Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
Diego Fillera
Filosofia
Literatura
Humanista aragonès.
Estudià, vers el 1565, a la Universitat de València, on ensenyà després filosofia, teologia, matemàtiques i astrologia Fou amic i condeixeble del justícia major d’Aragó Martín Bautista de Lanuza Escriví uns Discursos matemáticos
Silvestre Verdú i Verdú
Periodisme
Periodista.
Condeixeble i amic d’Azorín, collaborà en diversos periòdics d’Alacant i n'animà d’altres a Monòver El Eco de Monóvar , El Pueblo , El Cronista , Los Pueblos , El Sembrador , La Cháchara , etc Utilitzà el pseudònim de Marcolan i fou autor del llibre Un poeta español 1895
Ansèume Matieu
Literatura
Poeta occità.
Condeixeble de Mistral, formà part del cercle avinyonès d’on nasqué el felibritge La seva producció és aplegada a La Farandola 1862, recull de poemes alegres i lleugers, d’inspiració epicúria i de factura mistraliana hom ha dit que alguns poemes de Matieu eren, realment, obra de Mistral
Joan Vallhonrat i Sadurní
Pintura
Pintor.
Format a Llotja, el curs 1896-97 hi fou condeixeble de Picasso, que en féu diversos retrats El 1898 obtingué una borsa de viatge de Llotja Dedicat al cartellisme, fou deixeble de Jules Chéret a París A Llotja fou després professor auxiliar Féu una notable tasca de documentació artística en copiar fidelment diversos conjunts de pintura medieval catalana
Giuseppe di Aromatari
Història
Metge i erudit italià.
Condeixeble i amic de Harvey a Pàdua, exercí en aquesta ciutat i a Venècia Fou el precursor del preformacionisme en ser el primer a afirmar, basant-se en la suposada analogia entre la llavor dels vegetals i l’ou dels animals, l’existència de l’embrió en estat preformat al si de l’ou no fecundat 1625
Bernat Sastre
Música
Flautista, organista i abat català.
Fou condeixeble d’Anselm Viola a l’Escolania de Montserrat, on restà sota la direcció d’Antoni Martí del 1754 al 1759, any que ingressà al monestir Destacà com a organista i flautista de la capella de música Procurador de la cort, i professor a Eslonza, Iratx i Salamanca, fou elegit abat del monestir de Sant Benet de Bages 1781-85 i, després, del de Montserrat 1801-05 Durant aquest segon abadiat millorà considerablement el rendiment dels estudis musicals dels escolans, agençant els locals de l’Escolania i establint un sistema d’exàmens públics que ell mateix presidia
Josep Bassó
Música
Compositor, organista i poeta català.
Fou deixeble a l’Escolania de Montserrat del pare Joan Marc 1582-1658 i condeixeble del pare Joan Cererols 1618-1680, vers el 1632 i el 1638 En aquesta darrera data, entrà de monjo al monestir de Montserrat A més de compositor i organista, també fou considerat un bon poeta El pare Martí Marvà 1600-1678, en el seu Memorial 1650, en parla com un dels deixebles vius del pare Marc que feien honor a l’Escola montserratina La destrucció de l’arxiu de Montserrat per part de les tropes franceses el 1811 impedí que les seves obres arribessin als nostres dies
Bernat Morales i Sanmartín
Literatura
Teatre
Novel·lista i autor teatral.
Fill de Bernat Morales i Soriano Elx, Baix Vinalopó 1822 — el Cabanyal, València 1898, pintor i escultor, amic i condeixeble —a Barcelona— de Marià Fortuny Llicenciat en farmàcia 1880 En castellà escriví nombroses novelles de tècnica naturalista La Rulla 1905, El ocaso de los dioses 1920, La borda 1911, Tribuna roja 1909 En català, diverses novelles curtes la més coneguda, Cadireta d’or , 1908, algunes de les quals foren aplegades al volum Idillis llevantins 1910 Fou autor d’obres teatrals —Mare terra, Ales per a volar— i dels estudis Historia del Puig 1887 i Personalidad…
Mateu Valdovín
Música
Compositor, baixonista i mestre aragonès de l’Escolania de Montserrat.
Condeixeble de J Cererols a l’Escolania, ingressà posteriorment al monestir i vestí l’hàbit de monjo al setembre del 1636 El 1641 s’afegí al grup de monjos que la Diputació del General, amb tots els honors, feu acompanyar fins a la frontera Juntament amb els seus companys, fundà el monestir anomenat El Montserratico, a Madrid Retornat a Montserrat, fou nomenat procurador de Saragossa Continuà la tradició baixonista montserratina, de la qual fou un artista cèlebre També guanyà fama com a compositor Collaborador de J Cererols, com a mestre de l’Escolania degué tenir per deixeble el…
Herbert Aaron Hauptmann
Química
Químic nord-americà.
Graduat al City College de Nova York 1937, després d’obtenir un màster a la Universitat de Colúmbia 1939, es doctorà a la Universitat de Maryland 1955 Amb el seu condeixeble Jerome Karle , treballà al Naval Research Laboratory de Washington 1945-70 i posteriorment fou professor a la Universitat de Buffalo 1970, de la fundació mèdica de la qual el 1972 fou nomenat cap de recerca, institució que el 1994 rebé el nom de Hauptmann-Woodward Medical Research Institute Juntament amb Karle, elaborà un model matemàtic per a esbrinar ràpidament les estructures cristallines de molècules…