 Morí mentre feia la installació…