Resultats de la cerca

Estudià a València, i després es traslladà al Conservatori de París, on entrà el 1851 i fou deixeble d’AF Marmontel i F Bazin El 1852 guanyà el segon premi de piano del conservatori parisenc Professor de piano en aquest centre, al mateix temps exercí com a organista en una església de París Compongué l’òpera La copa del rey de Thule i algunes operetes, entre les quals sobresurten Antes del mediodía i La hija de las aguas També fou autor d’obres simfòniques i marxes i escriví algunes peces de saló

Fou ordenat a les Filipines 1865 i destinat a Formosa Publicà una notable collecció de refranys xinesos , Diccionario tónico sínico-español 1896, Diccionario español-chino , i deixà inèdita una Historia de la misión de Formosa

Estudià a València i, a partir del 1851, amb Marmontel a París Guanyà el primer premi de piano 1861 i el d’harmonia 1863 del conservatori de París, on professà des del 1869 Autor de l’òpera La copa del rey de Thule , d’operetes, d’obres simfòniques, de dos concerts per a piano i orquestra, obres de cambra, sonates per a piano, etc

Acabà els estudis a Manila i fou destinat al Tonquín oriental, on succeí Pere Almató com a vicari provincial El 1871 fou designat bisbe titular de Themiscira i coadjutor Passà després a Ké-Roi, encarregat del vicariat septentrional, del qual publicà una ressenya històrica 1892 És autor, també, de diverses pastorals i de Carta de la toma de Dan-Song por los franceses 1884

Estudià història de l’art i arquitectura a la Universitat de Barcelona, i també seguí els cursos de l’escola de disseny Eina Realitzà el disseny gràfic de la revista Artics entre el 1985 i el 1988, collaborant en altres publicacions Inicialment treballà com a pintor dins l’abstracció, però aviat es decantaria cap a l’escultura, treballant primer escultures en ferro de gran format Posteriorment, se centrà en l' assamblage d’objectes diferents, amb els que juga amb la seva procedència de l’entorn quotidià i el seu component de referent emocional També realitza installacions i treballa el dibuix…

Filla d’un industrial tèxtil de Sabadell, és considerada la primera dona que obtingué el títol de pilot gener del 1931 a Catalunya i i la tercera de tot l’estat Des del 1932 participà en diversos concursos amateurs i realitzà bateigs d’aire a l’Aeròdrom Canudas Al juliol del 1935 la Direcció Estatal d’Aviació Civil li concedí el títol de professora de pilotatge i es convertí en la primera professora de vol de Catalunya El mateix any fou una de les fundadores de la Cooperativa de Treball Aeri i de la seva escola de vol, anomenada Escola Catalana d’Aviació en honor de l’antiga escola de l’…

Membre del Club Excursionista de Gràcia, el 1963, juntament amb Jaume Mas, obrí la via Mas-Colomer a les Roques d’en Benet Horta de Sant Joan Formà part d’expedicions als monts de Kenya i Ruwenzori 1966 Dirigí la que el seu club feu a l’Alpamayo 1972 i dues més a l’esperó SW del Saraghrar 1975, 1977 Dirigí també l’expedició catalana al Dhaulagiri 1979 i formà part de les expedicions Ama Dablam 1981, Groenlàndia 1983, Hoggar 1985 i Tilicho 1987 L’any 1988 recuperà el GAME Grup d’Alta Muntanya Espanyol i l’EEAM Escola Espanyola d`Alta Muntanya, que havien caigut en l’oblit deu anys…

Vinculat al Club Natació Atlètic, la seva etapa activa transcorregué abans de la Guerra Civil Espanyola El 1939 esdevingué membre de la junta directiva del club i el 1941, àrbitre de natació i de salts del collegi català El 1948 ingressà al comitè estatal Fou pioner en l’arbitratge de la natació sincronitzada i assumí la vocalia d’aquesta especialitat al collegi català 1986-89 Té la medalla d’or de serveis distingits de la federació espanyola 1966, el diploma d’honor del comitè estatal d’àrbitres 1972 i és membre d’honor del collegi català 1991

Format al Club Egara, en el qual desenvolupà tota la seva carrera, guanyà tres Campionats de Catalunya 1972, 1973, 1974, sis Lligues estatals 1971-75, 1979 i quatre Copes d’Espanya 1968, 1969, 1971, 1972 Amb la selecció espanyola, es proclamà campió d’Europa 1974 i disputà tres Copes del Món 1973, 1975, 1978 i els Jocs Olímpics de Mont-real 1976

Membre d’una dinastia egarenca lligada a l’hoquei, es formà al Club Deportiu Terrassa, amb el qual guanyà tres Campionats de Catalunya 1953, 1956, 1959 i tres Copes del Rei 1955, 1966, 1967 Amb la selecció espanyola disputà els Jocs Olímpics de Roma 1960, en els quals aconseguí la medalla de bronze, de Tòquio 1964 i de Mèxic 1968, on aconseguí diploma olímpic Fou 75 vegades internacional Presidí el Club Deportiu Terrassa Hockey 1983-87 i fou directiu de la Federació Catalana d’Hoquei