Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Siméon Denis Poisson
Física
Matemàtiques
Matemàtic i físic francès.
Fou professor a l’École Polytechnique i a la Sorbona Féu recerques importants en anàlisi matemàtica, càlcul de probabilitats, calor, acústica, capillaritat, elasticitat de materials, etc Deixeble de Laplace, és un dels precursors de la física matemàtica
Brook Taylor

Brook Taylor
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Matemàtic anglès.
Féu importants estudis sobre capillaritat, projectils, perspectiva, oscillacions, logaritmes, fluids, etc La seva aportació més important és la cèlebre fórmula per al desenvolupament en sèrie de funcions mitjançant unes diferències finites, que anomenà increments i que exposà a l’obra Methodus incrementorum directa et inversa 1715
Johannes Diderik van der Waals
Física
Físic neerlandès.
Estudià els gasos, i la termodinàmica i la teoria cinètica, camp en què aportà conclusions bàsiques que contribuïren al perfeccionament de les teories existents És especialment notable la seva equació d’estat que suposa una aproximació més al comportament dels gasos reals enfront de la coneguda equació dels gasos perfectes Estudià també la capillaritat, la continuïtat dels líquids i els gasos, la dissociació electrolítica, les forces atòmiques, etc El 1910 rebé el premi Nobel de física
John William Strutt Rayleigh
Física
Matemàtiques
Físic i matemàtic anglès, tercer baró Rayleigh.
Estudià a Cambridge i durant el període 1879-87 ocupà la càtedra de física d’aquesta universitat, com a successor de Maxwell Fou president de la Royal Society 1905 Féu treballs notables en diversos camps de la física els líquids, les vibracions, l’electricitat, la capillaritat, el nombre d’Avogadro, etc Descobrí, amb Ramsay, l’argó 1814 Són importants, especialment, les seves recerques sobre la difusió de la llum i la visió dels colors, com també sobre el color blau del cel El 1904 rebé el premi Nobel de física
Pierre Simon Laplace
Astronomia
Física
Matemàtiques
Astrònom, matemàtic i físic francès, marquès de Laplace.
Entre els seus treballs d’astronomia destaca una teoria sobre l’origen del sistema solar , basada en la teoria de Kant cosmogonia i coneguda com a hipòtesi de Kant-Laplace També investigà la trajectòria dels planetes i l’estabilitat del sistema solar Reuní en un tractat titulat Mécanique céleste 1798-1825 tots els treballs de Newton, Halley, Clairaut, D’Alembert i Euler sobre les conseqüències del principi de gravitació universal En el camp de les matemàtiques publicà, el 1812, un important tractat sobre el càlcul de probabilitats, Théorie analytique des probabilités En física, deduí la…