Resultats de la cerca

Collegiat el 1686 Al seu taller es formà Antoni Viladomat 1693-99 Pintà per a l’església de Sant Pere de Castellet unes figures de sants avui desconegudes 1738 Hom li atribueix algun excellent dibuix barroc Museu Nacional d’Art de Catalunya

Essent directiu del Club Natació Sabadell, l’abril del 1950 fou designat tresorer de la junta directiva de la Federació Catalana de Natació Romangué en aquest càrrec durant vint-i-tres anys, aleshores passà a ser-ne administrador durant catorze anys més i es retirà el 1987 També fou àrbitre de natació collegiat el 1951 i nomenat membre d’honor del collegi català el 1994 La federació catalana li concedí la medalla al mèrit esportiu 1958 i l’espanyola, la de serveis distingits d’argent 1966 i d’or 1972

Jugà fins a divuit anys a l’Hospitalet Es passà a l’arbitratge i el 1986 feu el salt a la màxima categoria al costat de Vicenç Bretó, amb el qual formà la millor parella d’àrbitres de la història de l’handbol català i una de les més reconegudes en l’àmbit internacional També arbitrà durant cinc anys a la Lliga Asobal al costat d’un altre collegiat català, Ramon Iniesta Dirigí partits dels Jocs Olímpics d’Atenes 2004 i Pequín 2008, de tres Campionats del Món 2001, 2003, 2007 i quatre d’Europa 2002, 2004, 2006, 2008 En aquest últim campionat, arbitrà la final També dirigí sis finals de…

Defensa format al Reial Club de Polo de Barcelona, on arribà a assolir la capitania de l’equip Guanyà cinc Campionats de Catalunya 1954, 1955, 1957, 1958, 1960, quatre Copes del Rei 1957-60 i una Lliga 1958 Fou internacional per Catalunya en dotze ocasions Amb la selecció espanyola jugà 27 partits i obtingué la medalla de bronze als Jocs Olímpics de Roma 1960 Es retirà l’any 1961 Com arquitecte collegiat el 1958 signà, juntament amb l’arquitecte i oncle matern Josep Maria Soteras i Mauri Barcelona, 23 d’abril de 1907 — 11 de març de 1989, l’edifici del Servei Estació 1962 del carrer d’Aragó,…

Vida i obra El 1555 es graduà en arts i filosofia a la Universitat de Barcelona, de la qual era el 1557 ja mestre collegiat Fou catedràtic d’arts i de filosofia a l’Estudi General de Barcelona 1558-63, 1568-69 i 1574-83, després estudià matemàtiques i medicina Fou traductor de la primera obra de comptabilitat per partida doble impresa a la Península Barcelona 1565, a banda d’autor d’obres didàctiques de filosofia —especialment filosofia aristotèlica— i aritmètica, algunes dedicades a JC Calvet d’Estrella Publicà, a més, diverses obres didàctiques Georgii Trapezuntii Dialectica 1561,…

L’any 1963 es graduà a la Universitat de Navarra i el 1965 fou nomenat professor de l’Institut de Periodisme, dependent d’aquesta institució S’inicià professionalment en el periodisme en la redacció de Radio Popular COPE a Sant Sebastià 1963 i posteriorment passà a la Cadena SER , de la qual fou director a Sant Sebastià i a Sevilla A partir del 1978, dirigí i presentà l’informatiu Hora 25  d’aquesta emissora, emès des de Madrid Cap dels informatius de Televisión Española i presentador del Telediario 1981, cessà el càrrec pocs mesos després d’haver-lo assumit per desavinences amb la direcció…

Els seus avis eren originaris de Sitges el seu pare, el general Lorenzo Batlle, fou president de l’Uruguai 1868-72 Viatjà per Europa 1880-81, i a la Sorbona seguí un curs de dret natural d’Ahrens, el qual, juntament amb Comte i amb Renan, fou el pensador que més l’influí En tornar a l’Uruguai menà, des de La Razón , una campanya contra la tirania militar de Máximo Santos S'hagué d’exiliar a Buenos Aires, el 1855 i participà en la revolució d’El Quebracho 1886 Aquest mateix any fundà el diari El Día S'inicià en la vida política al si del Partido Colorado En tornar d’un nou exili reprengué la…

Es traslladà amb la seva família a Barcelona als 15 anys Llicenciat en dret el 1896 i collegiat en exercici des de l’any següent, el 1898 fou nomenat numerari de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació, on el 1904 s’oposà sense èxit a què les actes es redactessin exclusivament en català Incorporat al Partit Liberal Demòcrata de Canalejas 1902, l’any següent passà a la Unió Republicana  de Nicolás Salmerón Elegit regidor de l’Ajuntament de Barcelona 1905, en fou tinent d’alcalde dos anys Contrari al suport a la Solidaritat Catalana  que dividí el partit, oposant-se a Salmerón, Francesc…

Llicenciat en dret i doctorat en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona, es formà al seminari de política econòmica dirigit per Fabià Estapé , i fou influït per Joan Sardà  i per les seves estades a la London School of Economics i al Servei d’Estudis del Banco de España a Madrid En la seva carrera acadèmica fou successivament professor ajudant de Josep Lluís Sureda 1957-59 i Fabià Estapé 1959-63 a la Universitat de Barcelona , professor contractat d’economia a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona 1964-66, professor associat de teoria econòmica a la Universidad…

Descendent de catalans per part de mare i de pare alemany, estudià ciències polítiques i economia a la Universitat de Heidelberg L’any 1987 s’establí a l’Estat espanyol, on obrí amb altres socis una consultoria El 1996 fou condemnat a 14 anys de presó per collaboració amb ETA en el segrest dels empresaris Emiliano Revilla i Diego Colón de Carvajal, participació que ell sempre negà, així com també diversos dels involucrats en els fets Durant els anys de condemna aixecada el 2002, cursà la carrera de dret, en la qual es llicencià per la Universidad Nacional de Educación a Distancia UNED…