Resultats de la cerca

Definí el concepte de l’estructura química, el qual permeté d’arribar al concepte d’isomeria L’aplicació d’aquests principis el portà a descobrir els alcohols terciaris

Sacerdot 1819, professor a Tübingen 1826-35 i a Munic 1835-38, fou un dels màxims representants de la teologia catòlica alemanya del s XIX Elaborà el concepte catòlic de tradició com a desenvolupament orgànic del dogma a través de la història i el concepte d’Església com a cos místic A la seva obra fonamental, Symbolik ‘Simbolisme’, 1832, estudià les oposicions doctrinals del protestantisme i del cristianisme i obrí el camí al Modernisme Entre les seves altres obres cal esmentar Die Einheit der Kirche ‘La unitat de l’Església’, 1825, que el féu un dels precursors de…

Professor a Jena 1879-1918, la publicació del seu primer llibre, Begriffsschrift, eine der arithmetischen nachgebildete Formelsprache des reinen Denkens ‘Ideografia, un llenguatge formalitzat del pensament pur a base del llenguatge aritmètic’, 1879, marca una de les dates principals del desenvolupament de la lògica matemàtica Són contribucions seves la logicització de l’aritmètica, l’argument que la matemàtica es redueix a la lògica, l’elaboració del càlcul proposicional, la noció de funció proposicional i de quantificació i l’anàlisi lògica de la prova Fou, a més, el primer autor que…

Professor a les universitats de Berlín i Hamburg, abandonà Alemanya el 1933 i professà a les universitats d’Oxford, Göteborg, Yale i Colúmbia Dins la direcció neokantiana de l’escola de Marburg, s’interessà pels problemes epistemològics a Das Erkenntnisproblem in der Philosophie und Wissenschaft der neueren Zeit ‘El problema del coneixement en la filosofia i la ciència modernes’, 1906-20 descobrí la importància del símbol numèric i de la funció a Substanzbegriff und Funktionbegriff ‘Concepte de substància i concepte de funció’, 1910, que li obriren el camí a una…

L’amistat amb el filòsof jueu Gershom Scholem determinà el seu apropament al sionisme, combinat amb tendències progressistes, influïdes pel marxisme Escriví Der Begriff der Kunstkritik in der deutschen Romantik ‘El concepte de la crítica d’art dins el Romanticisme alemany’, 1920, on desenvolupà el concepte de crítica, que considerà com a immanent a tota veritable obra d’art Del 1923 al 1925 preparà la tesi doctoral, que li fou refusada per la Universitat de Frankfurt Ursprung des deutschen Trauerspiels ‘Origen de la tragèdia alemanya’, 1928 El 1933 es veié obligat a…

Estudià a Zuric, Göttingen i Frankfurt, i es doctorà en filosofia a Berlín 1867 Fou professor a la Universitat de Halle Wittenberg des del 1872 al 1905 La seva obra abastà els camps de l’anàlisi, la topologia i la lògica matemàtica Creador de la teoria de conjunts, la seva anàlisi del concepte d’infinit ha plantejat la necessitat d’un examen crític dels mateixos fonaments de les matemàtiques Definí el concepte de cardinal per a conjunts finits i infinits Així mateix, desenvolupà la teoria dels nombres irracionals, introduí els nombres transfinits i definí, alhora que…

El 1936 fou també president de l' American Economic Association i, des del 1947, fellow de l’Econometric Society La seva contribució més important és l’estudi dels aspectes dinàmics d’una economia de mercat i les seves relacions amb els models de teoria estàtica En Studies in the Economies of overhead Costs ‘Estudis sobre les economies dels costs generals’, 1923, la seva obra principal, introdueix els costs com a factor determinant i distingeix entre costs socials i costs privats Estudià el concepte d’accelerador i el seu impacte en els cicles A Soundings in Non-Euclidean…

Creador de l’escola dinàmica americana, desenvolupà el concepte de successió , introduït per HCCowles, i introduí els de clímax i sèrie

És conegut per les seves teories relacionades amb el concepte de geosinclinal Ha escrit Geology of New York 1843 i Paleontology of New York 1847

Fou professor a Tolosa, i estudià les sèries, la teoria de nombres i, sobretot, les integrals definí el concepte d’integral que duu el seu nom