Resultats de la cerca

Jugà amb el RCD Espanyol 2000-07 A mitjan temporada 2007-08 fou cedida a l’Apollo Properties Murcia, a continuació retornà a l’Espanyol i la temporada 2010-11, després de tenir una greu lesió, fitxà pel Cerdanyola Amb el conjunt blanc-i-blau guanyà dues vegades la Copa de Catalunya Amb la selecció catalana obtingué el Campionat d’Espanya en les categories sub-14 2004, sub-16 2005 i sub-18 2006 Ocupa la demarcació de davantera

S'establí de jove a l’Argentina i es casà amb la filla del ministre de finances Uriburu Reuní una important fortuna que li permeté d’edificar a Buenos Aires la Casa de España, cedida al govern espanyol, per a installar-hi la legació i el consolat, el Centre Català i el Montepío de Montserrat Creà el Banco Transatlántico, que la crisi econòmica del 1890 féu fracassar Morí d’accident, que la rumor pública atribuí al suïcidi

Aplegà una important collecció d’ocells, la millor de Catalunya, cedida després al Museu de Zoologia de Barcelona, que serví de base per a la secció d’ocells d’aquesta institució Fou president 1908 de la Institució Catalana d’Història Natural, de la Societat Protectora d’Animals i Plantes i de la Comissió Protectora d’Ocells És autor del llibre de divulgació Els aucells més útils a l’agricultura de Catalunya 1902 i de la sèrie d’opuscles Nostres Bèsties Escriví també diversos llibres de poesia

Filla de Josep Llimona  i germana de Rafael Llimona De vocació tardana 1937, fou deixebla de Rodolfo Castagnino a Chiviari Itàlia el 1938 Casada amb el pintor Domènec Carles , exposà sovint amb ell Se centrà en el nu femení, el retrat i l’estatuària religiosa, dins un concepte més proper al Noucentisme tardà que a l’estil del seu pare Féu el monument al Doctor Andreu al Tibidabo Barcelona, i el conjunt de Sirenes dels Jardins de Santa Clotilde de Lloret de Mar Té obra al Museu d’Art Modern de Barcelona, a la collecció Sala de Barcelona, actualment cedida al monestir de…

Començà estudiant ciències i filosofia, però aviat es decantà per l’escultura A la Universitat de Barcelona fou alumne de Manuel Milà i Fontanals i del cervantista Clemente Cortejón Especialitzat en la literatura clàssica castellana, publicà l’edició crítica L’enginyós cavaller Don Quixot de la Mancha 1907 Fou conservador de la secció cervantina de la Biblioteca de Catalunya i publicà el catàleg de la collecció cedida per Isidre Bonsoms 1916-25, posteriorment reeditat en castellà i ampliat 1941-64 També edità i estudià clàssics medievals catalans, com ara el seu Estudio crítico…

Succeí el seu germà Galceran VI, mort jove el 1354, renunciant, amb aquest motiu, al seu estat de clergue Amplià les possessions familiars amb les baronies de Lluçà i la Portella, que comprà 1369 a Andreu I de Fenollet, vescomte d’Illa i de Canet, i amb la baronia de Mataplana i la vall de Toses, comprades a Jaume Roger de Pallars 1374 a causa, però del preu, molt elevat, d’aquesta darrera adquisició, hagué de revendre part de la baronia de Mataplana a l’abat de Sant Joan de les Abadesses, i la baronia de Lluçà 1376 als Peguera Una altra adquisició molt important fou la de la vall de Ribes,…

Vida i obra Estudià dibuix lineal, pintura i escultura a l’Escola de Belles Arts de Girona, on tingué de professor Josep Aguilera Des del 1928 treballà de delineant en el despatx de l’arquitecte Rafael Masó i Valentí, on continuà formant-se professionalment i intellectualment Una part de l’experiència d’aquests anys se centrà en les tasques d’excavació, documentació i restauració dels Banys Àrabs dirigides per Masó Fou aquest qui li presentà el 1930 Josep de C Serra-Ràfols, arqueòleg de l’equip de Pere Bosch i Gimpera, quan explorava i documentava les muralles antigues gironines, tasca en la…

Vida i obra Fou l’intellectual més complet i representatiu de la historiografia menorquina del nou-cents Per mitjà de l’accés a fons documentals, contribuí a renovar la ciència històrica, tant des d’una perspectiva general com des de les aportacions substancials que feu a l’estudi de l’Edat Mitjana, l’Edat Moderna, especialment el s XVIII, i també l’època contemporània La seva concepció àmplia de la història inclogué els vessants polític, social, econòmic i cultural, amb tot el que això darrer significà d’anàlisi artística, literària i fins i tot de la vida quotidiana El seu període de…