Resultats de la cerca

Actor de la companyia de Molière 1670, més tard s’establí pel seu compte Interpretà obres de Corneille, Racine, Molière, Marivaux, Voltaire, etc És autor de L’homme à bonnes fortunes 1680, i hom li atribueix altres comèdies

Membre del Club Nàutic El Balís, destacà en l’especialitat de curses A més de diverses competicions estatals, disputà tots els campionats europeus i les Copes d’Europa entre el 1986 i el 1992, així com dos Mundials 1985, 1989 El 1988 es proclamà campiona d’Europa de curses i guanyà el Màster Internacional d’esquí nàutic celebrat a Amposta

S’inicià com a copilot de l’equip familiar de competició de curses d’esquí nàutic, del qual fou esquiadora entre el 1987 i el 1999 Guanyà set Campionats de Catalunya i cinc d’Espanya Disputà diverses edicions de la Copa d’Europa i el Campionat d’Europa, com també el Campionat del Món 1999

Interessat de bon principi per l’ús del metall en l’arquitectura primer Leiter Building, 1879, a Chicago, féu un dels primers edificis amb estructura metàllica als EUA Home Insurance Building, 1883-85, a Chicago

Fou professor d’iconologia paleocristiana i del Renaixement a l’ICART de París 1983-2001 Director de la revista Les Cahiers de l’Hermétisme Publicà poesia, texts filosòfics i, sobretot, novelles Le dieu des mouches 1959, Naissance d’un spectre 1969,  Le singe égal du ciel 1972,  Le monde à l’envers 1980,  La cendre et la foudre 1982, Les égarés 1983, premi Goncourt, Venise 1985, L’énigme du Vatican 1995, Stéphanie Phanistée 1998, etc L’any 2010 publicà l’autobiografia  Réfugié de nulle part

Fill de l’editor del diari "Le Figaro", visqué en un ambient familiar benestant Realitzà estudis de dret, però, després d’assistir el 1886 a una representació del Tristany i Isolda a Bayreuth, es decidí per la música S’inscriví al Conservatori de París i estudià amb Th Dubois harmonia i J Massenet composició Del 1888 al 1892 fou alumne privat de Vincent d’Indy D’aquesta època són les seves primeres obres importants Suite d’orchestre dans le style ancien 1888 i la Primera simfonia 1890 A partir del 1897 començà a patir una sordesa parcial que li accentuà un caràcter poc sociable Els últims…

Estudià amb Dubois, Massenet i Vd’Indy Fou professor de la Schola Cantorum de París i mestre de Dde Séverac Autor d’obres simfòniques denses i austeres, com la Suite en style ancien i quatre simfonies, i d’òperes, com Yolande 1893, Guercoeur 1900 i Bérénice 1911 El 1914 oferí resistència als invasors alemanys des de casa seva, i hi fou cremat viu

Escriví, a Madrid, drames històrics a l’estil de Calderón Federico II , 1788 Cristóbal Colón , 1789 El barón de Trenk , 1807 Fou atacat pels neoclàssics, com Leandro Fernández de Moratín, que el satiritzà en La derrota de los pedantes 1789 i en La comedia nueva o El café 1792 També fou autor del text de tonadillas , sarsueles El puerto de Flandes , 1781, amb música de Pau Esteve, melòlegs, oratoris Ester , 1807 i òperes Los esclavos felices , 1793, musicada el 1820 per Arriaga Del 1806 al 1808 dirigí, a Barcelona, la companyia de teatre castellà hi estrenà 1807 les obres del seu rival…

La seva obra reflecteix sobretot la vida militar, a la qual pertangué, i la de l’alta burgesia del seu país Amb una tècnica molt acurada, escriví prosa amena i obres teatrals de molta repercussió Destaquen els contes Der Herr von Paris ‘El cavaller de París’, 1936 i Der Baron Bagge ‘El baró Bagge’, 1936, com també la novella Mars im Widder ‘Mars a Àries’, 1941 Fou president del PEN-Club austríac 1969-72

Una de les seves primeres creacions fou el ninot del Sr Prokouk , que protagonitzà una sèrie 1946-58 de deu films curts Amb el seu segon llargmetratge, Cesta do Pravesku ‘Viatge a la Prehistòria’, 1953, assolí una gran reputació internacional, que quedà refermada amb Vynalez zkazy 1958 i Baron Prasil ‘El baró fantàstic’, 1961 En els seus llargmetratges posteriors predominà la imatge real sobre l’animació Els anys setanta realitzà una sèrie de dibuixos animats sobre les aventures de Simbad el marí