Resultats de la cerca

Posà les bases de la moderna agrologia científica i de la investigació complexa de la natura Excellí especialment pels seus estudis edafològics, en els quals concep el sòl com un ésser viu, en relació amb tots els altres factors geogràfics

En els seus estudis Peinture et société 1950, Histoire de la peinture française 1955, Pour une sociologie de l’art méthode et problématique 1970, etc, bé que concep l’obra d’art dins un context social, mai no arriba a explicar la història de l’art en relació amb la societat, car en el fons veu aquesta història únicament com a història de les obres artístiques

Fou professor de dret penal a la Universitat de Leipzig Fou el principal representant de la teoria de la reparació Vergeltungstheorie en el dret penal clàssic en contra de les orientacions de caràcter sociològic Concep el delicte com a lesió al dret de l’estat que les seves lleis siguin obeïdes Entre les seves obres cal destacar Die Normen und ihre Übertretung ‘Les normes i llur inobservança’, 1872, 4 volums, Gehorsamsrecht ‘El dret d’obediència’ i Genugtuungsrecht ‘El dret de reparació’

Preocupat sobretot per la fonamentació de la ciència fisicomatemàtica, interpreta Kant en sentit epistemològic i antimetafísic i concep la filosofia com una ciència formal de les categories científiques, ètiques i estètiques El seu pensament, que pot ésser qualificat d’idealisme objectiu o crític, és àmpliament exposat en la seva obra principal, System der Philosophie ‘Sistema de Filosofia’, dividida en tres parts Logik der reinen Erkenntnis ‘Lògica del coneixement pur’, 1902, Ethik des reinen Willens ‘Ètica de la voluntat pura’, 1904 i Aesthetik des reinen Gefühls ‘Estètica del…

Representà França a la conferència d’indemnitzacions de Moscou 1945 Presidí, durant el primer govern De Gaulle, la comissió d’experts per a la reforma financera i monetària, que formulà el Pla Rueff Concep el sistema econòmic amb automecanismes de regulació, i s’oposa, en conseqüència, a la intervenció de l’estat en l’economia Fou partidari del retorn al patró or, enfront del patró canvi or institucionalitzat per l’FMI Publicà Des sciences physiques aux sciences morales 1922, L’âge de l’inflation 1963 i Le péché monétaire d’Occident 1971

Bé que fou deixeble de Fichte i que visqué durant el màxim apogeu de l’idealisme, se n'apartà notòriament i adoptà posicions pròximes al kantisme En les seves obres, entre les quals Über philosophisches Studium ‘Sobre l’estudi filosòfic’, 1807 i Hauptpunkte der Logik ‘Punts principals de la lògica’, 1808, concep la tasca de la filosofia com l’anàlisi crítica de les nocions derivades empíricament per tal d’accedir a l’essència de la realitat D’altra banda, és conegut sobretot per la seva Allgemeine Pädagogik ‘Pedagogia general’, primer intent de tractar la pedagogia com a…

Professor a Gottingen 1960-68, Basilea 1868-71 i Dorpat 1971-88, fou molt influït per Leibniz Elaborà una filosofia que concep la subjectivitat i els seus elements constitutius com a immediats i fonamentals, per tal com a partir d’ells s’origina tot coneixement de la realitat Les seves idees tingueren una considerable influència en diversos països eslaus Obres seves són, entre d’altres, Neue Studien zur Geschichte der Begriffen ‘Nous estudis per a la història dels conceptes’, 1876-89, Die wirkliche und die soheinbare Welt ‘El món real i el món aparent’, 1886, Neue Grundlegung der…

Professor a Rostock, Marburg i Bonn, treballà en els camps de la lingüística general i de les llengües cèltiques Rhenania Germano-Celtica , 1969 En obres com Muttersprache und Geistesbildung ‘Llengua materna i formació espiritual’, 1939 i Von den Kräften der deutschen Sprache ‘De les forces de la llengua alemanya’, 1949-57, exposà la teoria de la llengua coneguda com ganzheitliche Sprachauffassung o concepció integral de la llengua, que concep la llengua no tan sols com un mitjà de comunicació, sinó com una enérgeia o activitat espiritual creadora que confereix als pobles que…

Doctorat a Harvard 1956 i professor a la Universitat de Chicago 1960-70 i posteriorment a la de Princeton, fou, amb VTurner, el principal representant de l’antropologia simbòlica, que concep les cultures com a sistemes de símbols coherents amb ells mateixos Conseqüent amb aquesta idea, la tasca de l’antropologia consisteix, en una analogia amb certes anàlisis literàries, a interpretar aquests sistemes de símbols com a textos metafòrics per tal que puguin resultar significatius des d’un altre sistema de símbols en el seu cas, l’occidental El relativisme segons alguns, extrem que…

Professor a les universitats d’Oslo 1953-61 i 1973-86 i Bergen 1961-72, i professor visitant en nombroses universitats dels EUA, s’especialitzà en l’estudi de la identitat ètnica a partir, sobretot, del treball de camp que dugué a terme entre els paixtus La seva recerca, d’acusat caràcter formalista, se centra en la noció de frontera entre identitats i grups, que no concep de manera rígida sinó dinàmica i canviant, a partir de la concurrència de factors diversos El contacte entre grups activa processos d’inclusió i exclusió essencials en la seva teoria de l’adscripció ètnica i…