Resultats de la cerca

Elegit papa a la mort d’Alexandre V, convocà un concili per condemnar les doctrines de Wycliff Pressionat per l’emperador Segimon a convocar el concili de Constança per acabar el Cisma d’Occident, hi fou deposat, comptat com a antipapa i empresonat Martí V el reintegrà al cardenalat

Bisbe de Condom 1760 i arquebisbe de Tolosa 1763 A l’assemblea de notables 1787 criticà asprament la gestió financera de Calonne, que substituí com a ministre de finances Tanmateix, hagué de continuar la mateixa línia del seu predecessor impost territorial i hagué de convocar els Estats Generals 1788 Dimití el mateix any

Com a governador dugué a terme la fortificació de la frontera, sobretot a Jaca i Aïnsa Durant la lloctinència, continuà, en va, les gestions iniciades pel seu antecessor, Lanuza, per a convocar un parlament que votés un subsidi per a fer cara al perill turc finalment el rei convocà corts a Girona i Tortosa, després de les quals fou confirmat en el càrrec Cessà, però, al cap de poc temps Pot ésser identificat amb Juan Hernández de Heredia i de Bardaixí, primer comte de Fuentes 1508

Coronel, el 1843 formà part de les tropes que es revoltaren contra Espartero Partidari de convocar una junta central per democratitzar les constitucions polítiques del país, fou el principal cap militar a Catalunya durant l’alçament de la Jamància 1843-44 Publicà la novella El monge gris o los catalanes y aragoneses en Oriente, estudio de costumbres de la Edad Media 1863 A part altres composicions inèdites, escriví l’òpera El Guerrillero 1863, el llibret de la qual fou traduït a l’italià per Angela Grassi

Doctor en dret i format en el camp radical, fou membre de l’assemblea constituent del 1946, i també senador Formà part, entre el 1947 i el 1957, de diversos governs de la Quarta República i, en constituir-se el renovat Parti Socialiste 1971, passà a ésser-ne secretari general Candidat a la presidència de la república el 1965 i el 1974, el 1981 assolí el càrrec, amb el suport del conjunt de l’esquerra Aplicà un programa de caràcter accentuadament socialitzant nacionalització de grans empreses i institucions financeres, augment de les mesures de protecció social, que fou en part revisat…

Estudià teologia a Lleida Monjo de Poblet, fou elegit abat el 1636 Al final del primer abadiat 1640 Felip IV es cartejà amb ell car pretenia d’anar a viure a Poblet durant la cort que havia de celebrar-se a Montblanc, però que no arribà a convocar-se El 1644 fou elegit per a un segon quadrienni El seu govern coincidí amb la guerra dels Segadors i fou una època dura de privacions per al monestir Ell mateix fou assaltat i robat per soldats francesos quan el 1645 es dirigia a Barcelona El 1646 fou nomenat vicari general de tots els monestirs cistercencs, masculins i femenins, del…

Advocat, s’afilià al partit social-revolucionari i fou elegit a la duma el 1912 Després de la revolució de febrer del 1917 fou nomenat ministre de justícia, i pel maig del mateix any, ministre de la guerra Com a tal, dirigí l’anomenada “ofensiva Kerenskij” a Galítsia, el fracàs de la qual provocà les revoltes de juliol Succeí el príncep L’vov com a cap del govern provisional, cercant suport en els aliats occidentals La temptativa de cop d’estat del general Kornilov, frustrada per la decidida acció dels bolxevics, debilità la seva posició Intentà de convocar l’assemblea…

Durant la guerra de Successió fou un dels tresorers de l’exèrcit de Felip V que ocupà València el 1707 Fou comissari ordenador de finances 1707-11 i superintendent 1711-13 del País Valencià, on intentà debades de consolidar els imposts castellans com l’alcabala i d’altres introduïts per la Nova Planta Fou intendent general de Galícia 1713-16 i de Catalunya 1716-17 i 1720-24, on hagué de reduir la pressió del cadastre i renunciar 1720 a sancionar els qui no l’havien pagat Hagué de convocar una assemblea de procuradors un per cada sotsdelegació de la superintendència que distribuís…

Fill d’un diputat del Fianna Fáil , ingressà de molt jove a aquest partit Graduat en dret al Dublin University College, a la mort del seu pare el substituí en el parlament 1984 Successivament reelegit, des del 1992 ha ocupat carteres ministerials treball 1992-93, transports, energia i comunicacions 1993-94, sanitat 1997-2000, afers estrangers 2000-2004, i finances des del 2004 El maig del 2008 substituí el dimitit Bertie Ahern com a primer ministre d’Irlanda En aquest càrrec, hagué de fer front a l’enorme dèficit en què l’estat es veié compromés a causa de les repercussions de la crisi…

Metge de professió, el 1990 fundà el Partit Democràtic PD, poc abans de la fi del règim comunista 1991 President en les eleccions del 1992, perseguí els antics càrrecs comunistes i cercà d’introduir l’economia de mercat, però la inestabilitat i la corrupció minaren la seva gestió El 1994 perdé un referèndum per a augmentar els poders del president El 1996 guanyà de nou les eleccions, però l’oposició socialista l’acusà de frau i boicotejà el seu govern L’estafa dels crèdits del 1997 obrí una crisi que l’obligà a formar un govern de concentració i a convocar eleccions anticipades…