Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Luigi Pulci
Literatura italiana
Poeta italià.
Fou protegit per Lorenzo de Mèdici i, posteriorment, pel príncep Roberto di Sanseverino A més de les Lettere que descobreixen la seva personalitat sentimental i sovint amarga, i d’alguns poemes menors com la Beca da Dicomano, Frottole i la Giostra , és autor de l’important poema Morgante , en 28 cants, escrit a petició de Lucrezia Tornabuoni i compost en dos períodes diferents La primera part constava de 23 cants el Morgante maggiore i segueix l’estructura d’un romanç anònim, l' Orlando , que ell varia i enriqueix amb les figures del vell món cavalleresc, que es converteix en un…
Carlo Tessarini
Música
Violinista i compositor italià.
El 1720 constava com a violinista a la catedral de Sant Marc de Venècia, i des del 1733, a la catedral d’Urbino També exercí en altres ciutats, com ara Brno, Roma i, probablement, París El 1747 s’establí a Holanda, país on romangué fins la seva mort La producció musical de Tessarini és exclusivament instrumental i comprèn més de vint sèries de sonates per a violí solista i sonates en trio, concerts i simfonies per a instruments de corda El seu estil denota la influència d’A Vivaldi i en la seva escriptura ja s’aprecien trets de l’estil galant Les obres de Tessarini són,…
Jean Baptiste Loeillet
Música
Compositor, flautista i intèrpret flamenc d’oboè.
Sovint se’l confon amb el seu cosí Jean Baptiste Loeillet, l’anomenat Loeillet de Gant Prop del 1705 s’establí a Londres i el 1708 constava com a principal intèrpret d’oboè i flautista a l’orquestra de l’òpera del Queen’s Theatre, a Haymarket Gaudí d’un gran prestigi com a professor de clavicèmbal i la tradició li atribueix l’haver posat de moda la flauta travessera a Anglaterra Les seves nou suites de lliçons per a clavicèmbal o espineta estan escrites en la tradició compositiva anglesa per a instruments de tecla, encara que no assoleixen la qualitat dels seus contemporanis J…
Ramon de Torroella
Cristianisme
Primer bisbe efectiu de Mallorca.
Fill de Pere de Torroella, senyor de Torroella de Montgrí, i germà de Bernat de Santaeugènia i de Guillem de Montgrí Fou elegit per comissió papal, el 1237, pels bisbes de Lleida i de Vic i per Ramon de Penyafort després de molt de temps de discussions amb els bisbes de Barcelona que pretenien de tenir jurisdicció sobre Mallorca Aquesta raó impediria que l’abat de Sant Feliu de Guíxols, Bernat, que constava com a bisbe electe de Mallorca des del 1232, es pogués possessionar de la diòcesi El bisbe Ramon començà les seves actuacions el 1238 Obtingué moltes butlles papals per a…
Francesco Mancini
Música
Compositor italià.
El 1688 constava com a alumne d’orgue al Conservatorio de la Pietà dei Turchini, a Nàpols, on exercí d’organista entre el 1694 i el 1702 El seu primer reconeixement com a compositor el rebé quan presentà la seva òpera Ariovisto 1702 El 1703 intentà, sense èxit, aconseguir el càrrec de director musical a la cort de Nàpols, lloc ocupat per Alessandro Scarlatti El 1707, després de la composició d’un tedèum i la seva posterior interpretació dirigida per ell mateix, obtingué la plaça de director musical amb el comte Wirrico Daun A més de la seva feina al servei d’aquest aristòcrata,…
Jaume Febrer
Música
Orguener mallorquí.
Fill de Jaume Febrer de Manacor, el 1476 signà un contracte d’aprenentatge amb Joan Ximenes Garcés, orguener aragonès establert a Saragossa Posteriorment, de tornada a Mallorca, fabricà, entre altres, els orgues de Sant Domingo de Palma 1494, de Muro 1495, de la seu, del palau de l’Almudaina 1498 i 1506 i el primer orgue de Sóller 1499 Alguns anys més tard es desplaçà a Barcelona, on construí l’orgue del convent de Santa Caterina 1510 L’instrument de la seu mallorquina fou el model, durant els segles següents, de l’orgue mallorquí La seva façana d’estil gòtic aragonès, amb alguns retocs,…
Evelyn Berezin
Electrònica i informàtica
Informàtica, inventora i empresària nord-americana.
Filla d’immigrants judeorussos, el 1946 es graduà en física per la Universitat de Nova York Abandonà el doctorat poc abans d’acabar-lo 1950 Casada el 1951, conservà el cognom de soltera per a finalitats professionals Aquest any s’incorporà a l’empresa Electronic Computer Corporation, on es dedicà al disseny de sistemes de processament de dades per a aplicacions diverses, generalment de comptabilitat, però també, entre d’altres, militars càlcul de projectils per al Departament de Defensa i d’apostes El 1957 passà a una altra companyia, Teleregister, en la qual el 1960 desenvolupà el primer…
Polibi
Historiografia
Historiador grec.
Després de la victòria de Pidna 168 aC, els romans el deportaren a Roma, on romangué durant set anys A la capital, fou ben rebut pels cercles de l’alta noblesa romana i establí una profunda amistat amb Escipió, el qual possiblement acompanyà en l’expedició a Cartago, i més tard a Hispània Morí a conseqüència d’una caiguda de cavall Hom no ha conservat una sèrie d’obres seves menors, dedicades a temes biogràfics o de tècnica militar resta, en canvi, una tercera part de la seva gran obra historiogràfica, que constava de quaranta llibres, i en la qual volgué ressenyar els fets…
Adrià Ferran i Vallès
Escultura
Escultor.
A vint anys era ja agremiat i tenia taller propi feu imatgeria per al convent de dominicans de Santa Caterina de Barcelona Afecte al director de l’Escola de Nobles Arts, l’escultor Jaume Folc i Costa, anà amb ell a Mallorca el 1809, per no sotmetre’s a la tutela francesa, i hi assolí un gran prestigi Obrí, a Palma Mallorca, un obrador d’estatuària i mobiliari tallà crucifixs, imatges i ornats per a les catedrals de Palma i d’Eivissa, per a diverses parròquies mallorquines i per a l’església de la cartoixa de Valldemossa creà per a aquesta el Sant Bru que ara figura a la seu mallorquina, un…
Josep Castelltort i Ferrer
Cinematografia
Cineasta amateur.
Vida A catorze anys entrà a treballar al sector tèxtil Més conegut amb el renom d’El Truco, destacà de ben jove com a artista polifacètic cineasta amateur , fotògraf, dansaire La seva dèria pel cinema s’inicià amb l’aparició del 9,5 mm a la meitat de la dècada del 1920 Després de diverses cintes menors, el seu primer èxit fou La capsa de llumins 1944, realitzada amb Ignasi Castelltort, que guanyà una medalla d’argent i el premi al millor desenvolupament discursiu en el Concurs Nacional de Cinema Amateur del CEC Després feu Cupido 1945, amb Antoni Moncunill com a director escènic, que rebé el…