Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Clit
Història
Almirall macedoni.
Seguí Alexandre a Àsia, i el 324 tornà a Macedònia Dirigí la guerra contra les ciutats gregues revoltades en premi, rebé la satrapia de Lídia 321, però, foragitat d’allí per Antígon 319, passà a Macedònia Enviat a barrar el pas a Antígon, que intentava de reunir-se amb Cassandre, fou batut i mort al Bòsfor traci
Enrique Peña Nieto
Política
Polític mexicà.
Pertanyent a una família de polítics locals, estudià dret a la Universidad Panamericana i posteriorment administració d’empreses Membre del Partido Revolucionario Institucional PRI des del 1984, ocupà per aquest partit diversos càrrecs en l’administració local El 1999 fou nomenat secretari del seu oncle Arturo Montiel, governador de l’estat de Mèxic, càrrec per al qual fou elegit el 2005 i que exercí fins el 2011 El 2012 accedí a la presidència de Mèxic, succeint Felipe Calderón En aquest càrrec combaté el frau i l’evasió fiscals i liberalitzà l’economia, especialment el monopoli petrolier…
Joaquim d’Ibáñez-Cuevas i de Valonga
Joaquim d’Ibáñez-Cuevas i de Valonga, en un oli de Fèlix Mestres basat en un gravat de l’època
© Fototeca.cat
Història
Militar
Política
Militar i polític absolutista, baró d’Eroles i quart marquès de La Cañada-Ibáñez.
El 1808 deixà els estudis de dret per allistar-se al cos de voluntaris de Talarn, amb el qual entrà a Girona per reforçar les tropes durant el segon setge de la ciutat Després de la rendició fou portat presoner a França, però aviat se n’escapà, i fou nomenat comandant del cos d’exèrcit de l’Empordà El 1811 dirigí la fortificació de Montserrat, que acabà amb l’incendi i el saqueig del monestir per Suchet Fou capità general el 1813 i, interinament, el 1814 Durant el Trienni Constitucional fou declarat persona non grata i deportat a Mallorca, d’on escapà al cap de poc temps Retirat a les seves…
Jaume II d’Urgell
Frontispici, gravat al boix, de Jaume II, segons una al·legoria moderna d’Antoni Ollé i Pinell publicada al llibre Jaume II d’Urgell, el Dissortat, de Domènec Carrové Viola
Història
Comte d’Urgell i vescomte d’Àger (1408-14), fill del comte Pere II d’Urgell, el qual ell succeí el 1408, i de Margarida de Montferrat.
Es casà el 1407 amb Isabel , filla de Pere III de Catalunya-Aragó Martí I el nomenà lloctinent al regne d’Aragó, dividit aleshores per les bandositats dels Urrea i dels Luna S’enemistà amb l’arquebisbe Fernández de Heredia, partidari aferrissat dels Urrea, i el seu nomenament fou contestat per molts representants aragonesos, sostinguts pel justícia Jiménez Cerdán Martí el ratificà el 1408, però acabà suspenent-lo pràcticament La mort de Martí el Jove obrí la qüestió successòria i posà en primer terme com a hereu amb millors drets Jaume II d’Urgell, però el rei feu per barrar-li…
Jofre de Rocabertí i de Montcada
Història
Vescomte de Rocabertí (Jofre VII).
Fill i successor del vescomte Dalmau VIII Assistí a les corts de Perpinyà del 1449 i de Barcelona de 1454-55, i atorgà un privilegi als homes de Bellcaire 1454 Hagué de defensar Peralada i Roses d’un atac del sacramental de Castelló d’Empúries 1456 i, a instàncies de la generalitat, comandà la infanteria de l’exèrcit del Principat que, sota el comandament suprem del vescomte Bernat V de Cabrera, comte de Mòdica, el 1461 ocupà Fraga i obligà Joan II a alliberar el príncep Carles de Viana i a signar les capitulacions de Vilafranca En esclatar la guerra civil, malgrat l’actitud reialista dels…