Resultats de la cerca

Estudià a Leiden i dedicà una gran part de la seva vida a les observacions microscòpiques, comentades en forma de notes, que encara eren inèdites a la seva mort Quan les publicà el seu compatriota Boerhaave 1737, sorprengueren el món culte, que hi trobà no sols descripcions de fets desconeguts, sinó interpretacions curioses, com la de la presència en miniatura de l’ésser adult en l’ou de la mare, teoria compartida per Vallisnieri i altres autors i coneguda amb el nom de preformacionisme

Formà part del primer equip del Futbol Club Barcelona la temporada 1945-46 Procedia del Màlaga, on jugà tres temporades Després del Barça fitxà pel Gimnàstic de Tarragona, amb el qual ascendí a primera en l’edició 1946-47 Continuà amb el Nàstic durant una temporada més a la màxima categoria, on fou segon màxim golejador amb 20 gols, xifra compartida amb el barcelonista César i el jugador de l’Atlético de Madrid Vidal Posteriorment jugà amb el Valladolid, el Sant Andreu i l’Europa Disputà un partit amb la selecció catalana 1948, en el qual marcà 2 gols

Vers el 1830 deixà la feina d’assistent químic i el 1832 s’installà a la seva ciutat com a orguener Enginyà la manera de solucionar els problemes de la tracció mecànica, amb la ventallola articulada i l’aplicació de sistemes pneumàtics abans, Joseph Booth ja n’havia fet temptatives A París 1839 construí un mecanisme que porta el seu nom, la màquina Barker N’obtingué una patent francesa, i aviat fou adoptat per Cavaillé-Coll i després en tots els grans instruments Vers el 1860 s’interessà pel sistema de transmissió elèctrica El 1862 aconseguí una patent compartida amb Albert…

Estudià a la Universitat de Moscou Immergit en els ambients revolucionaris, es dedicà a la creació literària Dmitrij Kalinin, 1832 drama contra el servatge, compartida i aviat substituïda per l’activitat crítica, duta a terme en revistes de Moscou i de Peterburg Típic representant dels intellectuals progressistes russos, es convertí, passada una època hegeliana, en apassionat materialista, creador de l’estètica i de la crítica realistes Contrari a l’art per l’art i a l’intimisme romàntic, defensà l’explicació sociològica de l’evolució de l’art, el condicionament de l’home per la…

Format al Sacramento State College 1958, on exercí la docència del 1966 any que la institució rebé el nom de California State College al 1997, que n’esdevingué professor emèrit Des de l’inici de la dècada de 1970 combinà la residència a Califòrnia i a Horta de Sant Joan Terra Alta Exponent típic de l’ art pop , la seva obra se circumscriu pràcticament a nus femenins d’evident erotisme i clara inspiració en l’estètica publicitària Per aquest motiu la seva obra ha estat criticada per collectius feministes, que la consideren una apologia de l’anomenada “dona objecte” Exposà per primer cop el…

Estudià filosofia analítica i ciències socials a les universitats angleses d’Essex i d’Oxford Al llarg de la seva trajectòria docent i investigadora passà per diverses universitats angleses i dels Estats Units After Virtue , la seva obra més representativa, narra el naixement, la decadència i la desaparició de la tradició de les virtuts Per a l’autor només queden simulacres de moralitat L’única convicció moral unànime compartida actualment és que no hi ha conviccions últimes objectivament fonamentades en criteris racionals que vagin més enllà de les preferències subjectives de cadascú És una…

Entrà a la Thomasschule a Leipzig l’any 1726 i allí estudià amb JS Bach, amb el qual mantingué una estreta relació al llarg dels anys Del 1737 al 1743 fou organista a la Marienkirche de la ciutat de Zwickau del 1744 al 1754 tingué el mateix càrrec al castell de Zeitz i des del 1755 fins a la seva mort, a la cort del príncep Frederic al castell d’Altenburg Les seves obres d’orgue foren considerades les millors de l’època Rebé elogis de Ch Burney, JN Forkel i fins i tot de JS Bach La música de Krebs reflecteix la transició estilística d’un llenguatge contrapuntístic, una tendència no …

Fou professor al museu d’història natural de París i creà el museu zoològic del Jardin des Plantes Protegit per Napoleó, participà com a científic en les expedicions a Egipte 1798 i a Portugal 1808 Estudià els organismes monstruosos i arribà a formular una teoria completa sobre aquesta nova ciència que ell anomenà teratologia Fou distingit amb una càtedra a la Sorbona, i dedicà la resta de la seva vida a l’ensenyament, a les recerques paleontològiques investigà l’existència de cocodrils del Juràssic a Normandia, de mamífers terciaris a l’Alvèrnia, etc i a la publicació d’articles i llibres,…

Estudià sociologia a Bogotà i residí a l’Havana on treballà a la Casa de las Américas, a París i, des del 1972, a Barcelona, on treballà per a l’editorial Planeta i on s’establí fins a l’any 1989 Fou un dels principals difusors i estudiosos de l’anomenat boom llatinoamericà dels anys seixanta i setanta, un fenomen que es caracteritzà per la difusió de joves autors llatinoamericans Cortázar, Vargas Llosa, Garcia Márquez, etc que saltaren a la fama internacional Entre les seves obres, molt centrades en el conflicte colombià, sobresurten els relats El verano también moja las espaldas 1966,…

Estudià a les escoles de belles arts de Liorna, Florència i Venècia El 1906 es traslladà a París, on rebé les influències de PCézanne, Hde Toulouse-Lautrec i PPicasso i visqué a Montparnasse una vida bohèmia de fam i misèria, compartida amb els seus amics ChSutine, JPascin, MKisling i Jeanne Hébuterne —la seva companya—, i morí tuberculós La seva obra, d’una temàtica molt limitada —nus i caps de dona, retrats dels seus amics—, revela una evolució molt lenta mitjançant un traç lineal subratllà les formes, pintades amb parquedat de tons ocres, ataronjats, blaus, blancs i negres, i…