Resultats de la cerca

Format en arts marcials i especialitzat en taitxí, fou delegat a la Federació Internacional d’Arts Marcials Fou cinc vegades campió d’Espanya de taitxí 2004-08 en les disciplines d’armes i mà buida, tant en individual com per parelles, dues vegades del món 2007, 2010 en mà buida i subcampió del món en armes 2010 És autor del llibre Taichí para Dummies 2012 Creà el Club Esportiu i l’Escola de Taitxí Joanyinyang, que presidí, i l’Associació de Professors de Taitxí de Catalunya Fou jutge del Campionat del Món 2011 Entrenà la seva filla Andrea, campiona del món en sabre…

Fou cinturó negre primer dan Competí representant el Club Esportiu Wushu Barcelona i fou campio-na d’Espanya en armes i subcampiona en mà buida 2007 i medalla de bronze en armes 2008 Guanyà el Campionat de Catalunya en les especialitats de mà buida 2007, armes 2007, 2008 i estils imitació 2009 Compaginà l’alta competició amb la tasca d’àrbitra de diverses competicions

Competí en les categories d’estil militar, armes curtes, armes flexibles dobles i dulian Es proclamà campiona 2009 i subcampiona 2010 d’Espanya en dulian categoria G fent parella amb Germán Martínez Guzmán Al Campionat d’Espanya també fou or en estil militar mà buida 2009, 2010, en arma curta 2009, 2010 i en arma doble 2010 Internacionalment, assolí l’or 2009 i l’argent 2010 en estil militar mà buida i l’argent en arma doble 2009, 2010 Pionera de la competició femenina de sanda combat, es proclamà subcampiona internacional de l’especialitat 2009, 2010

Prolífic i independent, realitzà una filmografia brillant de la qual hom pot destacar Shinku Chitai ‘Zona buida’, 1952 i Taiko no nai Machi ‘Carrer sense sol’, 1953, de tema social i sindical Altres films seus són Akai mizu ‘L’aigua roja’, 1963, Nippon Dorobo Monogatari ‘Història d’un lladre japonès’, 1965 i Kaidan botan doro ‘Faula de pioners i llanternes’, 1968

És cinturó negre primer dan per la Federació Madrilenya de Lluita 1997 També és diplomada com a monitora de taitxí per l’Institut Wu Shu San Chai 1998 L’any 2001 fou campiona de Catalunya en l’estil de kungfu pakua xan i segona de taitxí en l’estil yang armes El 2002 quedà primera de taitxitxuan mà buida i de taitxiyang d’espasa i de llança

Realitzador d’efectes violents, combinà el realisme més descarnat amb un cert aire poètic El 1963 fou premiat a Canes per Harakiri Altres films seus són Magokoro ‘Sinceritat’, 1953, Ningen no joken ‘La condició humana’, 1959-61, de tres episodis, Kwaidan 1964, de quatre episodis, Nipon no seishun ‘Un japonès acabat’, 1968, Kaseki ‘Fòssil’, 1976, Moeru aki ‘Llum de tardor’, 1979, Tokyo saiban ‘El procés de Tòquio’, 1983, Shokutaku no nai ie ‘Taula buida’, 1985

Doctor en filosofia i en psicologia per la Universitat de Viena D’origen jueu, fou internat en un camp de concentració i el 1939 emigrà als EUA, on professà psicologia i psiquiatria a Chicago fins el 1973 Durant el període 1944-73 fou director de la Chicago Orthogenic School, centre de tractament d’infants autistes i amb greus desordres emocionals Les seves obres principals, en el camp de la psiquiatria infantil, i d’una orientació freudiana, són Symbolic Wounds ‘Ferides simbòliques’, 1954, Truants from Life ‘Absents de la vida’, 1955, Dialogues with Mothers ‘Diàlegs amb les mares’, 1962, The…

Es formà a l’Escola Central de Moscou, on fou deixebla de piano d’A Goldenweiser i de composició de J Golubev El 1945 inicià una important carrera com a solista que la dugué als auditoris més importants del món L’any 1950 fou guardonada al Concurs de Leipzig i el 1959 començà a ensenyar al Conservatori de Moscou, centre del qual el 1965 fou nomenada catedràtica Les seves interpretacions es caracteritzaven per una gran profunditat i rigor, defugint sempre l’escapada vers l’espectacularitat buida de contingut El seu repertori comprenia més de cinquanta concerts d’autors que van de…

Estudià cinema a la facultat de cinema i televisió de la Universitat de Teheran Les seves primeres produccions foren per a la televisió Fou ajudant del prestigiós director Abbas Kiarostami a Zire darakhatan zeyton ‘A través de les oliveres’, 1994 Després d’alguns curts i un documental, debutà amb el llargmetratge Badkonake sefid ‘El globus blanc’, 1995, que guanyà la Càmera d’Or al Festival de Canes, a la qual seguiren la poètica Ayneh ‘El mirall’, 1997, guardonada al Festival de Locarno, i Dayereh ‘El cercle’, 2000, guardonada a Venècia i a Sant Sebastià A Offside 2006, guanyadora de l’Os d’…

Vida i obra Estudià filologia romànica i ha estat, professor de la Universitat de València i al Queens College de Nova York Ha exercit de crític literari en diferents mitjans de comunicació com ara El Temps , Daina , Avui ,  L’Espill , Caplletra , Reduccions i Catalan Review , entre d’altres Com a poeta, cal assenyalar Adveniment de l’odi 1976, Museu de cendres 1981, premi València de literatura, 1980, L’heura del desig 1985, premi Roís de Corella dels premis Ciutat de València, Prisma 1990, Màscares 1992, La mirada ingènua 1992,  Fronteres 1994, premi Vicent Andrés Estellés 1993 i Crítica…