Resultats de la cerca

Benedictí 1748, fou prior de Riquer 1772 i de Sant Miquel de Cuixà Amb la Revolució Francesa acabà exiliant-se a Sant Cugat Vinculat a l’anomenat grup de Tuïr, traduí al català les tragèdies de Racine, Esther 1792 i Atalia 1774, representada per primera vegada el 1788, i publicada el 1912, i el Polyeucte 1789 de Corneille Al final de l’ Atalia , afegeix la “Conclusió de la tragèdia” Se li han atribuït —sense proves concloents— dues obres originals Jesús batejat pel precursor sant Joan Baptista Tuïr 1796 i Sant Joan en lo desert , manuscrita, que desenvolupa més extensament l’obra anterior…

Fill de músics, inicià la seva formació pianística a tres anys i el 1946 començà a estudiar amb Vicente Scaramuzza, fins que el 1948 hagué de deixar els seus estudis durant un any a causa d’una poliomielitis Un cop recuperat, el 1949 oferí el seu primer concert El 1956 tocà al Teatro Colón dirigit per Lorin Maazel i el 1960 obtingué una beca del Govern francès que li permeté ampliar els seus coneixements amb Marguerite Long El 1961 aconseguí el tercer premi al Concurs Long-Thibaud de violí i piano Consagrat a Europa, el 1966 debutà als Estats Units en el Festival de Standford L’any 1970 fou…

Fou alumne de l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt de Budapest i estudià amb Zoltán Kodály, Ernö Szegedi, Lajos Hernadi, Leó Weiner i Ilona Kabos El 1950, a Budapest, feu el seu primer concert El 1962 es donà a conèixer a Londres i el 1965 als Estats Units Durant els anys seixanta formà duo amb el violinista György Pauk, amb qui va tocar el 1991 durant el Festival Mozart celebrat a Londres en el marc commemoratiu del bicentenari del músic de Salzburg El 1972, Frankl i Pauk formaren trio amb el violoncellista Ralph Kirshbaum Frankl ha estat premiat en diversos certàmens…

Graduat en medicina per la Universitat de Barcelona 1949, realitzà estudis de postgraduat a França i Anglaterra Residí als EUA des del 1957, on estudià matemàtiques a la Universitat de Michigan i fou professor de fisiologia i medicina de la rehabilitació de 1960 a 1999 al Baylor College of Medicine de Houston, i de ciències matemàtiques, des del 1970, a la Rice University Houston Les seves recerques se centraren en la fisiologia de l’exercici i de l’espai collaborà en la preparació de la primera missió tripulada de la NASA, la medicina de la rehabilitació i les aplicacions informàtiques a la…

Format al Conservatori de Sofia i a l’École Normale de Musique de París, la seva assistència als Cursos de Darmstadt li despertà l’interès per la composició El fruit fou la seva primera composició, Musique à trois L’any 1957 decidí treballar amb L Berio i B Maderna, amb els quals entrà en contacte amb la música electrònica, i produí la seva primera obra en aquest gènere, Texte I Si les peces electroacústiques tenen com a interès els paràmetres de l’imperceptibilitat, l’obra Grodek amb text de G Trakl per a soprano, flauta i tres percussions destacà pel seu caràcter dramàtic El reconeixement…

Fou deixeble de Louise Mercier a Grenoble i, a partir del 1960, de René Benedetti al Conservatori de París El 1963 perfeccionà els seus coneixements amb Yehudi Menuhin i Henryk Szeryng El 1965 obtingué un premi de virtuosisme del Conservatori Reial de Brusselles i tres anys després rebé el premi del Concurs Reina Elisabet de Bèlgica Posteriorment fou guardonat en altres concursos a Gènova, Nàpols i Londres Des del 1964 combina l’activitat de concertista amb la de direcció d’orquestra El 1975 dirigí el concert d’Any Nou de la Nova Orquestra Filharmònica de Ràdio França i l’any següent fou…

És considerada una de les artistes més creatives de la seva generació Oferí el seu primer concert a quatre anys i quan en tenia setze es graduà al Conservatori de Lisboa, on fou deixebla d’E Campos Coelho Estudià composició i teoria amb F Benoit i amplià la seva formació amb Rosl Schmid a Munic i amb Karl Engel a Hannover Maria João Pires ha mostrat sempre una gran predilecció per l’obra de WA Mozart i de JS Bach Ha estat distingida amb nombrosos premis -el primer a nou anys-, entre els quals destaca el que rebé l’any 1970 en el concurs organitzat a Brusselles amb motiu del bicentenari…

Cursà els estudis d’arquitectura a la Universitat de Barcelona, on es graduà el 1970 i inicià l’activitat docent i professional Se n'anà als EUA, on amplià la seva formació i fou investigador a la Universitat de Berkeley 1970-74 i esporàdicament hi ha fet cursos El 1976 fou membre honorari de la Smithsonian Institution, a Washington DC, representant l’arquitectura catalana i europea a Amèrica al bicentenari de la independència dels EUA El 1979 esdevingué catedràtic de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat de Barcelona en fou director, entre el 1980 i el 1984…

Estudià a Graz i debutà el 1960 a l’Òpera de Viena com a Barbarina Les noces de Fígaro Inicià la seva trajectòria amb petits papers d’òperes de WA Mozart, H Purcell i fins i tot G Puccini, fins que el 1964 abordà l’obra de R Strauss a partir de la seva intervenció en La dona sense ombra Entre el 1960 i el 1962 cantà petits papers wagnerians a Bayreuth abans de seguir amb Mozart, autor en què s’especialitzà i de qui ha interpretat els papers d’Ilia, Pamina, Fiordiligi, i la comtessa d’Almaviva, que ha enregistrat discogràficament Ha cantat als festivals de Salzburg sovint dirigida per H von…

Començà els estudis de violoncel amb Beatrice Bluhm i a deu anys ingressà al Conservatori de París, on fou deixeble, entre d’altres, de Gerard Hekking Quan tenia setze anys obtingué el primer premi de violoncel, i començà a guanyar-se la vida tocant en cafès i cinemes de la capital francesa El 1931 debutà amb l’Orquestra dels Concerts Lamoureux Del 1935 al 1937 fou membre de l’Orquestra de Montecarlo, i del 1937 al 1939 actuà amb l’Orquestra Simfònica de Boston sota la direcció de Sergey Koussevitzky Fou molt amic de Pau Casals i un dels seus convidats al Festival de Prada, on participà en la…