Resultats de la cerca

Catedràtica de terminologia a la Universitat d’Ottawa, participà activament en els canvis experimentats per aquesta disciplina des del començament de la dècada del 1990 Al llarg de la seva carrera, introduí nombroses idees innovadores en la terminologia, com, per exemple, els conceptes de base de coneixement terminològic, de context ric en coneixement i desterminologització Destaca principalment la proposta i creació de bases de coneixement terminològic concebudes com un nou mètode per a representar les relacions conceptuals entre els termes dins dels…

Professor a Würzburg, Praga, Halle, Munic i des del 1894 Berlín, s’especialitzà en psicologia de la música escriví nombroses obres sobre aquest tema i cercà de sintetitzar una teoria del coneixement amb una psicologia i una fenomenologia Entre altres obres, cal esmentar Erscheinungen und psychische Funktionen ‘Fenòmens i funcions psíquiques’, 1907, Die Anfänge der Musik ‘Els inicis de la música’, 1911 i Erkenntnislehre ‘Teoria del coneixement’, 2 volums, 1939-40

Llicenciat en dret i doctor en filosofia a la Universitat de València, fou un dels principals introductors de la filosofia analítica als Països Catalans en el segle XX Inicialment adherit a la filosofia analítica del llenguatge ordinari, després esdevingué un comentarista agut de Quine, Wittgenstein, Kant i el positivisme lògic També destacà en l’àmbit polític el 1974 ingressà en el Partit Socialista d’Alliberament Nacional PSAN, formació que després abandonà i participà en la fundació de la Unitat del Poble Valencià UPV, la qual constituí el nucli del Bloc Nacionalista Valencià Fou…

Fundador de la Schule der Weisheit, centrà el seu pensament en la recerca del sentit de la realitat, que hom pot descobrir en les diverses cultures de la humanitat, i que havia de dur l’home d’un “coneixement creador” a l’autorealització Entre les seves obres hi ha Das Gefüge der Welt ‘L’articulació del món’, 1906, Schöpferische Erkentniss ‘Coneixement creador’, 1922 i Kritik des Denkens ‘Crítica del pensament’, 1948 Les seves conferències al Conferentia Club de Barcelona tingueren un ampli ressò en el món cultural català

Professor a Heidelberg, a Frankfurt i, expulsat per Hitler 1933, a Londres, intentà de fonamentar filosòficament les teories sociològiques, estudiant sobretot la sociologia del coneixement i de la cultura A Ideology und Utopia 1936 afirmà que l’objectiu de la sociologia del coneixement és el d’explicar i interpretar les ideologies, doctrines i utopies socials mitjançant les condicions socials on han aparegut i on s’han desenvolupat Preocupat per la democràcia, rebutjà les dictadures totalitàries Interpretà, d’altra banda, la crisi política del seu temps Diagnosis of…

Estudià a Viena i a Innsbruck i a la New School for Social Research de Nova York, on es llicencià en filosofia 1955 i es doctorà en sociologia 1956 Desenvolupà l’activitat acadèmica a les universitats de Hombart, Ginebra i Nova York Doctor honoris causa per les universitats de Linköping i Ljubljana, és autor d’una obra prolífica centrada en la sociologia de la religió i la del coneixement L’obra més coneguda sobre la religió és Das Problem der Religion 1963, en què constata el pas de la pràctica religiosa a l’àmbit privat Dins la sociologia del coneixement destaquen…

Fou professor universitari 1965-74 i de l’Escola Massana de Barcelona 1966-71 de la qual després ha estat nomenat director 1980 S'ha especialitzat en el coneixement de l’art català contemporani, sobre el qual ha publicat estudis de conjunt i monografies com ara Gerard Sala, primera aproximació 1976 Elena Paredes 1978 A l’entorn de Llorens Artigas 1981, Miquel Soldevila 1987, etc Tingué al seu càrrec la secció d’art de la revista Destino 1973-75 i les publicacions especialitzades D’Art 1972-74 i Estudios Pro-Arte de la qual és director En collaboració amb Francesc Fontbona ha…

Resten onze dels seus discursos, molt útils per al coneixement de la legislació àtica

Llicenciat en Teologia per la Universitat Gregoriana de Roma i en Sociologia per la Universitat Catòlica de Lovaina Bèlgica, on s’especialitzà en sociolingüística Introduí aquesta disciplina a Catalunya i fou un dels fundadors del Grup Català de Sociolingüística a la Universitat de Prada el 1973, que es constituí el 1974 durant el VII Congrés Mundial de Sociologia de Toronto El 1975 dissenyà i dugué a terme el primer cens lingüístic, estudi que, successivament actualitzat i ampliat, esdevindria una eina imprescindible per al coneixement de l’estat del català a Catalunya i per a…

Novici jesuïta, després barnabita i, posteriorment, convertit al protestantisme, a Viena desenvolupà una gran activitat literària, passà a Leipzig i a Weimar Fou professor a Jena i a Kiel Intentà de coordinar sensibilitat, enteniment i raó mitjançant una facultat representativa En la línia kantiana cercà una unitat fonamental del coneixement, en afinitat amb les posicions de Fichte del qual rebutjà l’activisme absolut de la consciència i de Jacobi el “primat de la fe” del qual també refusà i amb un particular recurs a l’estudi del llenguatge Escriví Briefe über die kantische…