Resultats de la cerca

Dirigent del partit dels Negres, fou desterrat el 1300 El 1301, tornat a Florència amb l’ajut del papa i de Carles de Valois, hi instaurà una dictadura Combatut per l’oligarquia mercantil, morí en un atemptat

Precursor del taoisme Lao Tse, fundador d’aquest, no féu sinó desenvolupar les seves idees, fou durament combatut, com a anticonfucianista, per Menci També poeta i mestre de lògica, ensenyà el respecte a la natura i a la vida, així com una actitud ascètica per damunt de la riquesa i la fama, de la vida i la mort

Fill d’Amenhotep II, les seves empreses guerreres manquen de relleu En canvi, donà una nova orientació a la seva diplomàcia, car cercà l’amistat de Mitanni, durament combatut per Tuthmosis III i Amenhotep II, per tal d’oposar-se als hitites, que havien esdevingut perillosos Així, esposà una filla d’Artatama, sobirà de Mitanni, i li cedí la important ciutat síria d’Alalakh

Fou professor a la Universitat de Lieja És autor d’una tesi sobre el gènere pastoral a França anterior al Renaixement i editor de nombrosos texts francesos de l’edat mitjana Lai d’Aristote, Tournoi de Chauvency , etc Partidari de la teoria de l’autor individual, ha defensat les seves hipòtesis sobre les condicions de la creació i de la transmissió de les cançons de gesta i ha combatut el neotradicionalisme

Ciutadà honrat de Barcelona, fou diputat i conseller de la generalitat, per dues vegades conseller tercer de Barcelona i el 1684 conseller de la llotja Catedràtic de medicina de la Universitat de Barcelona, entre els seus escrits cal esmentar la Pharmacopea catalana 1666 i De corde hominis disquisitio 1694, on defensà la introducció de les idees de Harvey sobre la circulació de la sang, per les quals fou combatut Fou pare de Josep d'Alòs i de Ferrer

Era beneficiat del Pi de Barcelona des d’abans del 1730 Anà a Madrid cap al 1736, on fundà i dirigí amb Martínez Salafranca el Diario de los Literatos de España , que, a desgrat de la protecció del rei Felip V i del ministre José de Campillo, fou molt combatut a causa de la seva posició crítica i polèmica sols sortí dos anys 1737-39 Continuà a Madrid, on escriví sobre temes de crítica literària El 1756 fou nomenat membre de l’Academia Española

Catòlic a ultrança, a mig camí entre el carlisme i la fidelitat a la monarquia alfonsina, acabà per acceptar aquesta Fundador de la Unión Católica i de diverses publicacions catòliques Ministre de foment amb Cánovas 1884, actuà sobretot al congrés Director de l’Academia Española i membre de gairebé totes les altres El seu germà, Luis Pidal y Mon 1842-1913, essent ministre de foment amb Silvela 1899, promogué un pla de reforma del segon ensenyament en un sentit plenament reaccionari, que fou molt combatut

Fill del duc Albert IV d’Àustria, es casà 1422 amb Elisabet, filla de l’emperador Segimon, a qui succeí a Hongria i a Bohèmia, d’acord amb el tractat de Brno 1437 A Bohèmia no fou acceptat pels hussites, els quals havia combatut al costat del seu antecessor L’any 1438 fou nomenat emperador de Germània Lluità contra els turcs i morí en el curs d’una expedició contra Murad II Feu acceptar les conclusions del concili de Basilea a la dieta de Magúncia

Durant la tercera guerra Carlina actuà al Principat i al País Valencià Ascendí a general el 1874 i a tinent general el 1889 Fou capità general de València 1890-92, Puerto Rico i Castella la Nova Milità en el partit conservador i fou diputat i senador vitalici 1889 El seu germà, el general Luis Dabán y Ramírez de Arellano 1841 — 1892, havia combatut també els carlins al Maestrat, i davant les seves forces Martínez de Campos 1874 proclamà Alfons XII rei d’Espanya a Sagunt

Defensà Montevideo i Buenos Aires dels atacs anglesos i féu costat al virrei Liniers en la revolta del 1809 Participà en els fets de maig del 1810, declarà vacant el virregnat i convocà una Junta governativa de la qual fou nomenat president, però fou enderrocat pel general Pueyrredón Representant de l’ala conservadora, fou combatut pels radicals i hagué de fugir a Xile després de la derrota de Huaqui Rehabilitat pel congrés de Tucumán 1816, fou nomenat cap d’estat major i el 1821 es retirà a la vida privada