Resultats de la cerca

Obtingué de l’emperador Constantí IV que el dret de ratificar l’elecció pontifícia fos delegat a l’exarca de Ravenna Aconseguí de l’església visigoda, reunida en el XIV concili de Toledo, el reconeixement del VI concili ecumènic III de Constantinoble, que condemnava el monotelisme Venerat com a sant, hom en celebra la festa el 7 de maig

Enginyer industrial per la Universitat de Barcelona i diplomat en medi ambient, el 1979 fou elegit regidor de Montuïri per la Unión del Centro Democrático UCD El 1982 passà a Aliança Popular des del 1989 Partido Popular i fou vicepresident del Consell de Mallorca fins al 1987 sota la presidència de Jeroni Albertí, al qual succeí en el càrrec 1987-95, període en què fou també diputat autonòmic Fou conseller d’Obres Públiques, Transports i Mobilitat del Govern Matas i portaveu de l’Executiu 1996-99 i president del Partit Popular de les Illes Balears Novament diputat 2000, abandonà l’escó per…

Succeí 1964 el seu pare Pau I Destituí el primer ministre Papandreu 1965, acte que l’oposà al parlament En produir-se el cop d’estat militar 1967 intentà, sense èxit, un contracop el mateix any, fet que el portà a exiliar-se a Roma al desembre, encara que continuà essent considerat rei El juny del 1973 el règim dels coronels, tot implicant-lo en una conspiració, proclamà la república a Grècia, decisió ratificada per referèndum el desembre del 1974, un cop restablerta la democràcia Des d’aleshores, a Grècia fou conegut amb el nom de senyor Glücksburg i internacionalment com Constantí II de…

Ordenat de sacerdot a Roma, ocupà diversos càrrecs a la cúria romana 1899 nunci a Munic 1919 i a Berlín 1920, succeí Gasparri en la secretaria d’Estat La primera part del seu pontificat fou marcada per la Segona Guerra Mundial no aconseguí de frenar-la agost del 1939 ni evitar que hi entrés Itàlia 1940, ni que Roma fos considerada ciutat oberta per estalviar-ne el bombardeig es dedicà, doncs, a les accions humanitàries d’atenció als empresonats, de salvació de jueus —sense una condemnació oberta de la persecució racista, cosa que donà lloc a una polèmica vigent després de la seva mort— i de…

El 1960 es traslladà a Sarajevo, on freqüentà els cercles literaris, publicà un recull de poesia i fou influït pel nacionalisme serbi de Dobrica Ćosić El 1971 es llicencià en medicina El 1983 fou designat psicòleg de la selecció de futbol de l’antiga Iugoslàvia Estret collaborador de Slobodan Milošević , el 1990 s’integrà al Partit Democràtic Serbi SDS, partit que, davant les creixents reivindicacions de bosnians i eslovens, advocava per la Gran Sèrbia , i del qual esdevingué president En crear-se l’estat independent de Bòsnia i Hercegovina 1992, fou nomenat president de l’autoproclamada…

Establert amb la seva família a Barcelona 1888, fou aprenent de pintor Des de molt jove era conegut amb el motiu el Noi del Sucre Aviat es destacà per la seva inquietud política assistí a mítings obreristes i es veié atret per l’ideari anarquista Una formació autodidàctica li permeté de superar una escolarització deficient i feu evolucionar la seva ideologia cap a posicions més obertes El 1904, arran d’un míting lerrouxista, en voler intervenir-hi s’organitzà un aldarull que provocà una mort detingut, estigué empresonat nou mesos, malgrat la seva innocència Impulsà la creació del moviment de…

Llicenciat en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat de València el 1978 Afiliat a Alianza Popular des del 1989,  Partido Popular , fou cap del servei de finançament autonòmic de les Illes Balears Director general de pressupostos de la conselleria i membre dels grups de treball del Consell de Política Fiscal i Financera 1989-93, el 1993 fou nomenat conseller d’Economia i Hisenda, càrrec que deixà al juny del 1996, en ser designat president del Govern Balear  en substitució de Cristòfol Soler Bé que el PP obtingué majoria relativa en les eleccions del 1999, el Pacte de Progrés…

Fill de Fèlix Millet i Maristany , el 1978 fou elegit president de l’ Orfeó Català i des d’aquest càrrec emprengué la restauració del Palau de la Música Catalana , aleshores en un estat de deteriorament molt considerable Amb aquest objectiu impulsà, el 1983, la constitució del Consorci del Palau de la Música, format per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona substituïda el 2001 pel Ministeri de Cultura espanyol, que li atorgaren plens poders per a, com a president de la nova entitat, gestionar i administrar els recursos amb aquesta finalitat El 1990…

Vida i obra Estudià al seminari de Barcelona, es doctorà en teologia a València i es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, després que, el 1865, fos ordenat de sacerdot Escriví, des del 1869, primer amb el pseudònim Un obscurantista de buena fe , milers d’articles i uns dos-cents opuscles —en català i castellà— volent orientar popularment sobre problemes socials i religiosos Fou defensor del Syllabus i dels principis de la Revolució Francesa, sobretot a través de la seva publicació Revista Popular  1871-1916, on llançà campanyes, de ressò a tot Espanya, contra la…

Nasqué al si d’una família que ostentava la secretaria de la ciutat de València des del segle XV El seu pare, Eleuteri Torres, era un jurista eminent, jutge de la cort i oïdor del Regne de València Josep Vicent es casà amb Caterina Bonilla Tingueren tres filles Lluïsa, morta el 1727, i Maria Micaela i Josefa, totes dues monges del convent de Jerusalem, a València Josep Vicent Torres, com secretari de la ciutat de València des del novembre de l’any 1700 hagué de signar, juntament amb el comte de Villafranqueza, la capitulació de València, el 16 de desembre de 1705, davant l’exèrcit…