Resultats de la cerca

El 1848 es graduà d’enginyer de mines i fou professor de l’Escuela de Ingenieros de Madrid, i el 1872 es llicencià en dret Fou diputat 1869 i senador 1871 per Puerto Rico, i membre fundador de la Sociedad Abolicionista Española, oposada a l’esclavitud a les colònies En el terreny econòmic es mostrà lliurecanvista, i donà cicles de conferències a l’Ateneo de Madrid, com Libertad de comercio curs 1857-58, La reforma aduanera 1864-65, etc, algunes de les quals foren publicades També fou musicògraf fou un dels primers introductors de les òperes de Mozart a Madrid i donà conferències de tema…

Fill del doctor en dret Bonaventura Tolrà, ingressà al seminari 1745 i s’ordenà de sacerdot 1758 Nomenat arxipreste de Prada i vicari del bisbe d’Elna, intentà de reformar l’administració eclesiàstica, però davant l’oposició sorda que hi trobà optà per passar a Molig com a vicari 1762-73 més tard ocupà càrrecs a Vinçà, Prada i Espirà de Conflent El 1790 es negà a jurar la constitució civil del clergat i hagué d’exiliar-se Probablement s’establí a Barcelona Redactà dos volums en català, titulats Conferències sobre la religió i Conferències sobre la constitució de l’Assemblada o convenció…

Llicenciat per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona 1971 Juntament amb Pere Riera, Pim Casals i Lluís Josa fundà el grup de disseny Viceversa 1968 El 1972 creà, juntament amb Vicenç Miranda i Eulàlia González, Varis Arquitectes, SL, grup que desenvolupa projectes d’arquitectura, urbanisme i creació d’espais efímers i museogràfics Entre el 1972 i el 1974 fou responsable d’exposicions i conferències a la delegació barcelonina del Collegi Oficial d’Arquitectes de Catalunya COAC Des del 1975, s’ha dedicat a la docència, impartint assignatures a l’Escola Tècnica Superior d’…

Entre el 1935 i el 1936 visqué a Catalunya, on feu d’entrenador del Club d’Escacs Barcelona i realitzà diverses exhibicions, classes magistrals i conferències arreu del país

Amb esperit ecumènic i reformador, impulsà la renovació de l’Església anglicana, presidí les conferències de Lambeth 1948 i 1958 i animà la creació del Consell Ecumènic de les Esglésies

Vida Metge i membre de la Societat Astronòmica de Barcelona, l’any 1915 oferí a la Universitat de Barcelona tres xerrades intitulades Conferencias sobre cinematografía científica , pioneres a l’Estat espanyol Hi tractà des de la llanterna màgica fins a la cinematografia científica que enregistra els moviments d’objectes o éssers per tal d’estudiar-ne els comportaments S’enfrontà al cinema que dona una sensació de relleu i amb les experiències acadèmiques que sobre aquest tema feu August Pi i Sunyer des de 1906, així com amb el cinema en color Les conferències magistrals foren illustrades amb…

Fuster d’ofici, introduí a Mislata les Conferències de Sant Vicenç de Paül, a València 1861 la Germandat del Santíssim Sagrament, una casa de vocacions eclesiàstiques i, el 1884, el Patronat de la Joventut Obrera

D’infant anà a residir a Barcelona Estudià a l’Escola Municipal de Música i fou assessorat per Felip Pedrell Exercí la crítica musical i féu una brillant carrera de concertista També pronuncià conferències sobre temes musicals

Especialitzat en temes sociològics i ecològics, pronuncià conferències i publicà nombrosos articles i els llibres La casa sin tejado 1970, Ruta y patria del Quijote 1972, La sexualidad femenina 1975 i Informe sexual de la mujer española 1978

Crític de Darwin, escriví llibres i pronuncià conferències procurant de rebatre la teoria de la selecció natural Entre les seves obres es destaquen On the Genesis of Species 1871, Nature and Thought 1882 i The Origin of Human Reason 1889