Resultats de la cerca

Fill de Borrell i d’Ingilrada, nobles osonencs, fou nomenat bisbe a instàncies del comte Ramon Borrell i del bisbe Salla d’Urgell Corroborà la donació de les esglésies d’Olesa de Montserrat i de Santa Maria del Mar a la canonja restaurada de Barcelona 1012 Al sínode de Vic del 1015 concedí al levita Guillem d’Oló, dit després de Mediona, l’administració dels béns i castells de la Segarra Calaf adjudicats pel comte de Barcelona a l’església de Vic Benet VIII li confià, juntament amb l’abat Oliba, l’expulsió de les monges de Sant Joan de les Abadesses Morí de tornada d…

Inquisidor de València Corregí i revisà la traducció catalana de la Bíblia feta, a partir de la Vulgata , per Bonifaci Ferrer, impresa a València el 1478 i la primera impresa al món en llengua vulgar

Documentat des del 1050, exercí de jutge a Vic des del 1079 al 1111 Hom li atribueix d’haver pres part en la promulgació dels primers usatges en temps de Ramon Berenguer el Vell

És autor de De regiminis Cathaloniae praestantia , publicat a Milà el 1611

Es formà al Reial Club de Polo de Barcelona Fou escollit millor esportista juvenil de Catalunya 1970 Aquell mateix any debutà amb la selecció espanyola i arribà a disputar 98 partits internacionals Guanyà set Campionats de Catalunya 1972, 1974, 1975, 1977, 1978, 1979, 1981, set Copes del Rei 1970, 1974, 1976, 1979-82 i sis Lligues 1970, 1977, 1978, 1980, 1981, 1982 Amb la selecció espanyola participà en els Jocs Olímpics de Munic 1972 i en tres Copes del Món 1971, 1973, 1975, en la primera de les quals aconseguí la medalla d’argent

Guanyà el Campionat de Catalunya 1972 Fou autor de diversos llibres relacionats amb la pràctica dels escacs

Començà amb l’equip de l’Ateneu Santboià A Saragossa jugà al CN Helios, l’Iberia i l’Stadium Casablanca També fou jugador del Club Hesperia de Madrid, l’Aismalíbar de Montcada i Reixac 1957-59 i el RCD Espanyol 1959-60 Després de dos anys sense jugar professionalment s’incorporà al Club Sícoris de Lleida 1962-64 fins a la seva retirada Fou internacional amb la selecció espanyola en quinze ocasions

Treballà de traumatòleg en els serveis mèdics del Futbol Club Barcelona 1975-2003 i en fou cap 1999-2003 Exercí també com a cap d’equip mèdic del futbol base a la Mutualitat Catalana de Futbolistes 1980-99 Presidí la Societat Espanyola de Traumatologia de l’Esport 2002-06

Competí pel CN Barcelona, amb el qual guanyà nou Campionats d’Espanya 1961-62, 1964-70 i quatre Lligues estatals 1966-69 Habitualment actuava de boia, i fou seixanta-vuit vegades internacional amb la selecció espanyola entre el 1963 i el 1970 Participà en els Jocs Olímpics de Mèxic 1968, en dos Campionats d’Europa 1966, 1970 i uns Jocs Mediterranis 1967, en els quals aconseguí la medalla de bronze Rebé la medalla de serveis distingits en bronze 1966, argent 1967 i or 1968 i la placa d’honor, totes concedides per la Reial Federació Espanyola de Natació

Conegut com a Milano Amb Sebastià Salvadó de copilot, guanyà la VIII Volta a Catalunya-I Ralli Catalunya 1957 El 1959 fou campió de Catalunya d’Automobilisme i s’adjudicà el VII Ralli Costa Brava