Resultats de la cerca

Obtingué l’usdefruit de les costes de Tunísia i de l’illa de Gerba a canvi d’una mena de tribut pagat a la dinastia hàfsida Les forces mallorquines defensaren Bugia del seu atac 1515 L’any següent conquerí Alger i Tilimsen Per corrupció del seu nom hom l’anomenà Barba-rossa , bé que aquesta denominació fou aplicada principalment al seu germà i lloctinent Hayr al-Dīn

Prosseguí les directrius del seu germà Bābā ‘Arūǧ , el nom corromput del qual li aplicaren els cristians d’Occident Atacà els ports de Dénia i Alacant 1518 i s’encomanà a la protecció del soldà otomà Selim I 1512-20 Organitzà expedicions sistemàtiques contra les costes del regne de Granada i dels Països Catalans Abandonà l’illa de Gerba 1520 durant l’escomesa del virrei de Sicília Hug de Montcada L’any 1533 el soldà Solimà el Magnífic el nomenà almirall qapudan paşa de l’estol otomà Després, Barba-rossa ocupà Tunis, però la perdé en favor de Carles V 1535 En revenja entrà a Maó i assolà…

Emigrat a Noruega el 1954, cursà estudis a la Universitat d’Oslo i el 1961 es traslladà a Polònia, on treballà tres anys al Laboratori d’Opole i es convertí en un dels principals collaboradors de Jerzy Grotowski De retorn a Oslo, el 1964, fundà l’Odin Teatret, companyia que aplega actors de països diversos, i que s’installà a Holstebro Dinamarca el 1966 Els seus principals muntatges són Ornitofilene 1965, Come And the day will be ours 1976, Anabasis 1977, Millionen-Forste Rejse 1978, Brechts Aske 2 1981, etc El 1979 fundà la International School of Theatre Anthropology Els seus escrits…

Formà part de l’Escolania de Montserrat, on rebé els primers coneixements musicals Fou organista i mestre de capella de la catedral de Barcelona i també de l’església de Santa Anna Fou un gran admirador dels grans compositors alemanys, sobretot de R Wagner, per la qual cosa viatjà fins a Bayreuth i assistí a l’estrena de Parsifal Organitzà concerts i ell mateix tocà l’harmònium al Teatre Novetats i a l’Ateneu Barcelonès Entre els seus deixebles destaquen I Albéniz, F Alió i A Noguera Compongué sobretot música religiosa, com ara una missa de rèquiem, escrita per la mort de la reina María de…

Inicià els estudis musicals a l’església de Santa Maria del Pi, on era escolà Obtingué per oposició la plaça de mestre de capella en algunes poblacions, com ara Girona, quan encara no era sacerdot i més tard a Valladolid El 1850, guanyà la mateixa plaça a l’església de Santa Maria del Mar, on romangué fins a la seva mort Compongué un gran nombre d’obres religioses, entre les quals sobresurten una missa pastoril, cinc misses solemnes de glòria, misses de rèquiem, els oratoris Aarón, figura de San Tomás de Aquino 1834 i El joven ceñido de ángel y de hombre 1835, salves, misereres, Stabat mater…

Començà jugant a l’AES Barcelona El 1980 fitxà pel Cornellà i, el 1982, conquerí la Lliga i la Copa de la Reina Posteriorment, el conjunt es convertí en el Reial Club Deportiu Espanyol-Cornellà, i guanyà una altra Lliga 1985 i cinc cops la Copa de la Reina 1984-88 Jugava de collocadora, i durant l’etapa a l’Espanyol disputà partits de la Copa d’Europa Al final de la dècada dels vuitanta fitxà pel Club Natació Sabadell, i disputà partits d’ascens a la divisió d’honor També jugà amb la selecció espanyola 55 partits i disputà matxs de l’Spring Cup Quan es retirà, continuà vinculada al voleibol…

S’inicià en gimnàstica de competició a l’Associació Esportiva l’Eixample i l’any 2000 es traslladà al Club Muntanyenc Sant Cugat Formà part de la selecció catalana els anys 2002 i 2003 La temporada 2003-04 practicà el ballet i, poc després, s’interessà per la gimnàstica estètica, i s’entrenà al CE INEF de Barcelona Formà part de la selecció espanyola de gimnàstica estètica i participà en tots els Campionats del Món entre el 2004 i el 2010

Del 1968 al 1975 disputà diverses curses com a pilot de karts Fou vocal tècnic de la Federació Espanyola d’Automobilisme 1976-83 i vocal tècnic i de seguretat, comissari tècnic i oficial tècnic i de seguretat de la Federació Catalana d’Automobilisme El 1995 fou guardonat amb la placa Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya

Format al Club d’Escacs Sant Andreu, amb el qual ha jugat durant més de cinquanta anys, el 2012 aconseguí el títol de Mestre Català Jugà moltes temporades a divisió d’honor A títol individual, aconseguí dues victòries a l’Obert de Sant Andreu 1977, 1986 i el Trofeu Dicen 1973 Com a veterà, guanyà el Campionat de Catalunya per equips en tres ocasions 2005, 2006, 2008 i fou subcampió català individual 2008 També és àrbitre de les federacions catalana i espanyola d’escacs Presidí el CE Sant Andreu 1980-2005, i després en fou nomenat president honorífic Rebé la insígnia de plata de la federació…

Durant el període republicà fou secretari de la Unión Militar Española UME, organització que contribuí a preparar l’alçament militar de juliol del 1936 El 1945 fou nomenat governador civil de la província de Barcelona, en substitució d’Antonio de Correa Véglison Durant el seu mandat tingueren lloc abril del 1947 les festes de l’entronització de la Mare de Déu de Montserrat, organitzades per l’abat Aureli Escarré, pocs dies després de les quals Bartolomé Barba cessà en el càrrec Sobre la seva actuació durant aquest període publicà Dos años al frente del gobierno civil de Barcelona y varios…