Resultats de la cerca

Davanter format al planter de l’Atlético de Madrid, fitxà pel FC Barcelona 1974-78, on jugà 87 partits de Lliga i marcà 34 gols Guanyà la Copa del Rei 1978 Des del 1992 existeix a Barcelona el Fòrum Manolo Clares, una penya satírica que anualment lliura un trofeu al barcelonista que no ha estat prou valorat pels socis

Fou membre del CA Granollers, el FC Barcelona i l’AE l’Hospitalet Amb el Barça fou campiona de Catalunya de 4 × 100 m 1994 i 4 × 400 m 1998, 1999 i formà part de l’equip que millorà el rècord català de 4 × 200 m en pista coberta 1994

Autor d’un poema místic, Gulšan-i rāz, considerat obra mestra del sufisme, amb unes clares influències de l’Evangeli

Ordenat de sacerdot, escriví Academias del jardín 1630, l’obra en vers Ocios de soledad i el tractat filosoficomoral Gobierno moral a Lelio 1657 Reeixí, però, sobretot amb poesies festives, epigrames, sàtires, romanços, amb clares influències gongorines

Autor del palau episcopal de Solsona 1776-92, que hom ha considerat el darrer gran edifici civil barroc de Catalunya i que ja apunta clares influències neoclàssiques És també autor de l’església parroquial d’Ivorra 1780-82

Fou actiu a Anglaterra vers els anys 1545-49 i 1574 El seu estil segueix la manera tradicional d’un Holbein amb clares influències de Scorel i Metsys Conreà la pintura de gènere allegòric seguint el manierisme de l’època

Treballà a Bolonya, on féu el Sant Sepulcre 1463 església de Santa Maria della Vita, obra de terra cuita en la qual hom veu clares influències nòrdiques, la Madonna di Piazza Palazzo Publico i l’arca de sant Domènec 1569 església de San Domenico, començada per Nicola Pisano, obra que li donà el nom i la fama El seu estil, de tècnica admirable, és molt sensible a les influències

De noble estirp, fou educat, de jove, a Roma a la cort d’August Tornat a la pàtria, conduí el seu poble de Germània a Bohèmia, i allí, per mitjà d’aliances amb els pobles veïns, constituí un gran imperi germànic amb clares finalitats antiromanes Tiberi es dirigí contra ell el 6 dC Al cap d’uns quants anys entrà en litigi amb Armini i fou derrotat Refugiat a Itàlia, fou confinat a Ravenna

Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona 1958-63, guanyà el premi de Pintura Jove de la Sala Parés el 1961 Es presentà a Barcelona el 1967 i exposà el 1970 i el 1973 Conreà una pintura abarrocada i eurítmica, lírica i ben construïda, basada en un dibuix de traç seguit La seva temàtica fantàstica té clares ressonàncies del prerafaelitisme i hom li ha vist relació també amb Marc Chagall

Defensà l’Església visigòtica de les excessives ingerències franques Arribà a formulacions poc clares sobre la figura de Crist adopcionisme , en què trobà una ferma oposició per part de Beat de Liébana , que escriví, juntament amb el bisbe Eteri d’Osma, l’ Apologeticum adversus Elipandum  786, obra en què acusa directament Elipand d’heretge Posteriorment, Elipand defensà les seves tesis al Concili de Frankfurt 794, en una memòria dirigida als bisbes hispans, i al Concili d’Aquisgrà 800, en què s’enfrontà amb Alcuí de York