Resultats de la cerca

Inicià els estudis musicals amb el seu pare i a catorze anys obtingué una beca per a estudiar al Conservatorio Nacional de Música de Bogotà El pare, però, preferí que es formés amb H Alarcón Pérez, concertista de piano, que havia estudiat a París L’any 1923 es traslladà a la Schola Cantorum de la capital francesa per estudiar composició i direcció d’orquestra amb V d’Indy, composició i piano amb P Braud, contrapunt amb P Le Flem, harmonia i direcció amb L Saint-Requier, música de cambra amb G Pierné i orquestració amb el compositor espanyol Manuel de Falla Tornà al seu país natal el 1930 i hi…

Doctor en filosofia per la Universitat Catòlica de Lovaina, amplià estudis a l’Escola d’Alts Estudis de París Fundà el Departament de Comunicació a la Universidad del Valle, a Cali Colòmbia, on romangué entre el 1975 i el 1995 Posteriorment, exercí la docència a l’Instituto Tecnológico i de Estudios Superiores de Occidente, a Monterrey Mèxic, entre el 1995 i el 2002 Presidí l’Asociación Latinoamericana de Investigadores de la Comunicación ALAIC A Comunicación masiva discurso y poder 1978 estudià com les elits dominants fan servir els mitjans de comunicació com a instruments de…

Bé que conreà la poesia a la seva joventut i els darrers anys de la seva vida, és conegut sobretot per la novella María 1867, obra capdavantera de la narrativa romàntica llatinoamericana

Llicenciat en ciències químiques el 1933, l’any següent emigrà a Amèrica i s’installà a Colòmbia En aquest país s’incorporà a la universitat i fou fundador de l’Escuela de Agricultura Tropical a Cali, posteriorment transformada en facultat d’agronomia de la Universidad Nacional Afeccionat a la recerca botànica, a la Serralada Occidental de Colòmbia descobrí arbres i plantes, una de les quals s’anomena Styrax Vidalianus en honor del seu descobridor En esclatar la guerra civil retornà a Catalunya, on participà en el conflicte Després d’exiliar-se, el 1940 tornà a Colòmbia i residí…

Llicenciat en història d’Amèrica 1954, es doctorà el 1961 Fou professor a la Universitat del Valle de Cali Colòmbia del 1961 al 1964 El 1967 esdevingué catedràtic de la Universitat de Barcelona i exercí a la secció de Mallorca, on creà un grup d’estudiosos que fundà la revista Traza y Baza 1972, orientada cap a la simbologia En 1974-76 passà a Barcelona i posteriorment a València Publicà diversos llibres i treballs sobre l’art de Terol, Burgos, Mallorca i Eivissa com Tierras de España Baleares , 1974, i també sobre el de l’Amèrica Llatina És autor d’estudis a l’entorn de…

Anomenat també Belalcázar , el seu nom familiar sembla ésser Moyano Passà a les Índies segurament cap al 1507 Participà en les exploracions de Panamà i Nicaragua, on esdevingué primer alcalde de Léon 1524 Unit a l’expedició de Pizarro al Perú, fou present a la batalla de Cajamarca 1532 Des de Piura, on era tinent governador, emprengué pel seu compte la conquesta dels quitus i fundà les ciutats de Quito 1534 i Guaiaquil 1535 Explorà i colonitzà les valls del Cauca i del Patía, on fundà, entre altres, les ciutats de Cali 1536 i Popayán, el mític Eldorado 1537 Nomenat governador de…

Membre del Club Natació Barcelona, guanyà el seu primer Campionat d’Espanya en 100 m braça a dotze anys 1972 Prengué part en el Campionat Mundial de Cali 1975 i en el de Berlín 1978 Participà en els Jocs Olímpics de Moscou 1980 i en els Jocs Mediter-ranis d’Alger 1975, en què aconseguí la tercera posició en 4 × 100 lliure, i de Split 1979, en què guanyà la medalla de bronze en 4 × 100 estils Fou campiona d’Espanya de 100 m papallona 1980, 100 m braça 1972, 1975, 1976, 200 m braça 1974, 1975, 1976, 200 mestils 1974, 1975, 1976, 1979, 1980 i 400 mestils 1974, 1975, 1976, 1978…

Llicenciat en dret, passà pels Estudis Universitaris Catalans El 1919 fou nomenat, amb Joan Crexells, assistent del seminari de filosofia d’Eugeni d’Ors i fou un dels fundadors de la Societat Catalana de Filosofia 1923 Dirigí la revista “La Paraula Cristiana”, iniciada per Carles Cardó 1925 El 1929 fundà el diari catòlic “El Matí” i en fou director fins el 1934, any en què fundà amb Joan Rebull i Ignasi Mallol el Taller-Escola d’Art de Tarragona Exiliat el 1939, fou professor de literatura i filosofia a la Universitat de Popayán Colòmbia, i després al Liceo Benalcázar de Cali…

El 1907 ingressà a la Companya de Jesús i després fou destinat a Espanya, on fou ordenat de sacerdot Establert a Colòmbia, tingué diversos càrrecs dins l’orde com a mestre de novicis, rector de la Casa de Santa Rosa i rector del collegi Berchmans Cali En la darrera etapa de la seva vida exercí com a superior de la Residencia de Manzanillas i també fou director de la casa d’exercicis Cristo Rey També cal destacar la seva obra com a escriptor, camp en el qual fou autor de poesia i sobresortí com a antologista i traductor Publicà Las cien mejores poesías líricas colombianas 1919 i…

Deixeble, a Barcelona, de Sainz de la Maza 1940 i de l’escola de Llotja 1942, el 1946 es presentà a la Sala Vinçon de Barcelona, ciutat on exposà sovint sales Caralt, Vayreda, Gaspar i Parés Participà en els Salons d’Octubre i el 1952 guanyà el premi de gravat Rosa Vera, i el 1954, l’especial de dibuix del Tercer Saló del Jazz Viatjà becat per França, Bèlgica, Holanda i Anglaterra 1954 i participà als Salons de Maig de Barcelona Exposà individualment sovint a Madrid, i a París 1962, Palma 1962, Bilbao 1966, València 1967, Illinois 1967, etc Obtingué una beca March el 1965 i el 1969 fou…