Resultats de la cerca

Professor de medicina a Bolonya 1520-27 i a Ferrara 1527 Fou autor de treballs sobre anatomia de gran interès, com Comentaria cum amplissimis additionibus super anathomia Mondini 1521 i Isagogae 1522, tractat sobre l’anatomia del cor, pels quals és considerat com una de les grans figures del renaixement de l’anatomia Juntament amb un important treball sobre cirurgia, Tractatus de fractura calvariae seu cranii 1518, estudià l’anatomia del cervell, descriví per primera vegada l’apèndix vermiforme i fou un dels grans clínics del seu temps, al qual és deguda, en part, la difusió del tractament…

Vida Després d’estudiar belles arts a la Universistat de Barcelona i de diverses feines artístiques, el 1986 començà com a escenògraf teatral Entrà al món del cinema com a ajudant de decoració en Laura a la ciutat dels sants 1986, Gonzalo Herralde i feu el salt a la direcció artística i al disseny de producció amb Una ombra al jardí 1988, Antonio Chavarrías Rebé sengles premis de Cinematografia de la Generalitat a la millor direcció artística el 1992 i el 1994 per La banyera 1989 i Els de davant 1993, ambdós de Jesús Garay Ha treballat també per a la televisió en les sèries Un día volveré…

Trinitari calçat, fou mestre de l’orde, provincial i vicari general de la Gran Bretanya i Irlanda Escriví 1653-54 uns Annales , que arriben fins al 1333, inèdits, i un Chronicum de l’orde Verona, 1645, ple d’errors, que es perpetuaren en els historiadors posteriors de l’orde

Viatjà per Europa i s’interessà sobretot per la història del seu orde Visità arxius de França i d’Anglaterra i altres llocs i, al servei del papat, desenvolupà diverses missions a Europa Fou ministre general del seu orde a Anglaterra, Escòcia i Irlanda Fruit de l’interès per la història del seu orde són un Compendio histórico de la orden de la Santíssima Trinidad 1642 i el Chronicon ordinis Sanctissimae Trinitatis 1645, que, en opinió del també trinitari Rodríguez Biblioteca valentina , 1747, no són del tot fiables També deixà alguns manuscrits i uns Anales de la orden de la Santíssima…

Fou professor a les universitats de Mòdena i Pàdua Publicà De morbis artificium diatriba 1700, tractat on descriu diverses malalties professionals Pot ésser considerat com el creador de la medicina laboral analitzà malalties com la silicosi, la pneumoconiosi, emmetzinaments diversos, etc

Installat a la Costa Brava des del 1962, ha estat soci fundador del Centre d’Estudis Tossencs 1982 i membre actiu del Centre d’Estudis Selvatans, del qual ha ocupat el càrrec de president durant molts anys La seva activitat investigadora s’ha centrat en l’estudi de la història de la vila de Tossa, especialment en els aspectes relacionats amb l’activitat marítima i comercial De les seves aportacions, caracteritzades per la gran riquesa de la recerca arxivística, cal destacar El comerç marítim de Tossa a través del port barceloní 1357-1553 1982, Homes, vaixells i mercaderies de Tossa al Grau de…

Arran de l’èxit que assoliren els seus programes històrics a la televisió italiana, el 1968 accedí a la realització cinematogràfica amb el film Galileo , que obtingué un considerable ressò A l’èxit posterior d’ Il portiere di notte 1974 succeïren Al di là del bene e del male 1977 —entorn de Nietzsche—, La pelle 1981 —basat en la novella homònima de Curzio Malaparte—, Interno berlinese 1985 i Francesco 1988, biografia de sant Francesc d’Assís que el 2014 tornà a rodar en un telefilm de més de 3 hores de durada Posteriorment dirigí el drama psicològic  Dove siete Io sono qui 1993 i Ripley’s…

Fou cap de la milícia de cavalleria durant el Trienni Constitucional i intentà de formar un cos a part amb aquesta classe El 1834 fou comandant d’un dels tres batallons de la milícia nacional de Barcelona El 1845 fou elegit per a representar Barcelona a la diputació provincial Fou també senador Es casà amb Teresa de Sant-romà i de Guàrdia, senyora d’Almacelles, de Marmellà i la Saida El seu fill Carles de Fortuny i de Sant-romà Mataró, Maresme 1815 — fou, per matrimoni 1837 amb Bernarda de Carpi, baró d’Esponellà

Estudià a la seva ciutat natal amb Konrad Wallerstein, i posteriorment fou deixeble de Fernando Carpi a Milà Debutà el 1935 a Brno com a Amonasro Aïda i entre el 1936 i el 1939 cantà a l’Òpera de Bratislava Durant la Segona Guerra Mundial es traslladà a Anglaterra, on romangué com a membre de diverses companyies líriques El 1946 ingressà en l’English Opera Group i cinc anys després debutà al Covent Garden de Londres S’especialitzà en papers wagnerians, alguns dels quals pogué cantar a Bayreuth entre el 1960 i el 1963 Participà en l’estrena de diverses òperes de compositors del segle XX com…

Estudià música al conservatori de la seva ciutat natal i, després d’haver guanyat un concurs de cant a Viena 1936, prosseguí els estudis d’aquesta disciplina a Praga amb F Carpi Després d’un seguit de concerts a diverses ciutats italianes, el 1941 debutà a l’Òpera de Gènova com a Fiordiligi Così fan tutte i de seguida s’especialitzà en el repertori mozartià, fins a arribar a Viena, on cantà sota les ordres de J Krips Don Giovanni , que enregistrà en disc El 1947 participà en les funcions de Peter Grimes , de B Britten, a Roma i l’any següent estrenà el paper de Jocasta de l' Oedipus Rex d’…