Resultats de la cerca

Segurament es formà a la catedral de Sevilla El 1556 és documentat com a assistent del mestre de capella de la catedral de Còrdova, Alonso de Vieras, a qui succeí un any més tard Des del 1561 ocupà el lloc de mestre de capella de la Capilla Real de Granada El 1572 fou nomenat capellán real La seva producció musical fou molt valorada a l’època, com ho proven les abundants còpies manuscrites de les seves composicions que es troben disperses per tota la Península i també a Llatinoamèrica La seva obra conservada inclou més de cinquanta motets, tres misses, magníficats, himnes i algunes…

Fou un dels impulsors els anys quaranta, juntament amb Joan Antoni Samaranch, de l’hoquei sobre patins a Catalunya Fou president del Club Patí Barcelona, des del qual collaborà en l’organització del Campionat del Món de patinatge del 1948 a Barcelona També fou delegat regional de la Federació Espanyola de Bitlles i president de la Federació Catalana d’Handbol, càrrec al qual accedí el 1955 Rebé la medalla de plata al mèrit esportiu de la Federació Espanyola de Patinatge 1951

Ingressà, el 1833, a la guàrdia de cos Participà en diverses campanyes contra els carlins setges de Bilbao i de Morella i, després d’una estada a Cuba 1845-59 com a governador de Cienfuegos i de Villaclara, participà en la guerra del Marroc com a ajudant de camp del general O'Donnell i en la repressió del moviment republicà a Andalusia 1868 Durant la Primera República fou nomenat 1873 capità general de València i dirigí les operacions contra els cantonalistes de Cartagena i de València Durant la Restauració fou capità general al País Basc, ministre de la guerra 1875-79 amb Cánovas del…

Influït per l’escola barroca sevillana —més concretament per Murillo—, pintà natures mortes, retrats i sobretot escenes religioses de gran format, entre les quals sobresurten les de temes marians Moltes obres seves es troben a diverses esglésies de la capital i, sobretot, al Museo de Arte Colonial

Marquès de La Pezuela 1852 i comte de Xest 1864 Es distingí a la primera guerra Carlina, fou diputat pel partit moderat 1843, ministre de marina 1846 i capità general de Madrid 1848, Puerto Rico 1849 i Cuba 1853 Home de confiança d’Isabel II, fou capità general de Catalunya 1867-69 En iniciar-se la Revolució de Setembre 1868, publicà un ban en castellà i català traduït per Frederic Soler per convèncer els catalans que la revolució no triomfaria Després de la restauració borbònica fou president de l’Academia Española 1875-1907 Deixà diverses obres literàries i traduccions

Vida La seva trajectòria professional s’inicià com a beneficiat de l’església de Santiago de la seva població natal, on estigué actiu com a mestre de capella el 1576 L’any 1581 fou nomenat per a aquest càrrec a la Capilla Real de Granada succeint Rodrigo de Ceballos Després de veure’s obligat a abandonar Granada marxà a València, on el 1596 es feu càrrec del magisteri de la capella catedralícia que deixà vacant Joan Genís Peres Poc temps després, l’any 1600, ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral de Sevilla en substitució de Francisco Guerrero Lope de Vega el menciona en El…

Estudià humanitats amb el seu germà Joaquim Llorenç, i després d’ingressar en l’orde dominicà completà els seus estudis d’arts i teologia al convent de Sant Domènec de València La seva activitat en el camp intellectual i en el polític apareix vinculada a la del seu germà Així, el 1802, mentre Joaquim Llorenç preparava una història dogmàtica dels antics ritus i cerimònies de l’església hispànica, el ministre Pedro Ceballos li encomanà la recerca i la còpia de documents i còdexs conservats a les catedrals i les comunitats religioses Inicià, per a això, el seu viatge per Xàtiva, València i…

Vida i obra Ordenat de sacerdot i doctorat en teologia a Avinyó, tornà a Mallorca Entrat a la Companyia de Jesús 1545, a Messina 1548-52 organitzà els estudis humanístics i doctrinals a la manera de París, mètode seguit després per tots els collegis de la Companyia Fou collaborador d’Ignasi de Loiola i assistent dels pares generals Diego Laínez i Francesc de Borja 1566-68 Contribuí a l’expansió de la Companyia de Jesús i a la fundació de nous collegis arreu d’Europa La seva llengua literària fou exclusivament el llatí humanístic, que alternava, en la correspondència, amb l’italià i el…

Ingressà a la capella reial castellana d’Isabel la Catòlica el 1489 Allí coincidí amb alguns dels compositors ibèrics més importants del final del segle XV i el principi del XVI Juan de Antxieta i Francisco de Peñalosa Molt probablement tornà a Portugal fins que el 1507 s’ocupà del magisteri de capella de la catedral de Sevilla, un dels destins més importants de la Península Ibèrica En aquesta catedral contribuí a la formació musical de Cristóbal de Morales, Francisco Guerrero o Rodrigo de Ceballos Fins el 1514 es mantingué a Sevilla, però després el seu rastre es fa difícil de seguir, encara…

Vida i obra Estudià humanitats amb el seu germà Joaquim Llorenç vg Villanueva i Astengo, Joaquim Llorenç , i després d’ingressar en l’orde dominicà completà els estudis sobre art i teologia al convent de Sant Domènec de València Més tard tornà a la seva vila natal com a lector de teologia Exercí la docència al convent de Sant Onofre de València, i també a Madrid dins dels collegis de l’orde L’any 1802, mentre Joaquim Llorenç preparava una història dogmàtica dels antics ritus i cerimònies de l’Església hispànica, el ministre Pedro Ceballos li encomanà la recerca i la còpia de documents i…