Resultats de la cerca

Estudià a l’escola de gramàtica de la seva ciutat natal, i en acabar els estudis es feu sabater A continuació viatjà per tot Alemanya i finalment s’establí a Nuremberg, on assolí el grau de mestre sabater l’any 1520 Vers 1509-11 in gressà al gremi dels mestres cantaires local, que havia estat fundat al segle XV Sota la seva direcció, el gremi es convertí en un model a seguir per altres de la mateixa especialitat Es calcula que escriví unes 6 000 composicions poètiques, entre les quals figuren comèdies, tragèdies, poemes didàctics, poemes satírics, etc Creà tretze tipus diferents…

Fundador 1549 d’una escola de mestres cantaires, el 1554 fou nomenat cronista de la ciutat De la seva obra, a part la poesia, cal destacar el recull de narracions Rollwagenbüchlein ‘El llibret del carro’, 1555 i la novella Der Goldtfaden ‘El fil d’or’, 1557 Conreà també el teatre

Ensenyà estètica i història de la música a la Universitat de Viena i fou un crític musical influent Publicà obres d’estètica musical, reculls de crítiques i unes memòries Aus meinem Leben 1894 Atacà Wagner, que es revenjà retratant-lo en la figura de Beckmesser, personatge pedant i ridícul d' Els mestres cantaires de Nuremberg

Participà a Perpinyà en el moviment catalanista, especialment en el seu vessant popular, com a component de grups o orfeons de cantaires, com el del Fanal de Sant Vicenç, dirigit per Jordi Barre, on recitava versos generalment propis, en la tradició dels contaires populars Enregistrà en disc algunes de les seves produccions, publicades també en revistes i periòdics, i serví de lletrista a alguns cantants, especialment a Gisela Bellsolà

El 1855 s’establí a Berlín, on ensenyà i dirigí concerts Es casà amb Còssima de Flavigny, filla de Liszt, que es divorcià d’ell per casar-se amb Wagner Estrenà el Tristany i Isolda i els Mestres cantaires , de Wagner És autor de lieder , peces per a piano i poemes simfònics Obertura i marxa per al drama Julius Cäsar 1860-67, Nirvana 1866 i Fantasia-masurca per a piano , que orquestrà Franz Liszt

Carnisser d’ofici, participà a Perpinyà en el moviment catalanista, especialment en el seu vessant popular, com a component de gups o orfeons de cantaires, com el del Fanal de Sant Vicenç, dirigit per Jordi Barre, on recitava versos generalment propis, en la tradició dels contaires populars Enregistrà en disc algunes de les seves produccions, publicades també en revistes i periòdics, i serví de lletrista a alguns cantans, especialment a Gisela Bellsolà

Formada a la Unió Esportiva Horta, el 1984 debutà en la màxima categoria a les files del CB l’Hospitalet Després de la desaparició de l’equip femení d’aquest club, fitxà per la UE Mataró 1985-87, el Masnou Basquetbol 1987-88, el CB Cantaires de l’Ebre-Delta de Tortosa 1988-89, amb el qual guanyà la Lliga i la Copa de la Reina, i el CE Hispano-Francès 1989-95, on es retirà

S’inicià en el món de la música amb Antoni Torelló i completà la formació al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, amb Eduard Toldrà i Joan Manén Membre de l’Orquestra Pau Casals, el 1928 fundà l’Orfeó de Gelida, integrat per cent quaranta cantaires i apadrinat per Lluís Millet i Joan Llongueras També fou fundador i director de l’orquestra Euterpe Club, on tocà tant el seu primer instrument, el violí, com el saxòfon i el banjo

Estudià música al Conservatori de Colònia i ingressà com a solista en la Companyia d’Òpera Alemanya, amb la qual feu gires arreu del país i viatjà als Estats Units la temporada 1929-30 Extraordinari actor, compaginà la seva dedicació escènica amb incursions cinematogràfiques el 1919 protagonitzà una versió fílmica de L’holandès errant S’especialitzà en papers d’òpera alemanya, amb una particular dedicació a les òperes de R Wagner El 1916 actuà amb els seus tres germans — Alfons , Leo i Gustav — a Bremen en Els mestres cantaires de Nuremberg

S’inicià a la Penya Esportiva Montserrat 1968-73 Fitxà pel Picadero Jockey Club 1973-85, amb el qual guanyà sis Copes d’Espanya i sis Lligues, el CB Cantaires de Tortosa 1985-89, amb el qual aconseguí quatre Copes d’Espanya i tres Lligues, i el CB Masnou 1989-90, on també es proclamà campiona de Lliga Es retirà per una lesió el 1991 a les files del CB Vic Considerada set vegades millor jugadora de la Lliga, disputà 113 partits amb la selecció espanyola absoluta Rebé la medalla de bronze al mèrit esportiu i fou considerada històrica del bàsquet català 2009