Resultats de la cerca

Representant de l’escola sienesa, fou el cap d’un taller goticista que produí nombrosos retaules i quadres de tema religiós per a les esglésies de Siena Influït pel Sassetta, el seu estil es caracteritzà pel refinament i el decorativisme tres-centistes, a deshora de les innovacions artístiques de la veïna Florència Coronació de la Mare de Déu Palazzo Pubblico, Siena, Mare de Déu amb el Nen Pinacoteca, Siena, ~1450

Pretendent al tron de Castella com a filla legitimada 1362 de Pere I i de Maria de Padilla Reconeguda hereva per les corts 1363, hom negocià sense resultat 1368 el seu casament amb el futur Joan I de Catalunya-Aragó Es casà 1371 amb Joan de Gant, duc de Lancaster foren reconeguts reis de Castella per la cort anglesa 1372, reivindicaren llurs drets per les armes i hi renunciaren pel tractat de Baiona 1388, que estipulà el casament de llur filla Caterina de Lancaster amb el futur Enric III de Castella

Fill d’ Ermengol VII Ajudat per Alfons I el Cast, aconseguí d’imposar la seva autoritat als Cabrera, vescomtes d’Àger 1190-95, i, amb el suport de Pere I de Catalunya-Aragó, de triomfar igualment de la coalició Castellbò-Foix, enemistats també amb els bisbes d’Urgell i fautors de l’heretgia albigesa, en la lluita que es prolongà des del 1198 fins al 1206 No pogué, però, impedir el casament de la vescomtessa Ermessenda de Castellbò amb Roger Bernat II de Foix, el qual casament inicià la unió de les dues cases pirinenques

Segon comte d’Olivares, succeí el seu pare Pedro de Guzmán y Zúñiga Acompanyà el futur Felip II a Anglaterra 1554 quan en fou concretat el casament amb la reina Maria I Participà en la batalla de Saint-Quentin 1557, i dos anys després féu una ambaixada a França per arranjar el casament de Felip II amb Isabel de França Ambaixador a Roma 1582-90, virrei de Sicília 1591-94 i de Nàpols 1595-99, es distingí per la seva política, fidel als dictats de la corona, la qual cosa li comportà serioses tensions amb el papat i amb la noblesa napolitana Tornà a Madrid 1599, i fou…

Tant el seu marit, mort el 1146, com els seus fills Guillem VII i Guiu Guerrejat residiren temporades a Catalunya i representaren els interessos dels reis catalans a Provença

Desenvolupà la major part de la seva trajectòria professional a Itàlia Des de l’any 1473 fins al moment de la seva mort fou membre de la capella ducal de Ferrara, amb una breu estada a Milà l’any 1474, al servei de Galeazzo Maria Sforza A Milà coincidí amb Josquin Des Prés i L Compère Amb molta probabilitat, Isabella d’Este fou la seva deixebla abans del seu casament amb Francesco Gonzaga i del seu consegüent trasllat a Màntua Mantingué contactes amb l’organista Paul Hofhaimer La major part de la seva música s’ha conservat manuscrita, sobretot en fons italians Un grup de…

Protonotari apostòlic i cambrer secret d’Alexandre VI 1498 Assistí com a testimoni al casament de Lucrècia Borja amb Giovanni Sforza 1493

Fou comte de Foix, vescomte de Bearn i de Castellbò 1399-1412, pel seu casament 1381 amb la comtessa Elisabet de Foix

Últim dels Romanov per línia masculina Morí de verola el dia del seu casament i fou succeït per la seva cosina Anna I de Rússia

Acadèmic de mèrit de Sant Carles 1804 Entre la seva obra sobresurt el Casament a València de Felip III i Margarida d’Àustria-Estíria Museu de Belles Arts de València