Resultats de la cerca

Parallelament a una brillant carrera d’actor i director teatral realitzà llargmetratges, caracteritzats per una tendència manifesta a la fusió del cinema, el teatre i l’òpera Nostra signora dei turchi 1968, Capricci 1969, Don Giovanni 1970, Salomé 1972 i Un amleto di meno 1973

Treballador de banca a Barcelona, ha publicat els reculls poètics, caracteritzats per una puresa elemental empeltada de records de la seva infantesa mequinensana i d’escenes oníriques, Vores 1992, Lo poble i les circumstàncies 1996, premi Les Talúries de la Diputació de Lleida, i Elements 2003

Se n'anà a fer fortuna a Xile 1872-1877 tornà a Madrid i morí al manicomi de Carabanchel Traduí Heine i escriví narracions i dos llibres de poesies La soledad , 1861 La pereza , 1871, caracteritzats per llur to intimista El primer d’aquest llibres motivà un article de Bécquer, amic seu, a “El Contemporáneo”, un dels escrits bàsics de l’ideari becquerià

Buscà amb obsessió de megalòman el “motiu suprem”, emprant un llenguatge formal enginyós i personal Als seus quadres, caracteritzats per un univers màgic de colors, es barregen la força sobirana del creador de símbols, la tensió interna i els trets onírics De la seva obra cal citar l' Autoretrat, Passeig amb cotxe per l’Atenes illuminada per la lluna nova, Baalbek i Cedre solitari

De primer publicà volums caracteritzats per una introversió hermètica Mozdulatlanság ‘Immobilitat’, 1938 i A híd panasza ‘Queixes del pont’, 1943 Són trets permanents de la seva obra l’intellectualisme, les innovacions idiomàtiques agosarades i l’ús abundant de les associacions Després d’una selecció generosa de tota la seva obra anterior Válogatott versek , ‘Tria de poemes’, 1978, edità encara el volum A világ küszöbei ‘Els llindars del món’, 1981

Escriví poesies en sicilià idillis i èglogues caracteritzats per una coloració arcàdica i un xic melindrosa però en el sentiment genuí d’una ingènua vida campestre, de ressò rousseaunià, hom nota sovint un esperit sincer i delicat La seva obra mestra és L’origini di lu munnu ‘L’origen del món’, 1768, on es destaca la forta vena humanística de l’autor, amb una certa tendència cap a la caricatura

Deixeble de Tomàs Viver Fou, a Terrassa, un dels fundadors de l’associació Amics de les Arts Pensionat per l’ajuntament 1930, anà a París —on exposà al Salon d’Automne—, a Bèlgica i a Holanda Els quadres que exposà en haver tornat, influïts per l’impressionisme i caracteritzats pel seu lirisme, produïren una forta impressió Exposà també a Barcelona, a Mataró i en altres localitats Conreà la xilografia, utilitzant el pseudònim de Sidru

Fou, de primer, periodista, escriptor i guionista El 1948 inicià la seva filmografia amb I shot Jesse James , al qual seguiren films bèllics — The Steel Helmet 1950, Fixed Bayonets 1951, The Big Red One 1980, westerns — Run of the Arrow 1956, Forty Guns 1957 i policíacs — House of Bamboo 1955, The Crimson Kimono 1959, The Naked Kiss 1964, caracteritzats tots ells per un estil barroc i violent Arran dels problemes suscitats per White Dog 1982 als EUA, marxà a França, on rodà Les voleurs de la nuit 1984, Street of no Return 1989 i Madonna and the Dragon 1989

A quinze anys s’inicià en el dibuix al carbó Els pintors James Ensor i Francis Gruber l’introduïren en el miserabilisme d’imatges urbanes i d’espectacles de pobresa, caracteritzats per la rigidesa inexorable de línies i per l’austeritat dels tons freds El 1950 assolí anomenada internacional a Nova York i, el 1952, es consolidà amb un gran tríptic sobre la Passió amb personatges moderns, d’un accentuat dramatisme Els seus paisatges de París, Nova York, Venècia i Londres han estat molt reproduïts La seva producció, vasta i cotitzada, inclou, a més de pintura, gravats, escenografies…

Dirigí la companyia Koyaanisqatsi amb la qual muntà els seus espectacles, com ara Cabaret de la memoria 1987, La edad de oro de los perros 1989, Amor mortal 1990, Sin maldita esperanza 1994, caracteritzats per la cruesa, l’exacerbat realisme i el sentiment tràgic, i presentats en sales alternatives madrilenyes com el Teatro Alfil o la Cuarta Pared En la mateixa línia realista i tràgica, la Compañía Agerre Teatroa, dirigida per Maite Agirre, estrenà Los niños no pueden hacer nada por los muertos 2003 També ha publicat el llibre de viatges España de sol a sol 2001