Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
Carl Gustav Carus
Pintura
Filosofia
Filòsof, metge i pintor autodidacte i teòric de l’art alemany.
Seguidor de la filosofia de la natura de Schelling Proclamà la importància essencial de l’inconscient en el coneixement de la vida conscient de l’ànima en el seu llibre Psyche 1846 La seva pintura, minuciosa i desigual, influïda per KD Friedrich, fou, en consonància amb les seves idees filosòfiques, onírica i fantasiosa, la qual cosa el fa un dels pocs precursors conscients del superrealisme Teòric destacat del Romanticisme pictòric — Briefe über Landschaftsmalerei ‘Cartes sobre la pintura de paisatge’, 1831—, preconitzà la integració humil de l’home en el paisatge
Ervigi Marc
Cristianisme
Història del dret
Jurista i bisbe auxiliar de Barcelona (~1002).
Conegut també amb el nom simple de Marc Potser d’origen foraster, el 975 era escriptor notari i sacerdot Actuà d’assessor jurídic dels bisbes Vives i Aeci Redactà un gran nombre de documents notarials i alguns de caire litigiós, més en consonància amb el títol de jutge, que emprà sempre a partir del 988 Gaudí de la confiança de les famílies comtals, especialment d’Oliba Cabreta, que el reclamà la vetlla de partir cap a Montecassino 987/988 Jutge benigne segons un contemporani, contribuí a la formació científica del famós jurista Ponç Bonfill Marc, suposat fill seu sense prou…
Tomàs d’Aquino
Música
Teòleg dominicà italià.
Tot i que no elaborà cap tractat específicament consagrat a la música, la seva ingent obra inclou nombrosos comentaris que hi fan referència Bona part d’aquests comentaris giren entorn del debat, d’arrel augustiniana, sobre la legitimitat del cant en la litúrgia cristiana Segons la seva opinió, el cant fa viure amb més intensitat la pregària i, per tant, genera un clima de pietat que disposa a l’adoració i a l’amor de Déu D’altra banda, l’experiència musical és útil per a estudiar qüestions estrictament teològiques Així, la consonància serveix en certs casos per a definir la…
Leonhard Euler
Música
Físic i matemàtic suís.
Ha estat un dels científics més prolífics i amb interessos més diversos Amb J Bernoulli, JB D’Alembert i altres investigadors, establí els fonaments matemàtics i físics de l’acústica actual i, mitjançant les seves aportacions al càlcul diferencial, feu una contribució fonamental a l’estudi de la propagació de les ones sonores S’ocupà també de qüestions com l’harmonia i la teoria musical Vers el 1726 escriví Dissertatio physica de sono , on estudià els diferents tipus de vibracions de l’aire i dels cossos que donen lloc als sons El 1739 publicà el tractat Tentamen novae theoriae…
Francisco de Salinas
Música
Teòric i organista castellà.
Cec des dels primers mesos de vida, les seves aptituds musicals l’inclinaren vers l’estudi de l’orgue Ingressà a la Universitat de Salamanca, on cursà estudis de grec, llatí, arts i filosofia L’any 1538 acompanyà a Roma l’arquebisbe Pedro de Sarmiento quan aquest fou nomenat cardenal A la capital italiana s’ordenà de sacerdot i gaudí de la protecció dels papes Pau III i Pius IV Romangué a Itàlia durant vint anys, ocupant càrrecs com el d’organista del virrei de Nàpols 1553-58 Retornà a Castella i fou organista de les catedrals de Sigüenza 1559-63 i Lleó 1563-67 Entre el 1567 i el 1584 ensenyà…
Eunice Kennedy Shriver
Sociologia
Activista i filantropa nord-americana, de nom de soltera Eunice Mary.
Filla de Joseph Patrick Kennedy i cinquena de nou germans entre els quals John Fitzgerald Kennedy , Robert Kennedy i Edward Moore Kennedy , el 1943 es graduà en sociologia a la Universitat de Stanford i posteriorment treballà en programes socials i per a disminuïts i associacions benèfiques Casada amb el polític demòcrata Sargent Shriver, ambaixador a França en 1968-70 i candidat a la vicepresidència del Partit Demòcrata el 1972 El 1957 accedí a la vicepresidència de la Fundació Joseph P Kennedy, des de la qual donà un fort impuls a la recerca sobre la disminució psíquica i al suport a la…
Janet Yellen

Janet Louise Yellen
© Federal Reserve Bank of San Francisco
Economia
Economista nord-americana.
Graduada a la Brown University 1967, es doctorà a la Universitat de Harvard 1971, on fou professora assistent fins l’any 1976 Després d’un any com a economista a la Reserva Federal 1977-78, impartí la docència durant dos anys a la London School of Economics i, posteriorment, a la Universitat de Califòrnia, Berkeley 1980-94 Membre del consell de governadors de la Reserva Federal 1994-97, en 1997-99 presidí el consell d’assessors econòmics de la Casa Blanca i en 2004-10 el banc de la Reserva Federal de San Francisco Aquest any fou nomenada vicepresidenta de la Reserva Federal , i a l’octubre…
Joan de Garlàndia
Música
Teòric de la música francès actiu vers el 1240.
Vida Segons sembla, estigué vinculat a la Universitat de París com a magister Les seves grans aportacions són en el camp de la teoria de l' ars antiqua Fou l’autor de dos importants tractats teòrics De musica plana i De mensurabili musica , sobre cant pla i polifonia respectivament Alguns investigadors han postulat l’existència de dos autors amb el mateix nom, Joan de Garlàndia el Vell i el Jove, que haurien escrit un tractat cadascun Tot i que en cap de les tres còpies conservades del primer tractat no apareix el nom de Joan de Garlàndia, la seva autoria sembla demostrada per les…
Lluís d’Averçó
Literatura catalana
Dret
Escriptor i home de lleis.
Vida i obra Fou conseller de Barcelona el 1395 i el 1403, i durant l’Interregne li foren encarregades algunes missions pel parlament de Catalunya Joan I el designà, el 1393, amb Jaume Marc, jutge del consistori poètic de Barcelona És autor del Torsimany , tractat teòric i gramatical, seguit d’un diccionari de rimes, conservat a la Real Biblioteca d’El Escorial, i probablement autògraf Segurament no tingué difusió, però és important perquè recull allò que a l’època era considerat vàlid per a l’art de trobar, i té interès per a la comprensió de la poesia cortesana anterior a Ausiàs Marc…
,
Kim Jong-il
Política
Polític nord-coreà.
Fill de Kim Il-sung , que el nomenà successor seu el 1980 El 1973 fou designat cap d’organització i propaganda del partit, i el 1991 comandant en cap de l’exèrcit A la mort del seu pare 1994, bé que fou presentat com a nou líder del país, tingué dificultats per a consolidar la seva posició fou nomenat secretari general del Partit Comunista 1997 i president de la Comissió de Defensa Nacional 2000, però no president, càrrec que ha restat vacant en consonància amb el títol de “líder etern” atorgat al seu pare el 1998 Pressionat per una gravíssima crisi econòmica conseqüència de l’…