Resultats de la cerca

Fou enginyer i tingué diversos càrrecs oficials a Barcelona i, entre altres ciutats, a Madrid La seva traducció castellana, en prosa fora de la Balada de Mallorca i el Somni d’Isabel , de L’Atlàntida de Verdaguer 1878 acompanyà la primera edició de la versió revisada del poema Traduí també Rubió i Ors, Frederic Soler i Guimerà Com a poeta, optà en llengua castellana pels Cantares 1866, conreats continuadament sota diferents títols, recollits a El libro de los cantares , 1909, un gènere de forma fixa la copla d’origen o assimilació popular Per altra banda, i en contradicció potser…

Vida i obra Feu els estudis de grau mitjà i de dret a Barcelona, on es llicencià el 1860 i on residí quasi continuadament fins el 1910 A Arenys s’havia donat a conèixer, entre el 1853 i el 1855, com a autor teatral amb l’estrena de les seves primeres comèdies cosmopolites en llengua castellana, però entre el 1856 i el 1869 n’estrenà a Barcelona, habitualment a la Societat El Pireu, després anomenada Melpòmene, en la qual dirigí el portaveu “Las Candilejas” 1856-57 foren publicades, entre d’altres, Fruta del siglo , 1855, i, la de més èxit, també a Madrid, la comèdia de màgia…

Filla del duc Cristià August d’Anhalt-Zerbst el seu nom era Sofia Augusta El 1745 es casà amb el gran duc Pere, nebot de la tsarina Elisabet i hereu del tron Pere III El matrimoni fou un fracàs i els amants de Caterina se succeïren continuadament fins a la seva mort Pocs mesos després de l’accessió de Pere III al tron 1762, Caterina aprofità el descontentament de la noblesa i promogué, ajudada per Orlov, l’aixecament de la guàrdia imperial Pere III abdicà i es retirà al camp, on fou assassinat al cap d’una setmana Caterina, convertida en emperadriu de Rússia, ambicionà de…

Estudià al seminari de Vic, des d’on participà en les activitats tardanes de l’Esbart de Vic, en les del Círcol Literari continuadament fins el 1891 i en les de la Joventut Catòlica, i hi fundà la revista quinzenal  L’Almogàver 1882 L’any següent deixà la carrera eclesiàstica i se n’anà a Barcelona, on estudià dret a la Universitat de Barcelona s’hi llicencià el 1892 i feu de corresponsal del setmanari vigatà La Veu del Montserrat , on també publicà poemes Collaborà a La Renaixença i a La Illustració Catalana  El seu cosí Jacint Verdaguer el recomanà per fer de mestre de llatí…

Fill d’un modest obrer del carrer de la Calatrava de Palma i germà de Gabriel , Bartomeu , Miquel i Francesc Estudià a l’Institut Balear, i el 1868 anà a Madrid, on es llicencià en dret La coneixença dels germans de Germán Gamazo, companys d’estudi, li permeté de treballar, a partir del 1872, en el despatx d’aquest posteriorment treballà també per Álvarez Bugallal i per a Gallostra El 1878 es casà amb Constancia Gamazo, germana petita de Germán, i el 1881 inicià la carrera política, en ésser elegit diputat liberal per Mallorca, gràcies al suport del govern liberal en especial d’Alonso…

Net de Francesc Puig i Alfonso Després d’una greu malaltia, durant la qual ja feu algun dibuix 1940-42, cursà estudis de dret 1943-46 Passà fugaçment per l’acadèmia de dibuix de Nolasc Valls El 1948 fou cofundador de Dau al Set , on collaborà i formà part del Grup Taüll Exposà als primers Salons d’Octubre , participà en una exposició renovadora de Cobalto 49 i al VII Salón de los Once, de Madrid 1949 Feu la seva primera exposició individual a les Galeries Laietanes i, becat per l’Institut Francès, anà a París 1950, des d’on aconseguí d’exposar al concurs internacional Carnegie de Pittsburgh…

Vida i obra Obtingué el grau de batxiller en dret 1844 a la Universitat de Barcelona, però no continuà els estudis i es dedicà a la literatura i a l’activisme periodístic, en oposició a la voluntat de la seva mare Balaguer s’havia proposat imposar-se com a escriptor i per a això desplegà una intensa i diversificada activitat com a professional de les lletres La mort de Jaume ↑ Tió i Noè , el 1844, el posà al capdavant del romanticisme liberal, que havia quedat desintegrat per transfuguisme cap al moderantisme i l’historicisme o per exili o trasllat a altres terres en imposar-se el nou ordre…