Resultats de la cerca

Professor a Graz, Friburg de Brisgòvia, Kiel, Halle i Berlín, la seva filosofia, arrelada alhora en el kantisme i el positivisme, representa una crítica de les ciències, rebutja tota metafísica i pretén de superar tot dualisme, especialment entre les realitats física i psíquica De la seva obra es destaquen Der philosophische Kritizismus und seine Bedeutung für die positive Wissenschaft ‘El criticisme filosòfic i la seva significació per a la ciència positiva’, 3 volums, 1876-87, Beiträge zur Logik ‘Contribucions a la lògica’, 1892 i els estudis sobre Lessing 1882, Nietzsche 1897, GBruno 1900…

Intentà de completar l’obra de Kant amb una gnoseologia de les ciències de l’esperit i una crítica de la raó històrica separà radicalment, per llur contingut, les ciències de l’esperit i les ciències de la natura, i instaurà el mètode de l’autognòsia Selbstbesinnung , segons el qual són determinades les condicions de la consciència que permeten, amb una validesa universal, l’elevació de l’esperit a un nivell d’autonomia Negà tant el coneixement metafísic com el naturalisme i, cercant de superar un relativisme historicista, s’orientà cap a una filosofia de la vida La seva obra fonamental és…

Fill d’un professor universitari, desenvolupà la seva passió pel cinema i alhora pel waterpolo jugà a primera divisió i fou internacional juvenil Realitzà els seus primers curtmetratges a 20 anys, i el 1977 dirigí el llargmetratge Io sono un autarchico Guionista i actor de les seves pellícules, és autor d’una filmografia singular, amb arguments basats en experiències personals que li serveixen per a explicar la seva manera de veure el món i la societat italiana des d’un punt de vista irònic i amb una realització propera a l’espontaneïtat Autor de films com Ecce bombo 1977, Sogni d’oro 1981,…

Diplomat al conservatori de Milà 1933, els anys següents guanyà nombrosos concursos gran premi de Ginebra, 1939 i emprengué una brillant carrera de concertista internacional Des del 1968 visqué a Suïssa Fou professor als conservatoris de Venècia, Bozen i Bolonya El 1964 fundà un festival de piano a Brescia El seu repertori comprenia, entre d’altres, Beethoven, Chopin, Schumann, Debussy, Bach, Mozart, Haydn i Rakhmaninov Deixà nombrosos enregistraments

Estudià dret, però a partir del 1882 es decantà cap a la carrera musical Fou alumne de César Franck i Ernest Guiraud a París, ciutat on desenvolupà principalment la seva carrera compositiva Gran admirador de R Wagner, guanyà fama en part gràcies a algunes òperes, com ara La lépreuse , estrenada a la capital francesa el 1912 i on es barregen les influències wagnerianes amb elements extrets de la música popular bretona, Le sautériot 1918 i La tour de feu 1928 També compongué algunes obres orquestrals, com per exemple Rhapsodie espagnole i Impressions , de cambra i per a piano

Estudià a Vic i a Roma Professor del seminari de Vic i canonge, es dedicà a la formació de la joventut, i és autor de tres llibres, en castellà, signats amb el pseudònim de Darío El 1952 fou nomenat bisbe titular de Cerici i auxiliar del bisbe de Vic Joan Perelló, que succeí el 1955 Fou el primer bisbe contemporani que escriví les pastorals en català i un dels primers que se sentí identificat amb l’esperit i les reivindicacions del país Jubilat el 1983, residí a Vic i escriví diversos llibres El problema català Reflexions per al diàleg 1986, Hores de recolliment Diari íntim dels darrers…

Fill d’un director d’orquestra i de cor, completà la seva educació musical a Bozen el 1794 L’any següent anà a Innsbruck, estudià filosofia i dret i participà en la guerra contra Napoleó Des del 1801 gaudí de la protecció del comte Firmian, i viatjà per Alemanya, on amplià els seus coneixements sobre música amb mestres com Georg Joseph Vogler i Johann Georg Albrechtsberger, entre d’altres Mantingué una gran amistat amb el seu condeixeble Carl Maria von Weber, amb el qual fundà una societat anomenada Harmonische Verein Unió Harmònica, dedicada a difondre la música romàntica El…

Es revelà de molt petita com una gran intèrpret, oferí el seu primer recital a quatre anys Als vuit estudià amb Vicente Scaramuzza i als catorze es traslladà amb la seva família a Europa, concretament a Viena, on el 1955 començà els estudis amb Friedrich Gulda, ampliats després a Ginebra amb Madeleine Lipatti i Nikita Magaloff i més endavant amb A Michelangeli El 1957 guanyà els primers premis dels concursos Busoni, de Bozen al Tirol del Sud i Internacional de Ginebra Poc després interrompé la carrera com a solista per ampliar la seva tècnica als EUA, on estudià del 1960 al 1964…

Estudià piano amb Karl Bärmann i composició amb Joseph Rheinberger a la Königlichen Musikschule de Munic En acabar la seva formació esdevingué professor de piano i harmonia d’aquest centre, on el 1903 succeí a Rheinberger en la càtedra de composició Entre els seus alumnes més destacats hi hagué Ernest Bloch Les obres de Thuille -bàsicament òperes, peces simfòni ques i de cambra-, de llenguatge conserva dor en comparació amb el de contemporanis seus com G Mahler o R Strauss, no han quedat en el repertori malgrat la seva excellent factura Assolí un gran prestigi com a teòric en el seu temps i…

Estudià piano a Zagreb Croàcia, on la seva família es traslladà quan ell tenia sis anys, i més tard a Graz Àustria També rebé lliçons d’Edwin Fisher i d’Eduard Steuermann, tot i que bona part de la seva formació és autodidàctica Oferí el seu primer recital a Graz a disset anys 1948 L’obtenció d’un guardó a la competició Ferruccio Busoni de Bozen Tirol del Sud l’any següent l’encoratjà a iniciar una carrera de concertista A vint-i-un anys enregistrà el seu primer disc, el Concert per a piano núm 5 , de Sergej Prokof’ev El 1974 començà la seva tasca docent a Londres, on s’establí…