Resultats de la cerca

Conreà una poesia de caràcter popular, com el Libro de los cantares 1851 i Libro de las montañas 1867, i en les novelles i contes destaca per les descripcions de costums i paisatges de la seva terra Cuentos de color de rosa 1859, Cuentos campesinos 1860, etc

Fou enginyer i tingué diversos càrrecs oficials a Barcelona i, entre altres ciutats, a Madrid La seva traducció castellana, en prosa fora de la Balada de Mallorca i el Somni d’Isabel , de L’Atlàntida de Verdaguer 1878 acompanyà la primera edició de la versió revisada del poema Traduí també Rubió i Ors, Frederic Soler i Guimerà Com a poeta, optà en llengua castellana pels Cantares 1866, conreats continuadament sota diferents títols, recollits a El libro de los cantares , 1909, un gènere de forma fixa la copla d’origen o assimilació popular Per altra banda, i en contradicció potser només…

Mestre, el 1878 s’establí a Valls, on el 1906 estrenà el sainet Principi d’autoritat Collaborà a La Renaixença i publicà a Valls o a Barcelona, entre altres obres, Llibre de faules 1881, Cantars 1883, 2a ed,  Lo llibre de la infantesa 1883, Llibre de faules i poesies 1884 i Hores dolces i amargues 1887, i, en castellà, Poesías 1881 i Cantares y poesías 1885

Fou cronista provincial d’Alacant 1867-85, redactor d' El Heraldo i El Pensamiento i fundador d' El Teatro , La Flor i altres periòdics Publicà els reculls poètics Poesías 1840, Afectos de madre 1844 i 1874, Enma 1854, Cantares y otras rimas que lo parecen 1876, etc, les novelles Dos coronas 1854, Dolor y resignación 1854 i altres, reculls de prosa literària — Anacaona , 1856— i cròniques d’història local

Fou alumne de Moscheles a Londres 1844-49 La música de saló, de clara inspiració francesa, i els seus contactes amb F Chopin i altres compositors marcaren la seva obra Dedicà una atenció especial a la música de la seva terra en l’obra per a piano Cantares viejos y nuevos de Galicia 1877, on fon el folklore gallec amb l’esperit romàntic La seva òpera Inese e Bianca mai no fou estrenada Segons F Noske, la seva obra destaca per l’harmonia refinada, l’elegància en la línia vocal i la facilitat modulatòria

Participà en el concili de Trento com a teòleg i professà llengües orientals al monestir d’El Escorial Felip II li confià l’edició de la Bíblia poliglota d’Anvers o Regia 1569-73, reedició, amb nous texts i estudis, de la Complutense Això li valgué d’ésser processat per la Inquisició, i absolt gràcies a la defensa de Juan de Mariana Escriví obres d’exegesi bíblica, com la Paráfrasis del Cantar de los Cantares , i tractats de filosofia i teologia Historia Naturae , 1601, etc Notable llatinista, és autor de Rethoricarum libri III , poema didàctic, Hymni et saecula 1593 i d’una…

Aplegà, amb Manuel Peris, un Refraner valencià 1928, prologat pel pare Fullana Fou mestre en gai saber dels Jocs Florals de Lo Rat Penat i esdevingué molt popular per les seves obretes teatrals en vers, entre les quals cal citar Un alcalde de monterilla estr 1890, La pau del poble en collaboració amb L Blesa Prats i música de Josep Pasqual, 1901, Me case o no me case 1925, Cançonera valenciana 1926, L’amo i senyor 1927, Ans que tot, mare 1928,  La filloxera i L’hostal del pi 1828 i Al que es burla 1829 les dues darreres en collaboració amb S Soler i Soler Publicà…

Es llicencià en farmàcia i en filosofia i lletres, i exercí de farmacèutic a Martorell Collaborà, generalment en català i amb articles apologètics populars, a la premsa catòlica del seu temps Lo Burinot , Lo Crit de la Pàtria , etc Publicà llibres de poesia, d’un caràcter festiu i moral La boira, 1886 La tabola, 1890 Lo pot petit , 1901, de controvèrsia Lo lliberalisme és la ruïna d’Espanya, 1891, de gramàtica Fruita tarada Errades catalanes molt usuals i regles ortogràfiques per a evitar-les, 1916 i el monòleg L’ordinari i el recull miscellani Salat, picant i coent  1896 Traduí alguns…

Creador d’un estil propi de copla, allunyat del folklorisme i compromès amb la problemàtica social andalusa, es dedicà professionalment a la cançó a partir del 1972 Gravà el primer disc, A duras penas , l’any 1975 Posteriorment enregistrà discos com A la luz de los cantares 1976, Crónicas granadinas 1978, De la luna y el sol 1980, Si estuvieran abiertas todas las puertas 1981, Cuadernos de coplas 1985, una de les fites culminants de la seva obra, Mestizo 1992 i Forma de ser 1994, entre d’altres Després d’una aturada professional per raons de salut, el 1996 publicà el disc El…

Format a l’Acadèmia de Belles Arts de Cartagena Colòmbia, viatjà a Europa i estudià al Conservatori de Música de Brusselles i més tard a la Schola Cantorum de París De nou a Panamà, esdevingué director de la nova Escola Nacional de Música, càrrec que ocupà entre els anys 1904 i 1918 N Garay realitzà una tasca de recollida de material musical en diferents tribus indígenes i publicà el volum Tradiciones y cantares de Panamá 1930 Ocupà diversos càrrecs polítics d’importància, fet que li impedí de dedicar-se més a la música, i arribà a ser ministre d’Afers Estrangers de Panamà El seu…