Resultats de la cerca

Era industrial impressor Fou membre del Centre Republicà i es destacà per la seva actitud catalanista i progressista, per la qual fou desterrat alguns cops Collaborà a La Veu Sallentina  i dirigí el periòdic La Xispa Elèctrica  1911 Publicà el volum Recull de poemes 1927 i Sallent 1928 Entre el 1885 i el 1910, estrenà a Sallent o a Manresa diverses comedietes i sarsueles L’última calaverada , publicada a Manresa el 1895, La belligerància , L’any nou i l’any vell , Flor solitària i La festa de l’arbre i el 1918, el quadre dramàtic Víctimes del mar Fou conegut com a Juanitu Català

Vida i obra Fou notari d’Illa 1531-78 i estigué al servei de Jeroni de Pinós, en contacte amb el cercle literari format al seu entorn Escriví una composició poètica dedicada a Joan ↑ Pujol , que aquest li contestà totes dues foren publicades a l’edició de la poesia de Pujol 1573 El 1586 enllestí les Illustracions dels comtats de Rosselló, Cerdanya i Conflent , dedicada al bisbe d’Elna Joan Terés, que resta-ren inèdites En circularen còpies manuscrites alss XVII i XVIII se’n feu una edició parcial al final del XIX L’obra està dividida en dues parts, una primera de descripció geogràfica dels…

Estudià al seminari de Tarassona, on fou ordenat 1914 i on fou canonge i professor de Sagrada Escriptura Bisbe auxiliar del cardenal Gomà, a Toledo 1936, hi restaurà el culte mossàrab El 1943 succeí, a Barcelona, l’administrador apostòlic Miguel de los Santos Díaz de Gómara Sota el seu pontificat se celebraren congressos diocesans catequístic, litúrgic, d’Acció Catòlica, etc i, sobretot, un Congrés Eucarístic Internacional 1952, fruit del qual fou la construcció d’un barri d’obra social anomenat les Cases del Congrés El 1964 fou nomenat arquebisbe-bisbe, en adquirir la diòcesi de Barcelona…

Treballador de l’empresa SAFA a Blanes, i militant del PSUC  des del 1963, ingressà a Comissions Obreres 1966 i n’esdevingué un destacat dirigent El 1981 fou elegit secretari general del partit amb el suport dels “prosoviètics”, per bé que aviat impulsà el retorn del PSUC a la línia eurocomunista i d’entesa amb el PCE cessà en el càrrec el 1982 Traslladat a Madrid, s’incorporà al comitè central del Partido Comunista de España  PCE i el 1988 fou nomenat secretari d’organització del partit, ja sota la direcció de Julio Anguita El desembre del 1998 succeí Anguita com a secretari general del PCE…

Duc d’Orleans 1793-1830, heretà aquest títol del seu pare, Felip Durant la Revolució pertangué al Club dels Jacobins i fou oficial de l’exèrcit del nord El 1795 s’exilià, i tornà a França sota Lluís XVIII, però les seves simpaties liberals l’obligaren a tornar-se a exiliar 1815-17 Establert a París, aviat es convertí, per les seves idees, en esperança de la burgesia liberal, fins que la revolució del juliol del 1830 el proclamà rei Tot i que el seu poder provenia del reconeixement de la sobirania nacional i que havia ratificat la Carta del 1814, molt aviat es decantà per formes més…

Llicenciada a la Universitat de Sevilla 2005, treballà a l’empresa privada El 2008 traslladà la residència a Barcelona i el 2011 ingressà a  Ciutadans , partit pel qual fou diputada al Parlament de Catalunya en les eleccions del novembre del 2012, on fou portaveu adjunta d’aquesta formació Revalidà l’escó com a cap de llista en les eleccions del setembre del 2015 El gener del 2017 fou designada portaveu de l’executiva estatal En les eleccions anticipades del 21 de desembre al Parlament de Catalunya convocades pel president del govern espanyol després de cessar i intervenir el govern de la…

Visqué a Blanes fins als divuit anys Llicenciada en dret i màster en administració d’empreses, ha ocupat càrrecs públics entre els quals el de sub-directora general de Formació Professional, el de directora general de l’Institut de Seguretat i Higiene en el Treball, el de consellera laboral de l’ambaixada espanyola a Washington, i el de delegada de l’ONU a Nova York Diputada pel  Partido Popular al Parlament de Catalunya del 1999 al 2003, aquest any fou novament elegida al Parlament català, però passà el 2004 al Congrés dels Diputats després de les eleccions del març d’aquest any en ser…

Fill d’emigrants judeorussos a Palestina que es destacaren en el moviment sionista, el 1948 s’incorporà a l’organització paramilitar Palmach Ferit greument en els combats que precediren la fundació d’Israel, fou traslladat a Nova York per ser guarit i hi visqué durant deu anys L’any 1960 publicà la seva primer novella, Ha-Yored Lemala ‘L’ermità de la muntanya’, basada en aquesta experiència Manifestà sempre una acusada belligerància contra la influència del judaisme en l’Estat d’Israel, i el 2011 aconseguí que un jutjat canviés el seu estatut legal com a “jueu de nacionalitat però no de…

Graduat per la Universitat de Navarra el 1973, fou corresponsal als Estats Units i, del 1975 al 1980, analista polític del diari ABC El 1980 fou nomenat editor en cap de Diario 16 , que contribuí a reflotar gràcies, en bona part, a la cobertura que féu del Vint-i-tres de febrer  1981, tot i que posteriorment fou expulsat del grup per desavinences amb el consell d’administració Creà aleshores 1989 El Mundo , que en poc temps se situà com una de les capçaleres de més difusió a l’Estat Dirigit per ell, des d’una posició autodenominada liberal i sota el seu lideratge indiscutit, els anys noranta…

Net d’un metge afiliat a la UGT represaliat pel franquisme, es llicencià en dret per la Universitat Complutense de Madrid 2007, i en administració i direcció d’empreses per la Universitat Rey Juan Carlos 2014, on cursà un màster en dret administratiu 2008-09 Amplià estudis a l’IESE, a l’Instituto Empresa i a les universitats de Harvard i Georgetown Afiliat al Partido Popular  2004, en presidí les Nuevas Generaciones 2005-13, i els anys 2009-12 fou director del gabinet de José María Aznar a la Fundación para el Análisis y los Estudios Sociales FAES Diputat pel PP a l’Assemblea de Madrid 2007-…