Resultats de la cerca

Fill del fabricant d’indianes Jaume Guàrdia i Morera mort el 1755, creat ciutadà honrat de Barcelona 1754 i tresorer de l’audiència 1733 Fou administrador de la fàbrica d’indianes de Joan Pau Canals i Martí Membre fundador de la Conferència Fisicomatemàtica Experimental 1764, presidí 1776-77 la secció d’agricultura de la seva continuadora, la Conferència Física, i investigà especialment els procediments de preparació del cànem El 1773 invertí 176 000 lliures en el repoblament del terme d’Almacelles Segrià, que havia comprat amb el de Marmellar El 1774 obtingué el privilegi de…

Essent molt jove lluità a Ponça 1435 i fou un dels companys de captivitat d’Alfons IV El 1442 fou batlle de Barcelona, i més tard, repetidament, membre del Consell de Cent, de primer com a mercader i després com a ciutadà, del 1444 al 1452 Arran del cop d’estat del lloctinent Requesens el 1453, fou designat conseller tercer Conseller en cap el 1458, hagué d’afrontar l’ala radical del seu partit, la Busca, i el mateix lloctinent Però, després de la mort de Carles de Viana, esdevingué un dels caps de la conspiració de la Busca moderada, connectada amb la dels síndics dels estaments…

Fill de Ramon Vilana Perles i d’Eulàlia Camarasa El pare era notari públic de Barcelona, a més de lloctinent d’escrivans de la Casa Reial d’Aragó La família adquirí, l’any 1672, una casa al carrer del Regomir, en ple centre de la Barcelona d’aquell temps Hereu d’una nissaga de quatre germans Ramon Frederic, Pau, Maria Manuela i Hipòlita, tots quatre tingueren una trajectòria personal destacada Vilana-Perles seguí els estudis notarials que havia cursat el seu pare En diferents ocasions, entre els anys 1684 i 1697, formà part de la Coronela de Barcelona amb el grau de capità Això li permeté…

Caigué pres en l’expedició d’Almansor contra Barcelona 985 i fou dut a Còrdova El 989 tornava a ésser a Barcelona, car havia pogut pagar el rescat Hom creu que és el cap de la família Marcús de mercaders barcelonins

Vida i obra Fou membre del govern municipal de València en diverses ocasions, ocupà el càrrec de diputat general del regne, com a representant de la ciutat, i tingué també els càrrecs de mostassaf i síndic Continuà el Llibre de memòries , que recollia, per manament dels regidors del municipi, les efemèrides més destacades El fragment de què s’ocupà l’autor abraça des del 1535 fins al 1615 En general, pren nota de les notícies que afectaven directament el govern municipal –elecció de nous càrrecs, etc–, però també narra amb prou detalls altres esdeveniments Lectures ALMARCHE I VÁZQUEZ, F…

Fou cinc vegades conseller de Barcelona entre el 1406 i el 1427, i conseller en cap en 1418-19 i 1427-28 En 1407-08 patronejà una de les galeres trameses per Barcelona al papa Benet XIII per a traslladar-lo a Cotlliure El rei Martí I l’Humà sojornà el 1408 a la seva torre de Sarrià, i l’any següent Fiveller fou un dels parlamentaris que demanà al rei que designés un successor per al cas de morir sense fills El 1413, regnant Ferran d’Antequera, fou requerit pel rei per a decidir la repressió per la força del comte Jaume d’Urgell El 1416, essent conseller segon de Barcelona, reclamà al rei…

Fou conseller cinquè 1438-39 i quart 1449-50 i membre del Consell de Cent 1461-62 de Barcelona i, durant el trienni 1446-49, batlle En esclatar la guerra civil de 1462-72, es posà al costat del Consell del Principat Acomplí accions de caràcter militar i diplomàtic participació en el setge de la força de Girona 1462 i en la defensa del Baix Llobregat 1464 Fou un dels vuit membres de l’ambaixada enviada per Catalunya a Lluís XI de França 1463-64

Acomplí diverses missions diplomàtiques prop de Joan II de Catalunya-Aragó, abans del trencament d’aquest amb la generalitat de Catalunya Membre del Trentenari, el 1462, en ésser declarat el rei “enemic de la terra”, pel fet d’haver-se establert a Balaguer, fou nomenat capità de la bandera de Barcelona, acompanyat de consellers, entre els quals el seu fill Joan Bernat de Marimon La host fou derrotada per les forces del rei a Rubinat , mentre ell era a Tàrrega i, morts els capitans, els diputats li encomanaren el govern de tot l’exèrcit fins a llur nova provisió Atacat de nou a Tàrrega, que…

Diputat i fiscal de la generalitat Durant la guerra dels Segadors estigué implicat en una conspiració contra els francesos, originada a Tarragona per l’agost del 1645 i seguida per molts nobles, eclesiàstics i ciutadans de Barcelona i, en especial, pel batlle de Mataró Fou detingut el 16 de març de 1646, i fou ajusticiat al principi del maig El govern francès, però, intentà després de rehabilitar-lo

Fill i hereu de Pere Destorrent mort vers el 1430 i anomenat major de dies , pertanyia a una família de ciutadans honrats de Barcelona ja presents al consell municipal des de la fi del s XIII Mercader en un principi, amb casa al carrer de Mercaders, el 1450, considerat més rendista que no comerciant, fou obligat a seure en els bancs dels ciutadans honrats a la sala del Consell de Cent Com a membre d’un estament i després de l’altre fou jurat de l’assemblea municipal des dels voltants del 1430 fins a l’execució del seu fill Pere 1462 Fou conseller en cap 1460 i cònsol de la llotja, i es…