Resultats de la cerca

Actuà a Barcelona És autor del sainet bilingüe La casa de dispeses, o la calumnia descubierta 1839 Estrenà L’aplec del Remei 1858, de JAClavé

Els donatistes l’acusaren d’haver cedit durant la persecució de Dioclecià, però sembla que es tracta d’una calúmnia La seva festa se celebra el 26 d’abril

N'han servat el record les descripcions d’autors antics i algunes còpies pompeianes Excellí en els efectes de color Retratà Alexandre el Gran, i la seva composició La calúmnia , descrita per Llucià, fou interpretada per Botticelli

El 1888 dirigí els teatres nacionals de Bucarest En dues ocasions li fou negat l’accés a l’Acadèmia Romanesa per la seva actitud política i pel contingut crític de les seves comèdies S'establí a Berlín el 1904 Es destaquen les seves comèdies O noapte furtunoasă ‘Una nit tempestuosa’, 1878, la peça en un acte Conu Leonida faţă reactiunea ‘El senyor Leònides i la reacció’, 1879 i O scrisoare pierdută ‘Una carta perduda’, 1884, així com el drama Năpasta ‘La calúmnia’, 1890 Excellí també com a periodista satíric i com a contista

De família tarragonina que en part s’establí a Puerto Rico, feu els estudis de lletres i de dret a Barcelona i fou becari i professor de l’Escola Normal de Madrid 1841 i professor de la de Barcelona 1845 Amb Laureà Figuerola publicà la Revista General de Instrucción Pública   Intercalà passatges i versos de circumstàncies en llengua catalana a les emotives cartes de festeig, inèdites, enviades a Maria Remei Sallent, germana de la muller de Manuel Milà i Fontanals, el qual pòstumament li publicà a Composiciones poéticas 1851 una selecció de poemes, marcats per la influència de la balada…

Es formà a Llotja Lorenzale i Pau Milà l’iniciaren en el natzarenisme S'especialitzà en la pintura de flors i de fruites Fou premiat, sovint, a Madrid i a Barcelona, així com a Londres, el 1889 Conreà alhora la pintura i l’ornamentació al teatre del Liceu i al paranimf de la Universitat de Barcelona, així com al Museu Balaguer de Vilanova i la Geltrú Dirigí l’agençament de cases senyorials i establiments Fou professor de pintura decorativa, teixits i estampats a Llotja Els seus fills Antoni i Joaquim foren també pintors decoradors Un altre fill, Francesc de PMirabent i Soler…

Pertangué a una família d’arquitectes illustres Renard i, després d’estudiar filosofia a Cervera i matemàtiques, dibuix i història natural a Barcelona, el 1803 fou admès al gremi de mestres de cases, arquitectes i molers Lluità contra els francesos Liberal moderat durant el Trienni Constitucional ocupà el càrrec de síndic de l’ajuntament 1821, la qual cosa el féu passar, bé que amb èxit, una prova de “purificació” el 1826 Fou nomenat prohom tercer del gremi d’arquitectes i collaborà en la reestructuració dels estudis professionals substituí Cellers en les classes d’arquitectura a l’escola…

El 1909 fou contractat per la Gaumont de París, on feu de traductor i redactor de rètols de cintes mudes Collaborà, també, en guions de Léonce Perret i, a Barcelona dirigí una filial de la casa Éclair 1914 Debutà com a director en Los oficios de Rafael Arcos , feu reportatges i documentals i filmà la representació de Terra baixa d’Àngel Guimerà, fotografiada per Josep Gaspar, amb qui després collaborà El 1915 se n’anà als EUA, on creà una empresa de retolació cinematogràfica per a films distribuïts en països hispànics, dirigí curtmetratges amb intèrprets espanyols i feu d’ajudant de direcció…

Fou deixeble de fra Filippo Lippi , el fill del qual, Filippino Lippi, esdevingué més tard deixeble del mateix Botticelli Cap al 1470 fou molt influït Judit i Holofernes , Galleria degli Uffizi, Florència pels germans Piero i Antonio  Pollaiolo , especialment en el retorn als temes mitològics, rebutjats durant l’edat mitjana en benefici dels religiosos La força , Uffizi, que completà la sèrie de les Virtuts de Piero Pollaiolo Fou important també la influència d’ Andrea del Verrocchio , amb qui collaborà en el disseny de la decoració d’un torneig organitzat per Giuliano de Mèdici el 1475…

Vida De jove viatjà per Europa i s’installà a París, on treballà per a la Gaumont 1909 i després per a l’Éclair, confeccionant i traduint títols i rètols El 1911 collaborà en guions del realitzador Léonce Perret, per a qui escriví el de Le Gosse de Paris 1912 A Barcelona muntà una seu de l’Éclair, el laboratori Manufactura del Film 1914 i captà vistes aèries de Catalunya També dirigí el seu primer film, Tauromanías La vocación de Rafael Arcos o Los oficios de Rafael Arcos o Grandeza y decadencia de Rafael Arcos , 1914, curt semidocumental per a l’Éclair rodat als estudis de Ricard de Baños i…