Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
‘Abbās Hilmī II d’Egipte
Política
Kediv d’Egipte des del 1892.
Fins al 1895 intentà una política independent, però els britànics li imposaren el dòcil primer ministre Muṣṭafa Fahmī Durant el seu govern les tropes angloegípcies conqueriren el Sudan 1898 Fou destituït per la Gran Bretanya en esclatar la Primera Guerra Mundial 1914
Publi Corneli Escipió
Història
Política
Cònsol el 218 aC.
Dirigí l’expedició naval que havia de desembarcar a Empúries, amb el seu germà Gneu , però romangué a Marsella Massàlia davant l’avanç d’Anníbal a Itàlia L’any següent desembarcà a Tàrraco, ja conquerida per l’exèrcit de Gneu, i junts conqueriren Sagunt 212, però foren derrotats i morts quan continuaven l’atac cap al sud
Pau Miralles
Història
Guerriller.
El 1822 s’alçà a Cervera contra el règim constitucional Amb el seu fill homònim, reuní una partida d’uns tres-cents homes, que atacaren les forces del govern Impedí, però, que el guerriller Romanillos incendiés la Universitat de Cervera, on s’havia refugiat la guarnició liberal Fou per iniciativa seva que diverses partides reialistes atacaren i conqueriren la Seu d’Urgell, on s’establí la regència reialista
al-Walid ibn ‘Abd al-Malik ibn Marwān
Història
Sisè califa omeia de Damasc (705-715).
Tingué la collaboració d’excellents lloctinents, que ampliaren considerablement el califat Qutayba ibn Muslim consolidà 713 l’ocupació de la Transoxiana, Muḥammad ibn Qāsim s’emparà del Sind presa de Multan, 713 i, a l’W, Mūsà ibn Nuṣayr i Ṭāriq ibn Ziyad conqueriren Al-Andalus fins a Narbona 713 En política interior, conclogué la reorganització de l’agricultura iniciada pel seu pare i fou un gran urbanista ampliació de les mesquites de Medina i la Meca i de l’anomenada dels Omeies, de Damasc Començà la substitució de funcionaris bizantins per musulmans
Aḥmadu Seku
Història
Cap musulmà tekrur.
Fill d’al-Hagg ‘Umar, esdevingué soldà de Ségou el 1862 i, a la mort del seu pare ~1864, cap de l’imperi tekrur del Sudan, que aconseguí de restaurar, a desgrat de les revoltes dels seus germans i dels caps fulbe i bambara, que li eren feudataris Entrà en relacions amb els francesos tractats del 1880 i del 1887, però aquests, comandats per Archinard, declararen obertament la guerra i conqueriren, successivament, Ségou Vosebug i Koniak 1890, Nioro 1891, San i Ajenné 1893, a desgrat que contra ells s’havien unit tots els pobles de la regió Aḥmadu, aleshores, es refugià a la cort…
Khildebert I de París
Història
Rei franc de París (511-558).
Fill tercer de Clodoveu I i de Clotilde Heretà el territori entre el Sena i el Loira, amb París per capital Ell i el seu germà petit, Clotari I de Soissons, assassinaren 530 llurs nebots Teodebald, Guntar i Clodoald, fills del germà segon, Clodomir I d’Orleans mort el 524, per tal d’apoderar-se de llur regne Intentà aleshores d’assassinar Clotari I i provocà la revolta del seu fill Cramne Unit de nou amb Clotari I, vencé 531 el rei visigot Amalaric II, marit de llur germana Clotilde, i conqueriren el regne dels burgundis En morir sense fills mascles, Clotari I s’apoderà del seu…
Enric III
Història
Emperador romanogermànic (1046-56).
Rei de Germània i d’Itàlia 1039, fou coronat emperador a Roma, per Climent II, com a successor del seu pare, Conrad II Enfortí l’autoritat reial i lluità contra l’alta noblesa feudal L’any 1046 desposseí tres papes rivals Gregori VI, Silvestre III i Benet IX, i designà després successivament papes germànics fidels a la idea imperial Climent II 1046, Damas II 1047, Lleó IX 1049 i Víctor II 1055 Afavorí els intents de reforma de l’Església, i particularment l’orde de Cluny Assegurà la sobirania germànica a Bohèmia 1041 i a Hongria i Polònia 1045 S'hagué d’enfrontar amb algunes reaccions contra…
Bertran I de Tolosa
Història
Comte de Tolosa (1096-1105) i de molts altres feus.
Era fill de Ramon IV, el qual, en marxar amb la primera croada a Terra Santa, li deixà el comtat 1096, que defensà, ajudat pel seu cosí Guillem II de Cerdanya, contra Guillem IX de Poitiers, duc d’Aquitània 1098 Collaborà amb Bernat Ató, vescomte de Besiers, en la presa de Carcassona A la mort del seu pare 1105, el seu germanastre Alfons Jordà fou reconegut com a comte de Tolosa Bertran se n'anà al Líban i pactà amb Guillem II, comte de Cerdanya, el repartiment del comtat del Líban que aquest retenia des del 1101 Ambdós conqueriren Trípoli el 1109 Guillem II fou mort, sembla, per…
Ramon IV de Pallars Jussà
Història
Comte de Pallars Jussà (~1011-47), fill gran del comte Sunyer I de Pallars.
Associat al govern pel seu pare des de vers el 1006, heretà, conjuntament amb el seu germà Guillem, la totalitat del comtat, que es repartiren Ramon IV es quedà el Pallars Jussà, que era la part meridional més rica i més poblada i amb més possibilitats d’expansió, i Guillem el Pallars Sobirà En el seu temps, els urgellesos, comandats per Arnau Mir de Tost, li prengueren la iniciativa i conqueriren als sarraïns la conca de Tremp, la serra de Montsec i la vall d’Àger 1030-40 Encara que les terres de la conca foren posades, sembla, sota la senyoria de Ramon IV, que degué collaborar…
Simeó I de Bulgària
Història
Tsar dels búlgars (893-927).
Fill tercer del príncep Borís I, succeí el seu germà el príncep Vladimir I, destituït pel pare pel fet d’haver-se inclinat cap al paganisme, i prengué el títol de tsar Admirador de la cultura grega, que havia conegut a Constantinoble, regnà en un país de gran prosperitat comercial, contra la qual atemptaren uns edictes de l’emperador Lleó VI Les reclamacions búlgares no foren escoltades i esclatà la guerra Simeó obtingué la victòria Els hongaresos, aliats dels grecs, entraren pel nord i derrotaren els búlgars Després d’un període de pau, en el qual floriren les arts i les lletres, en morir…