Resultats de la cerca

Muntaner, entre altres, censurà la seva conducta en la batalla de Clarença, on morí l’infant 1316 Sembla que participà en la conquesta de Sardenya 1323-24, on residia encara el 1327

Forma part de les societats de caçadors de les Borges Blanques, amb els quals practica la caça de la perdiu L’Alfacada, amb qui caça aus aquàtiques al delta de l’Ebre, i Sant Jordi Desvalls, a la qual representa en els campionats Des del 1999 competeix en la modalitat de Sant Hubert En el seu palmarès destaquen cinc campionats territorials de Girona 2004-08 i els títols de campió de Catalunya 2006 i d’Espanya 2009 En l’àmbit internacional disputà el Campionat del Món celebrat a Serres Grècia, 2009 amb el seu gos Anda de Leinz

Compaginà la caça menor i la major A la dècada de 1970 recorregué el territori català caçant guineus amb un reclam que feia amb una fulla d’alzina També fou un dels principals caçadors d’isards, amb 193 peces caçades Presidí l’Associació de Munters de Catalunya i la Germandat de Caçadors de Sant Hubert El 1953 s’incorporà a la junta directiva de la Federació Regional de Caça Fou el representant de la federació a la Junta d’Homologació de Trofeus de Caça durant molts anys Participà en la fundació de totes les reserves de caça de Catalunya i Aragó, com a collaborador de l’enginyer d’ICONA Joan…

Membre de les societats de caçadors La Marta, de Martorelles, i El Vilosell Lleida, amb les quals practica la caça del tord i de la perdiu roja També és soci del Club Esportiu Catalunya de Recorreguts de Caça, el qual representa en les competicions de recorreguts de caça i compak sporting En la primera especialitat, guanyà la Copa de la Generalitat i tres Campionats de Catalunya 1977, 1984, 1988 absoluts, i tres més en les categories veterans 2001, 2005 i superveterans 2010 En aquestes darreres categories ha estat cinc cops campió d’Espanya de…

S’inicià en la caça amb llebrers a Andalusia, però centrà la seva activitat en la caça menor En els campionats catalans i estatals, representa la Societat de Caçadors de les Franqueses, que presidí 1998 - 2002 Ha estat campió de Catalunya de sant Hubert dues vegades i de gossos de mostra en quatre ocasions, en l’especialitat de continentals 2002, 2006, 2011 i de britànics 2007 Guanyà el Campionat d’Espanya de caça pràctica 2006, 2009 També conquerí la Copa Primavera 2007, 2008, 2009 i el Campionat del País Basc tres cops Fou segon 2006 i tercer 2008 al…

L’any 1962 fundà la Societat de Caçadors Riudebitlles, que presidí durant dotze anys, i el 1992 creà la Societat de Caçadors Sant del Bosc, de Llimiana, i el Club Esportiu Catalunya de Recorreguts de Caça Especialitzat en la pràctica de recorreguts de caça i compak sporting, que introduí a Espanya, destacà en tasques organitzatives Formà part de la junta directiva de la Tercera Federació Regional de Caça 1970-82 com a vocal de competicions i l’any 1978 promogué la creació del primer camp de tir per a la pràctica dels recorreguts de caça a…

Entrà al Seminari de Girona el 1905, on estudià Collaborà a El Deber d’Olot, a La­bor i Regeneración de Girona, a Marinada de Palamós i a la pàgina literària d’ El Correo Catalán Participà en diversos certàmens literaris, especialment als Jocs Florals de Barcelona S’inclinà pels estudis filològics i obtingué una beca de l’IEC per estudiar a Alemanya, però morí abans de marxar-hi Deixà inèdits un treball sobre la decadència de la llengua catalana inacabat, una traducció de la Medea de Sèneca i, ja a punt d’editar, Emblemes , un llibre de poesia religiosa i de temàtica romàntica amb alguna…

Membre de la Societat de Caçadors La Marta de Martorelles, que presidí durant uns anys, el 1997 s’integrà com a vocal a la junta directiva de la representació territorial de la Federació Catalana de Caça a Barcelona Ocupà el càrrec de president de la representació territorial de Barcelona 2001-05, fins que arribà a la presidència de la Federació Catalana de Caça 2005-07 També fou vicepresident de la Reial Federació Espanyola de Caça 2006-07 i conseller de Mutuasport

Presidí el Futbol Club Barcelona 1925-29 Protagonitzà bona part de la denominada Edat d’Or del Barça Accedí a la presidència pocs dies abans que finalitzés el tancament governatiu de les activitats en el Barcelona arran dels fets de les Corts del 14 de juny de 1925 –en què el públic xiulà l’himne espanyol– La reaparició del Barça es produí el dia de Nadal del 1925 Industrial aristòcrata –era baró d’Ovilvar– i amic personal de Primo de Rivera, les seves gestions serviren per a rebaixar la sanció al club Durant el seu mandat el Barça guanyà tres Campionats de Catalunya 1926, 1927, 1928, dos d’…

Cèlebre virtuós de la tenora, fou solista a les cobles La Principal de Cassà de la Selva i Els Montgrins, i del 1922 al 1924, a La Principal de la Bisbal, en la qual rellevà Albert Martí Posteriorment s’integrà a la Cobla Iluro i a la Unió Artística de Vidreres, i fundà l’Amoga És autor de nombroses sardanes, moltes de les quals obligades, destinades al seu lluïment personal, com Si caic no m’aixeco , Va de tenor , Els nou presoners o Gra-gra El seu estil palesa una notòria influència del pasdoble i ha gaudit d’una important acceptació entre el sardanisme més populista admirador d’…