Resultats de la cerca

Vida i obra Format a l’Estudi de Montpeller, és autor de la primera traducció catalana del tractat Chirurgia de Teodorico Borgognoni, elaborada vers els anys 1302-04, feta probablement durant el regnat de Jaume II de Catalunya-Aragó Bibliografia Cifuentes i Comalada, Ll 2002 Vegeu bibliografia

Doctora en filologia catalana i professora de literatura catalana a la Universitat Rovira i Virgili Responsable de la collecció “Columna Rem” 1994-97 i de la Revista del Centre de Lectura de Reus 2001-03 Ha publicat Alfons Maseras intellectual d’acció i literat Biografia Obra periodística Traduccions 1995, L’obra narrativa d’Alfons Maseras 1996, La terra del llamp Paisatges i gent de Reus i el Baix Camp 1998,  Ferran de Querol i de Bofarull i Torredembarra 2006,  Domènec Guansé, crític i novellista entre l’exili i el retorn 2011,  Mitologia, simbologia i literatura 1890-1939 2012, amb Magí…

Vida i obra Llicenciat en dret, exercí a Tarragona Collaborà a la Ilustració Catalana de Barcelona , al Semanario Católico de Reus i a La Cruz i a Lo Camp de Tarragona De tendència conservadora, fou en diverses ocasions diputat a corts i president de la diputació provincial de Tarragona 1903-10 Presidí també l’Associació Arqueològica de Tarragona 1901-12 Casat amb l’única filla del comte de Rius, que fou la seva primera muller, restaurà l’anomenada casa Bofarull de Reus, del segle XVII, que heretà de la seva mare Escriví novelles en català, on volgué reflectir la realitat del Camp de…

Vida i obra Fundà el Centre de Lectura 1859, en què exercí diversos càrrecs, i fou redactor dels seus portaveus i de l’“Álbum de Euterpe”, editat per la societat coral filial Traslladat a Barcelona el 1862, participà en les publicacions claverianes i altres periòdics A Madrid fou redactor del diari “La Democracia” 1864-66, dirigit per Castelar, a qui es vinculà estretament Celebrà la instauració dels Jocs Florals, però en criticà el predomini del conservadorisme i reclamà una literatura catalana progressista, més enllà de la proposta de Víctor Balaguer, amb qui, tot i elogiar-ne diversos…

Vida i obra Exercí també com a dibuixant Formà part del grup d’El Rovell de l’Ou Collaborà a la premsa catalana amb articles i contes d’esperit inquiet i revolucionari, la qual cosa n’impedí sovint la publicació Dirigí “Justícia Social”, on publicà la secció “Carnet d’un heterodox”, signant Brand , i des d’on difongué el pensament socialista Publicà El Xagai 1924, El bon doctor 1924, L’ànima trista 1925, Carnet d’un heterodox 1926 i L’oci d’un filòsof 1928, illustrat per Xavier Nogués Deixà moltes obres inèdites El suïcidi de Déu , La comèdia del Diable , Reialme fantasma , entre d’altres,…

De formació autodidàctica era forner, formà part del cenacle d’avantguarda reusenc S’inicià a La Veu del Camp  de Reus També en l’àmbit local, promogué la publicació noucentista Llaç  1919, on teoritzà sobre les idees del moviment amb el pseudònim J Vilaclara , i collaborà en el naixement de publicacions de to avantguardista com La Columna de Foc  1918-20 i Reus 1973  1923 El 1926 es traslladà a Barcelona, on treballà com a periodista a La Veu de Catalunya i a La Publicitat , i fou redactor comercial de La Humanitat Milità a la Joventut Nacionalista i més endavant a Estat Català Fou…

Vida i obra De formació autodidàctica, collaborà assíduament al “Diario de Tarragona” El 1924, en establir-se a Barcelona, es professionalitzà en les lletres crític de llibres a Revista de Catalunya , a D’Ací i d’Allà i a “Mirador” i redactor i crític de teatre a La Publicitat i “La Nau” Com a narrador publicà novelles on fa una anàlisi psicològica del món femení La clínica de Psiquis 1926 La Venus de la careta 1927 Com vaig assassinar Georgina 1930, d’un ambient eròtic i d’intenció psicològica Les cadenes d’Eva 1932, i Una nit 1935 les dues darreres tracten episodis sentimentals frustrats…

Vida i obra Fill d’un comerciant valencià Membre, entre altres entitats, del Centre de Lectura, collaborà en els seus portaveus i en moltes altres revistes, fou premiat repetidament en el certamen de l’Acadèmia Bibliogràfico-Mariana de Lleida i en els Jocs Florals de València, i obtingué la flor natural en els de Barcelona 1886, dels quals fou mantenidor 1885, 1894 i 1910 De ben jove, edità, a més d’algun text solt, nombrosos poemaris La toma de Tetuán , amb poemes catalans, i Los cants del laletà 1860, La tardor 1861, Sospirs de l’arpa 1862, Lais del joglar 1863, Set poncelletes i Poesías…

Vida i obra Mentre fou rei de Sicília la seva afecció a la poesia el mogué a sollicitar al monjo i trobador Jofre de ↑ Foixà que compongués unes Regles de trobar per tal de posar al dia la doctrina continguda a les Razos de trobar de Ramon ↑ Vidal de Besalú L’única prova de la dedicació del rei a la poesia —ultra el que se’n desprèn dels poemes dedicats a ell per Amanieu ↑ Sescars i el fet que↑ Muntaner li enviés el Sermó , que ha pervingut— és una dansa de caràcter allegòric i de contingut religiós sobre l’estat de trasbals de l’Església Mayre de Deu e fylha Poema prou correcte i crític…

Vida i obra Orfe de pare, fou educat per un oncle, Josep de Moragas i de Tavern, i tingué una estreta relació amb el seu cosí Josep ↑ Yxart Estudià dret a Barcelona, on s’establí definitivament el 1873, com a oficial de secretaria de la Diputació Després, gairebé fins a la seva mort, fou procurador dels tribunals Els seus primers escrits foren en castellà novelles sentimentals i històriques, com El pintor Rubio redactada en 1866-67, inèdita i Don García de Alcaraz 1875, estructurades en lliuraments, i narracions de costums pròximes a un realisme encara elemental, com La venganza del gitano…