Resultats de la cerca

Fundà el grup editorial Axel Springer Verlag AG, el més potent de la República Federal d’Alemanya 1945 Aquest grup, nascut de l’adquisició d’altres empreses editorials, el 1967 establí la seu central a Berlín i més tard 1970 es constituí en societat amb diverses filials es dedica a la publicació de diaris “Die Welt”, “Bild-Zeitung”, etc i revistes, de periodicitat diversa i per a públics diferents

Rebé del seu pare les primeres nocions de violí De seguida mostrà una destresa excepcional i anà a estudiar a Valladolid amb J Ortega, el qual li suggerí que continués la seva formació a Madrid Ingressà al Conservatori de Madrid i, parallelament, començà a oferir concerts per la Península Ibèrica El 1844 actuà a Lleida L’any 1849 fou admès al Conservatori de Brusselles, on estudià violí amb ChA de Bériot i contrapunt amb FJ Fétis Violinista admirat arreu d’Europa, des del 1857 fou professor de violí del conservatori madrileny i violinista de la capella reial El 1863 creà, juntament amb JM…

Filla del rei Béla II i d’Agnès de Châtillon o d’Antioquia Es digué Margarida abans de casar-se 1185 amb l’emperador Isaac II Àngel, de qui fou segona muller Vídua el 1204, es tornà a casar aquell mateix any, amb el marquès Bonifaci I de Montferrat, rei de Tessalònica mort el 1207, amb qui tingué el rei Demetri de Tessalònica i encara es tornà a casar, amb Nicolas de Saint-Omer, senyor de Tebes

El 1855 s’establí a Berlín, on ensenyà i dirigí concerts Es casà amb Còssima de Flavigny, filla de Liszt, que es divorcià d’ell per casar-se amb Wagner Estrenà el Tristany i Isolda i els Mestres cantaires , de Wagner És autor de lieder , peces per a piano i poemes simfònics Obertura i marxa per al drama Julius Cäsar 1860-67, Nirvana 1866 i Fantasia-masurca per a piano , que orquestrà Franz Liszt

Enric VI de França es volgué casar amb ella, però Elisabet I ho impedí Quan Jaume VI d’Escòcia, cosí seu, ja havia cenyit la corona anglesa, Arabella volgué casar-se amb William Seymour després duc de Somerset, fill de lord Beauchamp, antic pretendent al tron anglès, però el rei s’hi oposà malgrat tot, es casaren secretament Empresonats, s'escaparen, però ella fou capturada i empresonada a la Torre de Londres, on embogí i morí

Fill de Gastó III, vescomte de Castellbò i príncep de Viana Succeí els seus avis Gastó IV de Foix i Elionor I de Navarra sota la regència de la seva mare, Magdalena d’Orleans Continuades les lluites entre els bàndols d’agramontesos i beaumontesos, Francesc I prohibí 1482 que els seus súbdits s’anomenessin d’aquesta manera Ferran II de Catalunya-Aragó volgué casar-lo amb la seva filla Joana, però la regent s’hi oposà, influïda pel seu germà Lluís XI de França, que el volia casar amb Joana de Castella la Beltraneja

Publicà un Discurs interessant per ses mares, per ses fies i per tots els joves i veis que van de casar 1860, que fou retirat a causa de la seva cruesa d’expressió, i quatre fullets amb el títol genèric de Misèries humanes 1860-62

Estigué sota la tutela del seu cunyat el rei Sanç III de Pamplona, marit de la seva germana gran Fou assassinat quan anava a Oviedo a casar-se amb Sança, germana de Beremund III de Lleó, que havia acordat de proclamar-los reis de Castella

Era filla de Ramon Berenguer V, comte de Provença En casar-se 1234, no fou feta hereva de Provença El 1258 Jaume I li féu donació dels seus eventuals drets sobre el territori de Provença, llevat de Montpeller i la seva senyoria, en un apèndix al tractat de Corbeil

Possiblement era filla de Sunifred II de Lluçà i d’Ermessenda de Balsareny Pel testament del seu marit, Guisla i el seu fill Guillem romanien en possessió del comtat d’Osona mentre ella no es tornés a casar, dret que perdé perquè, vídua 1035, aviat es maridà amb Udalard III, vescomte de Barcelona