Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
Filibert I d’Orange
Història
Príncep d’Orange de la dinastia dels Chalon-Arlay, fill del comte Joan IV de Chalon.
El 1517 Francesc I de França li confiscà el principat En morir el conestable duc de Borbó durant el saqueig de Roma 1527, el succeí al capdavant dels exèrcits imperials d’Itàlia ocupà el castell de Sant'Angelo, i imposà duríssimes condicions al papa Virrei de Nàpols 1528-30, forçà els francesos a retirar el setge que havien posat a Nàpols
Carles de Fiveller de Clasquerí i de Torres
Història
Cavaller d’Almenara Alta.
Fou capità de la Coronela de Barcelona el 1697, durant el setge de la ciutat, i de nou el 1706, en un atac de Felip V a partir del 1713 tingué un paper destacat entre els partidaris de la resistència a ultrança En l’assalt final de l’11 de setembre fou un dels qui portà la bandera de Santa Eulàlia Felip V li confiscà els béns
Bernat Castelló
Història
Burgès.
Diputat de la generalitat 1461-63 per l’estament reial, lloc des del qual intervingué en nombroses ocasions en la lluita contra la monarquia durant la guerra civil del 1462 al 1472 El 1463, en desacord amb la política del Consell del Principat, fugí de Barcelona i es dirigí a Perpinyà, on posseïa els seus béns patrimonials Fou cònsol d’aquesta última ciutat 1473-74 i animador de la resistència perpinyanesa durant el setge de les tropes franceses 1474-75 Lluí s XI li confiscà els béns
Gustau I de Suècia
Història
Rei de Suècia (1523-60), el primer de la dinastia dels Vasa.
Presoner dels danesos, el 1519 fugí a Suècia, on dirigí la lluita d’emancipació Després de l’expulsió dels danesos fou proclamat rei pel Riksdag de Strängnas 1523 Convertit al luteranisme, confiscà els béns de l’Església Catòlica per pagar les despeses de la guerra d’alliberament Practicà una política centralitzada, i reprimí els avalots populars Dalecàrlia, 1533 Convertí Suècia en un estat monàrquic hereditari Örebro, 1540 per línia masculina 1544 Signà tractats amb França 1544 i amb Rússia, que, juntament amb un exèrcit permanent i una forta armada, asseguraren la integritat del nou estat
Carles de Llar i Teixidor
Història
Senyor de Llar, Toès, Flaçà, la Guàrdia i Marinyans.
Establert a Vilafranca de Conflent, s’hi casà amb Anna Mde Pasqual-Cadell, filla del senyor de Serinyà i Joncet El 1671 rebé de Carles II el privilegi de noble del Principat de Catalunya En descobrir-se la conspiració de Vilafranca de Conflent fet que hom atribuí a la delació de la seva filla Agnès el seu cosí Manuel Descatllar i Dessoler i ell, ensems amb d’altres, foren torturats, però en cap moment no confessaren res hom els donà garrot a la plaça de la Llotja, de Perpinyà, i els confiscà els béns
Nabis
Història
Rei d’Esparta.
Fill i, probablement, successor del monarca Demarat que havia estat deposat, s’emparà del poder el 206 aC Continuador del programa de reformes internes de Cleòmenes III, confiscà les terres i en féu una nova distribució Volgué reorganitzar la potència militar espartana per combatre la Lliga Aquea , però no ho aconseguí, malgrat les seves temptatives d’entesa amb Filip V de Macedònia, amb els romans, amb Antíoc III de Síria i amb els etolis Malvist pels seus intents d’efectuar una revolució social violenta, morí víctima d’un cop d’estat, el 192 aC
Guerau de Peguera i de Berardo
Història
Política
Polític.
Fill de Lluís de Peguera i de Llaudes, senyor de Foix i de Torrelles, senyories que heretà Des del seu matrimoni amb Maria d’Aimeric i d’Argençola signà habitualment Guerau de Peguera-Aimeric El 1684 era capità de la Coronela de Barcelona Adoptà una actitud contrària a Felip V a les corts de Barcelona de 1701-02 i passà al bàndol austriacista en iniciar-se la guerra de Successió El 1711 li fou concedit el títol de marquès de Foix pel rei arxiduc Carles III Participà en la resistència de Barcelona contra Felip V 1713-14, el govern del qual li confiscà els béns i li cremà el títol
Joan Pagès
Història
Vicecanceller de Catalunya (a 1456-84).
Fill del doctor en lleis i burgès de Perpinyà Galderic Pagès Alfons el Magnànim el nomenà assessor del governador dels comtats de Rosselló-Cerdanya Conseller de Joan II, el 1462 era a la Força de Girona durant el setge del comte de Pallars Arran, però, de la dominació francesa dels comtats, el 1466 hom li confiscà els béns la baronia de Sant Joan de Pladecorts que havia comprat als Oms el 1459 i saquejà la seva casa de Perpinyà i hagué d’exiliar-se El 1469 era amb el rei en les negociacions del casament del príncep Ferran amb Isabel de Castella Fou executor testamentari de Joan II Ferran II…
Georg Ludwig Kinsky
Música
Musicòleg alemany.
De formació musical autodidàctica, a partir del 1898 visqué a Berlín, on treballà en una botiga de música i en un negoci de llibres antics El 1908 fou nomenat assistent a la Biblioteca Estatal de Prússia i en 1909-27 dirigí el Museu Heyer d’Història de la Música a Colònia En la universitat d’aquesta ciutat es doctorà el 1925 amb una dissertació sobre els instruments de vent de doble canya El 1944, el règim nazi li confiscà tots els seus béns i el condemnà a un any de treballs forçats, fet que perjudicà greument la seva salut De retorn a Berlín, el 1945, es dedicà a elaborar un catàleg temàtic…
Pere de Foix
Cristianisme
Cardenal.
Conegut per el Vell Fill de la comtessa Elisabet I de Foix i d’Arquimbald de Grailly Bisbe de Comenge, Tarbas, Lescars i Albano i arquebisbe d’Arle 1450-63, fou creat cardenal per Benet XIII el 1409 Disputà sobre el bisbat d’Urgell amb Arnau Roger de Pallars, patriarca d’Alexandria Prengué part en el concili de Constança 1414-18, i malgrat haver estat partidari del papa Luna, contribuí a la seva deposició En ésser elegit papa Martí V, aquest l’envià com a legat als regnes hispànics el 1425, el 1427 i el 1429 Amb Alfons de Borja després papa Calixt III obtingué la renúncia a la tiara de…