Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
al-Qāsim ibn Ḥammūd
Història
Califa berber de Còrdova (1018-23) hammudita
).
A la mort del seu germà ‘Alī ibn Ḥammūd de Còrdova , ocupà el poder enfront dels drets legítims del seu nebot Yaḥyà ibn ‘Alī, que el deposà el 1021 Malgrat que aconseguí de recuperar Còrdova 1023, en fou bandejat pel poble, revoltat contra el domini berber Refugiat a Jerez, morí executat pel seu nebot
Yaḥyà ibn ‘Alī ibn Ḥammūd
Història
Califa berber de Còrdova (1021-23 i 1025-27).
Assolí el govern en destituir el seu oncle al-Qāsim, considerat usurpador a la mort d’'Alī ibn Ḥammūd Amb el suport berber, es proclamà califa i adoptà el títol d' al-Mu'tali billāh Destronat per la seva impopularitat entre la població cordovesa, després del califat d’al-Qāsim ibn Ḥammūd, per segona vegada, i del de Muḥammad III tornà al poder, però en tornà a ésser foragitat per les tropes eslaves de Ḥayrān d’Almeria i de Muǧāhid de Dénia 1026 Amb la seva fugida de la capital, fou elegit successor Hišām III
Zawī ibn Zīrī
Història
Capitost berber.
En les lluites entre les diverses confederacions tribals sanhages, travessà l’estret de Gibraltar i formà un exèrcit mercenari al servei d’Almansor Durant les rivalitats entre àrabs i berbers per a ocupar el califat de Còrdova, féu costat a Sulaymān al-Musta'īn victòria prop d’Alcolea sobre Muḥammad al-Mahdī, 1009 Després de la derrota d’Aqabat el Baqar 1010, en tornar a pujar al poder Sulaymān rebé com a recompensa el territori de Granada, on, en esfondrar-se definitivament el califat, es declarà independent i encapçalà la dinastia zírida El 1019 deixà Granada a Ḥabbūs ibn Maksān i tornà a…
al-Wadih
Història
Militar
Oficial eslau client dels amírides.
Havent estat governador de la Marca Superior, comandà l’exèrcit andalusí enviat per Almansor contra el rebel berber Zīrī ibn ‘Atiyya victòria de Madiq al-Hayya, 998 i fou nomenat governador del Magreb, càrrec que tornà a ocupar el 999, després d’una curta estada a la península Ibèrica El 1003 participà en les ràtzies amírides a la frontera superior A la mort d’'Abd al-Raḥmān Sançol 1009 donà suport a les aspiracions de Muḥammad al-Mahdī d’ocupar el califat, enfront de Sulaymān al-Musta'īn Després d’ésser derrotat prop d’Alcalá de Henares 1009, contribuí a la victòria d’Aqabat el…
Badīs ibn Habus
Història
Rei de la taifa de Granada.
Representant de la causa berber a la península Ibèrica, s’afrontà al partit àrab arrelat a Sevilla i reeixí en aquesta tasca S'annexionà diversos territoris Jaén, part de Còrdova 1038 i Màlaga 1057 unificà així els berbers
‘Abd al-Raḥmān ibn ‘Abd Allāh al-Ḡāfiqī
Història
Emir d’Al-Andalus el 721 i del 730 al 732.
Efectuà una expedició a Aquitània per reprimir la rebellió del berber Munusa Una vegada vençut aquest, es dirigí contra el seu aliat el duc Eudes d’Aquitània i prengué Bordeus anava a prosseguir les seves campanyes cap al nord quan fou derrotat i mort per Carles Martell, cridat per Eudes, a Poitiers
Abū Ǧa‘far al-Ḡafiqī
Botànica
Botànic i farmacòleg cordovès.
És autor del Kitāb aladwiya al-mufradà ‘Llibre dels medicaments simples’, una de les millors descripcions de les plantes conegudes al seu temps, on en dóna els noms en àrab, en llatí i en berber aquesta obra, especialment en el resum que en féu Gregori Bar Hebreu segle XIII, ha estat la font de nombrosos tractats posteriors
Yosef ibn Šĕmuel ibn Nagrella
Història
Judaisme
Política
Polític jueu andalusí.
Fill i successor de Šĕmuel ben Yosef ibn Nagrella en el càrrec de visir del taifa berber de Granada Badīs ibn Habus Quan pretenia de lliurar la taifa al sobirà d’Almeria, sota la influència del divan antijueu d' Abū Isḥāq al-Ilbīrī , tingué lloc a Granada un dels pogroms antijueus més violents de la història d’Al-Andalus 1066, en el qual morí
Muḥammad ibn Tūmart al-Mahdī
Islamisme
Fundador de la secta almohade.
Originari de la tribu berber masmuda, anà en pelegrinatge a la Meca i visità l’Àndalus, Egipte i Bagdad Establert de nou 1116 a l’alt Atles, predicà l’estricta observança de l’islam enfront del formalisme almoràvit vigent El 1121 es proclamà mahdī , i els seus adeptes, anomenats al-muwaḥḥidūn almohade , dominaren aviat la regió de Sus i l’Antiatles La seva obra fou continuada pel seu deixeble ‘Abd al-Mu'min
Ǧa‘far al-Muṣḥafī
Història
Ḥāǧib de Còrdova des del califat d’al-Ḥakam II.
D’origen berber i home d’una gran cultura, ajudà a l’ascens polític d’Almansor i compartí amb ell la regència d’Al-Andalus en ésser proclamat Ḥisam II 976 Intentà, sense èxit, d’aliar-se amb el general Ġalib per palliar el creixent poder d’Almansor, però fou processat i empresonat 978 per aquest i morí escanyat a la presó El 974 rebé l’ambaixada catalana que reiterava l’obediència del comte Borrell II a Còrdova