Resultats de la cerca

Vida i obra Estudià medicina a la Facultat de Montpeller amb una de les beques atorgades per la municipalitat de Girona gràcies a la fundació instituïda per Joan Bruguera L’any 1819 rebé el grau de doctor de la universitat provençal per la presentació del treball Prepositions de sémécologie générale Una vegada acabats els seus estudis, retornà a Lloret de Mar, on, a més d’exercir la seva professió, cultivà unes àmplies inquietuds intellectuals i científiques s’interessà per la botànica i fou soci corresponsal de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona elaborà un mètode per a l’…

Fill de Maurici Serrahima i Palà Estudià dret a Barcelona i es doctorà a Madrid Exercí la professió més de seixanta anys i, pel seu prestigi, fou president del Cercle Artístic de Sant Lluc i de la Caixa de Pensions destituït el 1939 Fou, a més, membre de la junta del Collegi d’Advocats i degà 1951

Durant la guerra del Francès es distingí en els setges de Girona i dispersà una columna francesa a Ribes de Freser, fet que li valgué el títol de marquès de la Vall de Ribes Serví en l’exèrcit sota Ferran VII, però es retirà arran de l’afusellament del general Lacy 1817 No intervingué en el Trienni Constitucional el 1823 s’uní a les tropes franceses del duc d’Angulema que hi posaren fi El duc el nomenà governador militar de Bascònia i, més tard, de Lleida El 1825 fou fet inspector general d’infanteria tingué una actuació moderada davant les depuracions militars de la reacció absolutista i una…

Cofundador del grup cultural i asturianista La Camareta i del grup d’artistes poetes, cantants, etc l’Entregu, ha publicat Cancios y poemes pa un riscar ‘Cants i poemes per una matinada’, 1979, Camín del cumal fonderu ‘Camí de la cima del fons’, 1978 i Vívese d’Oyíes ‘Hom viu d’oïda’, 1979

Descendent del general Manuel de Llauder i de Camín Estudià dret i música amb M Negre a Barcelona, on fou un dels introductors del jazz Debutà com a pianista el 1929 i conreà el jazz simfònic En aquest gènere es destaca la seva Rapsodia sincopada 1961 per a piano i orquestra També féu música per a dibuixos animats i fou crític musical d' El Noticiero Universal , de Barcelona

Besnebot de Manuel de Llauder i de Camín El 1869 publicà El desenlace de la revolución española , a favor de la solució monàrquica carlina Dirigí els diaris “La Verdad Católica” i “La Convicción”, i quan aquest es convertí en “El Correo Catalán”, aviat n'esdevingué propietari i director 1878 El pretendent carlí, duc de Madrid, li concedí 1898 el marquesat de Valldeix Fundà la revista “La Hormiga de Oro” 1884

Residí a Alger D’entre les seves obres destaquen Contes dels Balssas 1953, La grava sul camin 1956, La Santa Estèla del Centenari 1960, Lo libre de Cotòia 1966, La Quimèra 1974 i Las Domaisèlas 1976 En general tracta els problemes de l’home d’oc que vol integrar-se a la civilització moderna sense renegar la seva identitat També escriví poesia Sus la mar de las galèras , 1975, etc que inspirà cançons molt populars

Es donà a conèixer amb Quatre canticas per l’Age d’aur 1950 Publicà una dotzena de reculls Poëma per Eva 1953, Istòria dau Rei mòrt qu'anava a la descisa 1961 i Camin de la Crotz 1966, entre d’altres N'aparegueren dos volums d’una trilogia Poëmes I i II , 1972 La seva poesia, plena d’imatges sumptuoses, recorda Saint-John Perse De temàtica deslligada de la vida moderna, la sensibilitat i l’erotisme de la seva poesia són, però, ben actuals És autor d’obres de teatre com Tristet-la-Rosa 1956, i d’un ballet, Lo còr d’amor amorosit 1968

Professor a Gijón, treballà des del primer moment en la recuperació de l’asturià i reedità 1979 una antologia feta el 1839 por Xosé Caveda y Nava, Esvilla de poesíes na llingua asturiana ‘Selecció de poesies a la llengua asturiana’ Regidor de l’ajuntament de Piloña i diputat regional, formà part del Concéyu Rexonal per la Federació Socialista Asturiana fins el 1983, i el 1985 fundà el Partido Asturianista Ha publicat Camín de Señardaes Antoloxía poética ‘Camí d’enyorances Antologia poètica’, 1980, Cuentos de llingua afilada 1984, les novelles La muerte amiya de nueche 1984 i El Pelayu 1985,…

Fill de Lluís Serrahima i Camín Fundador, juntament amb els seus germans del Club de Futbol Junior 1917, on destacà en la secció d’atletisme Feu doblet en les proves de velocitat, 100 m i 200 m, del Campionat de Catalunya 1928 Aquell mateix any ocupà el segon lloc en aquestes mateixes distàncies en el Campionat d’Espanya En els Jocs Olímpics d’Amsterdam 1928 competí en 100 m, 200 m i en el relleu de 4×100 m En campionats estatals assolí el títol en 200 m 1929 i 4×100 m 1929, 1930 com a integrant de la selecció catalana, amb la qual establí sengles rècords d’Espanya Posteriorment, fou…