Resultats de la cerca

Filla del rei Francesc I de les Dues Sicílies i de la infanta Maria Isabel d’Espanya Es casà amb el seu oncle matern, l’infant Francesc de Paula D’idees progressistes, participà en el cop d’estat que produí l’entrada al govern de Zea Bermúdez Hom li atribueix una cèlebre bufetada a Calomarde, que conspirava a favor dels carlins

Estudià a l’escola de belles arts d’Odessa Fou un dels subscriptors del manifest futurista Poščočina obščestvennomu Vkusu ‘Una bufetada al gust del públic’, del manifest Slovo kak takovoje ‘La paraula com a tal’, del manifest Sadok Sud’ej ‘Viver dels jutges’ i d’altres declaracions d’avantguarda entre el 1912 i el 1915 Teoritzador de l’avantguarda russa, és l’inventor del llenguatge ‘trans-mental’ zaumnyj jazyk , en el qual el lèxic poètic esdevé una creació original de paraules inventades

D’origen humil, intentà de fer carrera vora Manuel Godoy, i més tard sota la protecció de Lardizábal, de qui fou secretari en els diversos ministeris En entrar els Cent Mil Fills de Sant Lluís 1823, el duc d’Angulema el nomenà secretari de la regència absolutista, d’on passà al ministeri de gràcia i justícia Durant deu anys fou l’instrument de Ferran VII per a la repressió contra els liberals i l’home de més confiança del rei En plantejar-se el problema successori, es mostrà partidari del manteniment de la llei sàlica i intrigà a favor de l’infant Carles Maria Isidre, bé que sembla falsa l’…

Era fill d’un guardabosc Encara adolescent, participà en activitats revolucionàries Fou un dels corifeus més espectaculars del futurisme signà el manifest Poščočina obščestvennomu vkusu ‘Una bufetada al gust públic’, 1912 i proclamà la destrucció de la tradició literària Abans de fer disset anys les característiques de la seva poesia ja eren formades llenguatge colloquial i “antipoètic”, imatges insòlites, rimes inusitades, recreació del lèxic i de la sintaxi, to hiperbòlic i declamatori i una estranya barreja de lirisme Després de la revolució es posà incondicionalment al servei…

Vida i obra Inicià estudis de dret i es dedicà, tot reconeixent-se proper al naturalisme, a la crítica, a la difusió de la literatura espanyola, i especialment de la provençal i la catalana, per les quals s’interessà el 1878 a les Festes Llatines de Montpeller El 1879 començà a traduir L’Atlàntida de Verdaguer al francès 1883 i 1884 i a publicar treballs sobre literatura occitana i catalana Les origines du Felibrige 1879, Philippe V et la Catalogne 1880, Un poète catalan du XVIIe siècle, le Recteur de Vallfogona 1880, Théodore Aubanel et le théatre provençal 1884, La renaissance de la poésie…