Resultats de la cerca

Membre del Club de Billar Barcelona, fou campió d’Espanya de caramboles a una banda 1934 i del quadre 47/2 i 71/2 1935 El 1936 baté el rècord d’Espanya a la millor tacada Entre els anys trenta i quaranta també guanyà diversos Campionats de Catalunya, especialment del quadre 47/2 Participà en europeus 1935 i Mundials 1936, 1937, 1939 El 1935 fou nomenat soci d’honor del Billar Club Sabadell i també jugà amb el Billar Club Olímpia i amb el Círculo Artístico Durant els anys setanta fou director tècnic del Campionat d’Espanya de 47/2 i 71/2

Monjo de Santes Creus, deixeble i amic íntim de Pere Daguí A Barcelona, on residí del 1489 al 1491, publicà Naturae ordo studentium pauperum i Ingressus facilis rerum intelligibilium , veritable summa lulliana que, perfeccionada, esdevingué la seva obra més important Ars metaphysicalis , 1506, acabada a València amb la cooperació intellectual i econòmica de renaixentistes castellans i italians En aquesta ciutat, al voltant de la seva càtedra, creada el 1505, agrupà personatges com el genovès Bartolomeo Gentile i Joan Bonllavi i mantingué correspondència amb els lullistes de…

Fou professor a Alcalá Lullista fervent, ensenyà l’art lulliana a les universitats de Còrdova, Granada, València i Saragossa, on creà una nova càtedra Famós predicador, volgué demostrar la utilitat de l’art lulliana en la predicació religiosa Tabla para predicadores Dels seus escrits, alguns publicats pòstumament, cal destacar Breve y fácil declaración del artificio luliano Alcalá, 1622 Representa un brot tardà del lullisme universitari castellà

Era fill del tercer duc de Somma, Antoni de Cardona-Anglesola i Fernández de Córdoba Assistí a l’atac de la Goleta, el 1612 Fou governador i capità general interí de Milà Serví a la guerra contra els holandesos Derrotà el marcgravi de Baden-Durlach a la batalla de Wimpfen 1622 i el duc de Brunsvic a la de Fleurus, el mateix any, defensant la causa de l’Imperi Assistí a la presa de Breda 1625 El 1630 fou creat príncep del Sacre Imperi a la dieta de Ratisbona Ambaixador extraordinari a París 1632, participà novament en les guerres de Flandes i del Palatinat fins el 1634, que tornà a la…

Llicenciada en dret per la Universitat de Sevilla 1980 i doctora en dret constitucional per la Universitat de Còrdova, ha desenvolupat la seva trajectòria acadèmica en aquesta institució com a titular d’aquesta matèria i també com a vicedegana de la Facultat de Dret 1990-94 Consellera de Cultura i Esports de la Junta d’Andalusia 1996-2004, el 1999 s’afilià al Partido Socialista Obrero Español , pel qual fou diputada al Parlament andalús 2000-04 i, posteriorment, al Congrés 2004-11 Ministra de Cultura 2004-07 en el govern presidit per José Luis Rodríguez Zapatero , en aquest càrrec negocià amb…

Diputat 1886, ministre de governació 1903-04 i de foment 1907-09 amb Maura, i novament de governació 1913-15, 1917 amb Dato Afiliat al partit conservador, formà part de l’ala datista Com a cap de govern 1922, destituí Martínez Anido en un intent de resoldre el problema del pistolerisme a Barcelona Dirigí l’oposició conservadora a la Dictadura de Primo de Rivera i participà activament en la conspiració de València 1929 Com a dirigent del grup constitucional format per liberals, conservadors i reformistes es negà a abonar la monarquia 1930 El 1931, per encàrrec d’Alfons XIII, intentà debades de…

Ingressà en el cos diplomàtic, viatjà per tot Europa i Amèrica i residí diverses temporades a Madrid, on ocupà també càrrecs polítics diputat, senador i sotssecretari d’estat Conreà tots els genères literaris, des de la traducció fins a la crítica, especialment estudis sobre literatura, crítica literària, assaigs sobre religió, filosofia, estudis sobre política i història la narració breu, el conte, el teatre i, sobretot, la novella, gènere al qual s’incorporà tardanament i en el qual excellí d’una manera notable Fou contrari a la novella naturalista i defensà la tesi que la novella és una…

El 1905 creà al seu poble una Caixa Agrícola Rural de Préstecs i Estalvis i el 1907 el Sindicat Agrícola ambdues institucions foren la base del Celler Cooperatiu 1913 El 1916, fundà la Federació Agrícola de la Conca, amb 25 sindicats i 15 cellers cooperatius L’any 1919 fou catedràtic a l’Escola Superior d’Agricultura Impulsà l’Acció Social Agrària del dit organisme, amb l’ensenyament agrícola per correspondència, i desplegà una gran activitat en l’organització de sindicats i cellers cooperatius, així com serveis de viticultura, d’enologia i d’arbres fruiters Intervingué en la creació de la…

Fundà el grup de rock  Sopa de Cabra  1986 amb Josep Thió, Joan Ninyín Cardona, Francesc Cuco Lisicic i Josep Bosch Durant els seus 15 anys d’activitat, Sopa de Cabra fou un dels grups catalans de rock que dugué a terme més actuacions i enregistrà més discs Dels 10 discs gravats destaquen Sopa de Cabra 1989, Ben endins 1991, Sss 1996, Nou 1998 i Plou i fa sol 2001 També feu un disc en castellà, Mundo infierno Després de la dissolució del grup 2001, Quintana cantà amb els grups Astun Kiki, L’Àngel Boi Doble Zero, enregistrà dos discs amb Jordi Batiste…

Lluità contra els carlins en la primera guerra Carlina i fou l’home de confiança de Prim a Catalunya Diverses vegades diputat a corts per Tarragona, el 1867 es pronuncià contra Isabel II Arribà a reunir uns 2000 homes al Camp de Tarragona, però la falta d’ajuda i de recursos frustraren el moviment Quan la revolució triomfà el 1868, fou capità general de Puerto Rico Fou també juny-novembre del 1872 capità general de Catalunya Bibliografia Joan Climent Ferré 2010 Gabriel Baldrich i Palau 1814-1885 Vida i fets d’un liberal polifacètic , Ed Sunya